Diferència entre les revisions de "Pascual Madoz" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

'''Pascual Madoz Ibáñez''' ([[Pamplona]], [[17 de maig]] de [[1806]] - [[Gènova]], [[Itàlia]], [[11 de decembre]] de [[1870]]), fon un juriste i polític espanyol, vinculat al [[Partit Progressiste]]. Ministre de Facenda durant el bieni progressiste, presidiria en [[1868]] el Consell de Ministres d'Espanya i la Junta Provisional Revolucionària despuix de la caiguda d'[[Isabel II]]. És recordat per la [[desamortisació de 1855]], a la que donà el seu nom, i per la seua obra titulada ''[[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]'' ([[1845]]-[[1850]]).

{{Biografia|

| nom = Pascual Madoz Ibáñez

| image = [[File:Pascual Madoz, de José Nin y Tudó (1873), Congreso de los Diputados (2).jpg|250px]]

| peu =

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]

| ocupació = Juriste, escritor i polític.

| data_naix = [[17 de maig]] de [[1806]]

| lloc_naix = [[Pamplona]], [[Navarra]], [[Espanya]]

| data_mort = [[11 de decembre]] de [[1870]]

| lloc_mort = [[Gènova]], [[Itàlia]]

}}

'''Pascual Madoz Ibáñez''' ([[Pamplona]], [[17 de maig]] de [[1806]] - † [[Gènova]], [[Itàlia]], [[11 de decembre]] de [[1870]]), fon un juriste, escritor i polític espanyol, vinculat al [[Partit Progressiste]]. Ministre de Facenda durant el bieni progressiste, presidiria en [[1868]] el Consell de Ministres d'[[Espanya]] i la Junta Provisional Revolucionària despuix de la caiguda d'[[Isabel II]]. És recordat per la [[desamortisació de 1855]], a la que donà el seu nom, i per la seua obra titulada ''[[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]'' ([[1845]]-[[1850]]).

(~~Secció~~ per ~~completar~~)

== Biografia ==

Naixcut en Pamplona en l'any [[1806]], era germà del també polític [[Fernando Madoz]]. En l'any [[1813]] es trasllada en la seua família a [[Barbastro]] ([[Osca]]) a on acodix al Colege San Lorenzo de les Escoles Pies (Escolapis). Posteriorment, estudia Dret en l'[[Universitat de Saragossa]] ([[1823]]). Participà en la defensa del [[castell de Monsó]] en [[1823]] contra els [[Cent Mil Fills de Sant Lluís]], per lo que fon empresonat.

Obté el títul de Bachiller en Lleis en l'any [[1825]]. A l'any següent, canvia la matrícula de Lleis per la de Cànons, acabant els seus estudis en el curs [[1827]]-[[1828]].

Exiliat en [[França]] entre els anys [[1830]] i [[1832]], es va dedicar en [[París]] i en [[Tours]] a l'estudi de la geografia i de l'estadística. Va poder tornar a Espanya, una volta fallit [[Ferrando VII]], gràcies a l'[[amnistia]] decretada per la reina [[María Cristina de Borbó]], fixant la seua residència en [[Barcelona]] a on, a principis de l'any [[1833]], ya estava al front de les oficines del ''[[Diccionario geográfico universal]]'' (Barcelona, [[1829]]-[[1834]]) que en aquella ciutat es publicava. Aixina mateix, assumix la direcció del periòdic progressiste ''El Catalán'', d'[[octubre]] a [[maig]] de [[1835]].

Llicenciat en Dret en l'any [[1834]], eixe any concep ya un pla per a crear un ''Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar'' (conegut popularment pel Diccionari de Madoz o, simplement, Madoz), que conseguiria vore culminat en [[1850]]. En l'any [[1835]] publica el seu ''Resenya sobre el Clero espanyol i examen de la naturalea dels bens eclesiàstics''. En eixe mateix any, es convertix en capità d'artilleria dels Voluntaris d'[[Isabel II]] i és nomenat comissari regi en caràcter de governador militar, juge de primera instància, subdelegat de rendes i cap de les forces del [[Vall d'Arán]].

Des de l'any [[1836]] fon diputat del Congrés en vàries eleccions. En [[1854]] fon nomenat fill adoptiu de [[Barcelona]]. Eixercí també de president de la cambra durant un breu periodo al començament de [[1855]].

En l'any [[1843]] es va posar al front d'una coalició progressista d'oposició a [[Espartero]]. Despuix de la [[Vicalvarada]] de [[1854]], el [[9 d'agost]] fon nomenat governador civil de Barcelona. Tornà despuix al seu escan de diputat, va presidir les Corts, i el [[21 de giner]] de [[1855]] se li va confiar el Ministeri de Facenda. Va aprofitar llavors per a presentar el seu famós proyecte de [[llei de Desamortisació]], i va conseguir que s'aprovara.

Des de [[1859]] fon membre del Consell de Govern i Administració del Fondo de Redenció i Enganches per al Servici Militar. En l'any [[1860]] funda i dirigix la companyia immobiliària i de segurs "La Peninsular".

Despuix de la [[revolució de 1868]] («la Gloriosa») fon governador de [[Madrit]], càrrec al que va renunciar al poc de temps. Es va opondre al govern provisional. Despuix de votar la candidatura d'[[Amadeu de Saboya]], duc d'Aosta per al vacant tro d'Espanya, va formar part de la delegació espanyola enviada a [[Florència]] per a oferir-li la corona, pero en [[Gènova]] li va sorprendre la mort, l'11 de decembre de [[1870]] a les tres de la vesprada.

== Obra ==

* ''[[Diccionario geográfico universal]]'' (Barcelona, [[1829]]-[[1834]]), coautor.

* ''Resenya sobre el Clero espanyol i examen de la naturalea dels bens eclesiàstics'' (1835)

* ''[[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]'' ([[1845]]-[[1850]])

== Reconeiximents ==

* En l'any [[1854]] fon nomenat fill adoptiu de Barcelona.

* En memòria seua té dedicat un carrer en el Segon Eixample de [[Pamplona]], la seua ciutat natal.

== Referències ==

* [https://www.congreso.es/es/ Congreso de los Diputados de España: Histórico de diputados]

* [https://books.google.es/books?id=gEqTAwAAQBAJ&pg=PA291&lpg=PA291&dq=madoz+seguros+la+peninsular+quintas&source=bl&ots=mRj8ejkAjI&sig=yQCBLOYnhzCB7BxKw6rVoQaRinw&hl=en&sa=X&ei=XW-LU4DaLqyX0AWTt4CIBA&redir_esc=y#v=onepage&q=madoz%20seguros%20la%20peninsular%20quintas&f=false «El sistema financiero en la España contemporánea», editado por José Antonio Gutiérrez Sebares y Francisco Javier Martínez García. 2014. Ediciones Universidad de Cantabria]

* Necrología Española 1870 en La Ilustración Española y Americana, Año XV, No. II, Madrid, 15 de enero de 1871, pag. 35

* Tapiador, Francisco J., Mezo, Josu y Navarro, Andrés. (2010): «El 'Proyecto Madoz'. La reconstrucción del diccionario Madoz en la Web 2.0», Universidad de Castilla-La Mancha

== Bibliografia ==

* Paredes Alonso, Francisco Javier (1991). Pascual Madoz (1805-1870): libertad y progreso monarquía isabelina. Barañáin (Navarra): Editorial Eunsa. ISBN 84-313-0760-9

* Instituto Pascual Madoz del Territorio, Urbanismo y Medio Ambiente (2005). Pascual Madoz (1850-1870): Un Político Transformador Del Territorio: Homenaje en El Bicentenario de Su Nacimiento. ISBN 8489315418

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pascual_Madoz Pascual Madoz en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Juristes]]

[[Categoria:Juristes d'Espanya]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors d'Espanya]]

[[Categoria:Polítics]]

[[Categoria:Polítics d'Espanya]]

[[Categoria:Sigle XIX]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Pascual Madoz Ibáñez''' ([[Pamplona]], [[17 de maig]] de [[1806]] - [[Gènova]], [[Itàlia]], [[11 de decembre]] de [[1870]]), fon un juriste i polític espanyol, vinculat al [[Partit Progressiste]]. Ministre de Facenda durant el bieni progressiste, presidiria en [[1868]] el Consell de Ministres d'Espanya i la Junta Provisional Revolucionària despuix de la caiguda d'[[Isabel II]]. És recordat per la [[desamortisació de 1855]], a la que donà el seu nom, i per la seua obra titulada ''[[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]'' ([[1845]]-[[1850]]).
+{{Biografia|
+| nom = Pascual Madoz Ibáñez
+| image = [[File:Pascual Madoz, de José Nin y Tudó (1873), Congreso de los Diputados (2).jpg|250px]]
+| peu =
+| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
+| ocupació = Juriste, escritor i polític.
+| data_naix = [[17 de maig]] de [[1806]]
+| lloc_naix = [[Pamplona]], [[Navarra]], [[Espanya]]
+| data_mort = [[11 de decembre]] de [[1870]]
+| lloc_mort = [[Gènova]], [[Itàlia]]
+}}
+'''Pascual Madoz Ibáñez''' ([[Pamplona]], [[17 de maig]] de [[1806]] - † [[Gènova]], [[Itàlia]], [[11 de decembre]] de [[1870]]), fon un juriste, escritor i polític espanyol, vinculat al [[Partit Progressiste]]. Ministre de Facenda durant el bieni progressiste, presidiria en [[1868]] el Consell de Ministres d'[[Espanya]] i la Junta Provisional Revolucionària despuix de la caiguda d'[[Isabel II]]. És recordat per la [[desamortisació de 1855]], a la que donà el seu nom, i per la seua obra titulada ''[[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]'' ([[1845]]-[[1850]]).
-(Secció per completar)
+== Biografia ==
+Naixcut en Pamplona en l'any [[1806]], era germà del també polític [[Fernando Madoz]]. En l'any [[1813]] es trasllada en la seua família a [[Barbastro]] ([[Osca]]) a on acodix al Colege San Lorenzo de les Escoles Pies (Escolapis). Posteriorment, estudia Dret en l'[[Universitat de Saragossa]] ([[1823]]). Participà en la defensa del [[castell de Monsó]] en [[1823]] contra els [[Cent Mil Fills de Sant Lluís]], per lo que fon empresonat.
+Obté el títul de Bachiller en Lleis en l'any [[1825]]. A l'any següent, canvia la matrícula de Lleis per la de Cànons, acabant els seus estudis en el curs [[1827]]-[[1828]].
+Exiliat en [[França]] entre els anys [[1830]] i [[1832]], es va dedicar en [[París]] i en [[Tours]] a l'estudi de la geografia i de l'estadística. Va poder tornar a Espanya, una volta fallit [[Ferrando VII]], gràcies a l'[[amnistia]] decretada per la reina [[María Cristina de Borbó]], fixant la seua residència en [[Barcelona]] a on, a principis de l'any [[1833]], ya estava al front de les oficines del ''[[Diccionario geográfico universal]]'' (Barcelona, [[1829]]-[[1834]]) que en aquella ciutat es publicava. Aixina mateix, assumix la direcció del periòdic progressiste ''El Catalán'', d'[[octubre]] a [[maig]] de [[1835]].
+Llicenciat en Dret en l'any [[1834]], eixe any concep ya un pla per a crear un ''Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar'' (conegut popularment pel Diccionari de Madoz o, simplement, Madoz), que conseguiria vore culminat en [[1850]]. En l'any [[1835]] publica el seu ''Resenya sobre el Clero espanyol i examen de la naturalea dels bens eclesiàstics''. En eixe mateix any, es convertix en capità d'artilleria dels Voluntaris d'[[Isabel II]] i és nomenat comissari regi en caràcter de governador militar, juge de primera instància, subdelegat de rendes i cap de les forces del [[Vall d'Arán]].
+Des de l'any [[1836]] fon diputat del Congrés en vàries eleccions. En [[1854]] fon nomenat fill adoptiu de [[Barcelona]]. Eixercí també de president de la cambra durant un breu periodo al començament de [[1855]].
+En l'any [[1843]] es va posar al front d'una coalició progressista d'oposició a [[Espartero]]. Despuix de la [[Vicalvarada]] de [[1854]], el [[9 d'agost]] fon nomenat governador civil de Barcelona. Tornà despuix al seu escan de diputat, va presidir les Corts, i el [[21 de giner]] de [[1855]] se li va confiar el Ministeri de Facenda. Va aprofitar llavors per a presentar el seu famós proyecte de [[llei de Desamortisació]], i va conseguir que s'aprovara.
+Des de [[1859]] fon membre del Consell de Govern i Administració del Fondo de Redenció i Enganches per al Servici Militar. En l'any [[1860]] funda i dirigix la companyia immobiliària i de segurs "La Peninsular".
+Despuix de la [[revolució de 1868]] («la Gloriosa») fon governador de [[Madrit]], càrrec al que va renunciar al poc de temps. Es va opondre al govern provisional. Despuix de votar la candidatura d'[[Amadeu de Saboya]], duc d'Aosta per al vacant tro d'Espanya, va formar part de la delegació espanyola enviada a [[Florència]] per a oferir-li la corona, pero en [[Gènova]] li va sorprendre la mort, l'11 de decembre de [[1870]] a les tres de la vesprada.
+== Obra ==
+* ''[[Diccionario geográfico universal]]'' (Barcelona, [[1829]]-[[1834]]), coautor.
+* ''Resenya sobre el Clero espanyol i examen de la naturalea dels bens eclesiàstics'' (1835)
+* ''[[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]'' ([[1845]]-[[1850]])
+== Reconeiximents ==
+* En l'any [[1854]] fon nomenat fill adoptiu de Barcelona.
+* En memòria seua té dedicat un carrer en el Segon Eixample de [[Pamplona]], la seua ciutat natal.
+== Referències ==
+* [https://www.congreso.es/es/ Congreso de los Diputados de España: Histórico de diputados]
+* [https://books.google.es/books?id=gEqTAwAAQBAJ&pg=PA291&lpg=PA291&dq=madoz+seguros+la+peninsular+quintas&source=bl&ots=mRj8ejkAjI&sig=yQCBLOYnhzCB7BxKw6rVoQaRinw&hl=en&sa=X&ei=XW-LU4DaLqyX0AWTt4CIBA&redir_esc=y#v=onepage&q=madoz%20seguros%20la%20peninsular%20quintas&f=false «El sistema financiero en la España contemporánea», editado por José Antonio Gutiérrez Sebares y Francisco Javier Martínez García. 2014. Ediciones Universidad de Cantabria]
+* Necrología Española 1870 en La Ilustración Española y Americana, Año XV, No. II, Madrid, 15 de enero de 1871, pag. 35
+* Tapiador, Francisco J., Mezo, Josu  y Navarro, Andrés. (2010): «El 'Proyecto Madoz'. La reconstrucción del diccionario Madoz en la Web 2.0», Universidad de Castilla-La Mancha
+== Bibliografia ==
+* Paredes Alonso, Francisco Javier (1991). Pascual Madoz (1805-1870): libertad y progreso monarquía isabelina. Barañáin (Navarra): Editorial Eunsa. ISBN 84-313-0760-9
+* Instituto Pascual Madoz del Territorio, Urbanismo y Medio Ambiente (2005). Pascual Madoz (1850-1870): Un Político Transformador Del Territorio: Homenaje en El Bicentenario de Su Nacimiento. ISBN 8489315418
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Pascual Madoz}}
+* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pascual_Madoz Pascual Madoz en Wikipedia]
+[[Categoria:Biografies]]
+[[Categoria:Juristes]]
+[[Categoria:Juristes d'Espanya]]
+[[Categoria:Escritors]]
+[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
+[[Categoria:Polítics]]
+[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
+[[Categoria:Sigle XIX]]