Diferència entre les revisions de "Hannah Arendt"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Hannah Arendt | | nom = Hannah Arendt | ||
| image = | | image = [[Archiu:Hannah Arendt 1975 (cropped).jpg|197px]] | ||
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Alemània|Alemana]] | | nacionalitat = [[Alemània|Alemana]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Nova York]], [[Estats Units]] | | lloc_mort = [[Nova York]], [[Estats Units]] | ||
}} | }} | ||
'''Hannah Arendt''' naixcuda com '''Johanna Arendt''' ([[Linden-Limmer]], [[Hannover]], [[Alemània]], [[14 d'octubre]] de [[1906]] - [[Nova York]], [[Estats Units]], [[4 de decembre]] de [[1975]]), fon una filòsofa, historiadora, politòloga, sociòloga, professora d'universitat, escritora i teòrica política alemana, posteriorment nacionalisada nortamericana, de religió judeua i encara que ella no es feya cridar com a tal, pot ser considerada com una de les filòsofes més influents del [[sigle XX]]. | '''Hannah Arendt''' naixcuda com '''Johanna Arendt''' ([[Linden-Limmer]], [[Hannover]], [[Alemània]], [[14 d'octubre]] de [[1906]] - † [[Nova York]], [[Estats Units]], [[4 de decembre]] de [[1975]]), fon una filòsofa, historiadora, politòloga, sociòloga, professora d'universitat, escritora i teòrica política alemana, posteriorment nacionalisada nortamericana, de religió judeua i encara que ella no es feya cridar com a tal, pot ser considerada com una de les filòsofes més influents del [[sigle XX]]. Desenrollà el concepte de 'la banalitat del mal'. | ||
La privació de drets i persecució en Alemània dels judeus a partir de [[1933]], aixina com el seu breu encarcerament eixe mateix any, varen contribuir a que decidira emigrar. El règim nacionalsocialiste li va retirar la nacionalitat en [[1937]], per lo que fon una [[apàtrida]], fins que va conseguir la nacionalitat nortamericana en [[1951]]. No obstant (i a pesar d'esta experiència) Arendt no va denunciar el model de segregació racial nortamericana en que es varen inspirar els [[nazisme|nazis]], el sistema [[Jim Crow]], sino que va adoptar posicions crítiques front al moviment pels drets civils, com demostra la seua polèmica intervenció en el debat sobre Little Rock. | La privació de drets i persecució en Alemània dels judeus a partir de l'any [[1933]], aixina com el seu breu encarcerament eixe mateix any, varen contribuir a que decidira emigrar. El règim nacionalsocialiste li va retirar la nacionalitat en [[1937]], per lo que fon una [[apàtrida]], fins que va conseguir la nacionalitat nortamericana en l'any [[1951]]. No obstant (i a pesar d'esta experiència) Arendt no va denunciar el model de segregació racial nortamericana en que es varen inspirar els [[nazisme|nazis]], el sistema [[Jim Crow]], sino que va adoptar posicions crítiques front al moviment pels drets civils, com demostra la seua polèmica intervenció en el debat sobre Little Rock. | ||
Treballà, entre atres coses, com a periodista i mestra d'escola superior. Publicà obres importants sobre filosofia política, pero rebujava ser classificada com a «filòsofa» i també es distanciava del terme «filosofia política»: preferia que les seues publicacions anaren classificades dins de la «teoria política». Arendt defenia un concepte de «pluralisme» en l'àmbit polític: gràcies al [[pluralisme]], es generaria el potencial d'una llibertat i igualtat polítiques entre les persones. Important és la perspectiva de l'inclusió de l'atre: en acorts polítics, convenis i lleis que deuen treballar a nivells pràctics persones adequades i dispostes. Com a frut d'estos pensaments, Arendt se situava de forma crítica front a la [[democràcia representativa]] i preferia un [[sistema de consells]] o formes de [[democràcia directa]]. | Treballà, entre atres coses, com a periodista i mestra d'escola superior. Publicà obres importants sobre filosofia política, pero rebujava ser classificada com a «filòsofa» i també es distanciava del terme «filosofia política»: preferia que les seues publicacions anaren classificades dins de la «teoria política». Arendt defenia un concepte de «pluralisme» en l'àmbit polític: gràcies al [[pluralisme]], es generaria el potencial d'una llibertat i igualtat polítiques entre les persones. Important és la perspectiva de l'inclusió de l'atre: en acorts polítics, convenis i lleis que deuen treballar a nivells pràctics persones adequades i dispostes. Com a frut d'estos pensaments, Arendt se situava de forma crítica front a la [[democràcia representativa]] i preferia un [[sistema de consells]] o formes de [[democràcia directa]]. | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
Com a fonts de les seues disquisicions, ademés de documents filosòfics, polítics i històrics, Arendt ampra biografies i obres lliteràries. Estos texts són interpretats de forma lliteral i confrontats en el pensament d'Arendt. El seu sistema d'anàlisis —parcialment influït per Heidegger— la convertix en una pensadora original, de tendència conservadora, situada entre diferents camps de coneiximent i especialitats universitàries. El seu devindre personal i el del seu pensament mostren un important grau de coincidència. | Com a fonts de les seues disquisicions, ademés de documents filosòfics, polítics i històrics, Arendt ampra biografies i obres lliteràries. Estos texts són interpretats de forma lliteral i confrontats en el pensament d'Arendt. El seu sistema d'anàlisis —parcialment influït per Heidegger— la convertix en una pensadora original, de tendència conservadora, situada entre diferents camps de coneiximent i especialitats universitàries. El seu devindre personal i el del seu pensament mostren un important grau de coincidència. | ||
== Obra == | |||
Relació de les obres més importants d'Hannah Arendt, algunes d'elles editades pòstumament: | |||
* ''Elemente und Ursprünge totaler Herrschaft'' (''Els origens del totalitarisme'') (1951) | |||
* ''Rahel Varnhagen. Lebensgeschichte einer deutschen Jüdin aus der Romantik'' (''Rahel Varnhagen. Història de vida d'una judeua alemana de l'época romàntica'') (1958) | |||
* ''The Human Condition'' (''La condició humana'') (1958) | |||
* ''Entre el passat i el futur. Huit eixercicis sobre la reflexió política'' (1961) | |||
* ''On Revolution'' (''Sobre la Revolució'') (1963) | |||
* ''Eichmann en Jerusalén. Un estudi sobre la banalitat del mal'' (1963) | |||
* ''Hòmens en temps d'obscuritat'' (1968) | |||
* ''Crisis of the Republic'' (''Crisis de la República'') (1969) | |||
* ''On Violence'' (''Sobre la violència'') (1970) | |||
* ''La veritat i la mentires en la política'' (''Wahrheit und Lüge in der Politik'') (1972) | |||
* ''The Life of the Mind'' (''La vida de l'espírit'') (1978) | |||
* ''The Jew as a Pariah: Jewish Identity and Politics in the Modern Age'' (1978) | |||
* ''Das Denken'' (''El pensar'') (1989) | |||
* ''Das Wollen'' (''El voler'') (1989) | |||
* ''Was ist Politik?'' (¿Qué és la política?) (1993) | |||
* ''Responsibility and Judgment'' (''Responsabilitat i juí'') (2003) | |||
* ''Karl Marx i la tradició del pensament polític occidental'' (2007) | |||
== Cites == | == Cites == | ||
{{Cita|Mentir constantment no té com a objectiu fer que la gent crea una mentira, sino garantisar que ya ningú crea res. Un poble que ya no pot distinguir entre la veritat i la mentira no pot distinguir entre el be i el mal. I un poble aixina, privat del poder de pensar i jujar, està sense saber-ho ni voler-ho, completament somés a l'imperi de la mentira. En gent aixina, pots fer lo que vullgues.|Hannah Arendt}} | {{Cita|Mentir constantment no té com a objectiu fer que la gent crea una mentira, sino garantisar que ya ningú crea res. Un poble que ya no pot distinguir entre la veritat i la mentira no pot distinguir entre el be i el mal. I un poble aixina, privat del poder de pensar i jujar, està sense saber-ho ni voler-ho, completament somés a l'imperi de la mentira. En gent aixina, pots fer lo que vullgues.|Hannah Arendt}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat| Hannah Arendt}} | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hannah_Arendt Hannah Arendt en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Hannah_Arendt Hannah Arendt en Wikipedia] | ||