Diferència entre les revisions de "Esopo"
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
Sobre la seua ubicació cronològica, sol haver coincidència en que vixqué entorn al [[Sigle VIII a. C.|sigle VII]] i [[sigle VI a. C.]]: Heródoto ho fa contemporàneu del rei Amasis ([[570 a. C.]]-[[526 a. C.]]); Heraclio de Ponto, comentariste d'Aristófanes, ho ubica cap al [[540 a. C.]], mentres que, per a Fedro, hauria segut contemporàneu de Pisístrato (ca. [[606 a. C.|606]]-[[527 a. C.]]). La [[Suda]] situa el punt central de la seua vida en la 40.ª Olimpiada (any [[620 a. C.]]) i la seua mort en la 54.ª ([[564 a. C.]]). | Sobre la seua ubicació cronològica, sol haver coincidència en que vixqué entorn al [[Sigle VIII a. C.|sigle VII]] i [[sigle VI a. C.]]: Heródoto ho fa contemporàneu del rei Amasis ([[570 a. C.]]-[[526 a. C.]]); Heraclio de Ponto, comentariste d'Aristófanes, ho ubica cap al [[540 a. C.]], mentres que, per a Fedro, hauria segut contemporàneu de Pisístrato (ca. [[606 a. C.|606]]-[[527 a. C.]]). La [[Suda]] situa el punt central de la seua vida en la 40.ª Olimpiada (any [[620 a. C.]]) i la seua mort en la 54.ª ([[564 a. C.]]). | ||
[[File:Aesopnurembergchronicle.jpg|thumb|250px|Esopo según Les Cròniques de Núremberg]] | |||
Diversos autors situen en diferents llocs el seu naiximent: Heraclio de Ponto ho menciona com una persona natural de Tràcia; Calímaco diu que era de Sardes; Fedro, en les seues Faules, ubica el lloc d'orige d'Esopo en la regió de Frigia, de la mateixa manera que Aulo Gelio; Planudes, per la seua banda, situa el naiximent d'Esopo en Amorio, també en Frigia. Segons la Suda, hi havia diversos llocs que es consideraven com la pàtria d'Esopo: Sardes, Samos, Mesembria (en Tràcia) i Cotiea (en Frigia). | Diversos autors situen en diferents llocs el seu naiximent: Heraclio de Ponto ho menciona com una persona natural de Tràcia; Calímaco diu que era de Sardes; Fedro, en les seues Faules, ubica el lloc d'orige d'Esopo en la regió de Frigia, de la mateixa manera que Aulo Gelio; Planudes, per la seua banda, situa el naiximent d'Esopo en Amorio, també en Frigia. Segons la Suda, hi havia diversos llocs que es consideraven com la pàtria d'Esopo: Sardes, Samos, Mesembria (en Tràcia) i Cotiea (en Frigia). | ||
Diverses fonts senyalen que fon esclau de Janto i posteriorment lliberat de Yadmon o Idmon. Va compartir esclavitut en la cortesana Rodopis. Despuix de ser lliberat, Esopo estigué al servici del rei Creso de Lidia. | Diverses fonts senyalen que fon esclau de Janto i posteriorment lliberat de Yadmon o Idmon. Va compartir esclavitut en la cortesana Rodopis. Despuix de ser lliberat, Esopo estigué al servici del rei Creso de Lidia. | ||
| Llínea 79: | Llínea 79: | ||
{{Cita|L'unió fa la força.|Esopo}} | {{Cita|L'unió fa la força.|Esopo}} | ||
== Referències == | |||
* Aristófanes: Las avispas, 1.445 | |||
* Aristóteles: Retórica, II, 20 | |||
* Gayo Julio Fedro: Fábulas, III, prólogo | |||
* Heródoto: Historias, II, 134 | |||
* Platón: Fedón, 61 B | |||
* [https://institucional.us.es/revistas/habis/36/17%20ruiz%20montero.pdf Ruiz-Montero, Consuelo y Sánchez Alacid, María Dolores. ''Estructura de la Vida de Esopo: análisis funcional'', Habis, 36, (2005), págs. 243-252] | |||
* Plutarco: Obras morales y de costumbres, pág. 182, nota 46 de Manuela García Valdés, Madrid: Akal (1987), ISBN 84-7600-188-5 | |||
== Bibliografia == | |||
* Esopo / Babrio (2003). Fábulas de Esopo; Vida de Esopo/ Fábulas de Babrio. Gredos. Madrid. ISBN 978-84-249-3499-6 | |||
* Carlos García Gual. «Estudios ofrecidos a Emilio Alarcon Llorach. La fábula esópica: estructura e ideología de un género popular.» | |||
* Cf. Francisco Martín García y Alfredo Róspide López, "Introducción" a Fábulas esópicas. Madrid: Alba S. A., 1989 | |||
* Martínez Jiménez, José Antonio; Muñoz Marquina, Francisco; Sarrión Mora, Miguel Ángel (2011). «La narración (II). El narrador». Lengua Castellana y Literatura (Akal edición). Madrid: Akal Sociedad Anónima. p. 160. ISBN 9788446033677 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||