Diferència entre les revisions de "Revista Renou" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 26:

L'extermini d'una cultura, d'una llengua i d'un poble, son una mateixa i unica cosa.|(Revista Renou, nº 42, de febrer 2002). Editada per l'[[Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]}}

{{Cita|L'obra d'Amiguet, igual com la d'Esteve, va tindre gran importància entre els estudiants d'aquell temps, que normalment no coneixien més llengua que la valenciana i que, per a poder accedir als Estudis Generals, havien de tindre un cert domini sobre la llengua llatina.|Revista Renou (nº 76, juliol 2013) Editada per l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló}}

{{Cita|No cap dubte. Si el mestre [[Antoni Canals]] oponia la [[llengua valenciana]] a la catalana en la seua obra [[Valeri Màxim|Valeri Maxim]] i el mestre [[Francesc Eiximenis|Eiximenis]] les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.|[[Revista Renou]] (nº 78, març 2014), editada per l'[[Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]}}

Notes:

* El ''[[Liber Elegantiarum]]'' (1472) de [[Joan Esteve]].

* La ''[[Sinonima Variatiorum Sententiarum]]'' (1502) de [[Jeroni Amiguet]].

{{Cita|Els idiomes parlats en el Regne de Valéncia no provenen de la Reconquista. La Reconquista del Regne de Valéncia fon un fenòmen ràpit. Podria concretar-se l'ocupació en dos breus periodos històrics: des de 1233 a 1238, i de 1244 a 1245.

Llínea 43:

Llínea 52:

[[Categoria:Publicacions valencianes]]

[[Categoria:Publicacions valencianistes]]

~~[[Categoria:Valencianisme]]~~

@@ Llínea 26: / Llínea 26: @@
 L'extermini d'una cultura, d'una llengua i d'un poble, son una mateixa i unica cosa.|(Revista Renou, nº 42, de febrer 2002). Editada per l'[[Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]}}
+{{Cita|L'obra d'Amiguet, igual com la d'Esteve, va tindre gran importància entre els estudiants d'aquell temps, que normalment no coneixien més llengua que la valenciana i que, per a poder accedir als Estudis Generals, havien de tindre un cert domini sobre la llengua llatina.|Revista Renou (nº 76, juliol 2013) Editada per l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló}}
+{{Cita|No cap dubte. Si el mestre [[Antoni Canals]] oponia la [[llengua valenciana]] a la catalana en la seua obra [[Valeri Màxim|Valeri Maxim]] i el mestre [[Francesc Eiximenis|Eiximenis]] les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.|[[Revista Renou]] (nº 78, març 2014), editada per l'[[Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]}}
+Notes:
+* El ''[[Liber Elegantiarum]]'' (1472) de [[Joan Esteve]].
+* La ''[[Sinonima Variatiorum Sententiarum]]'' (1502) de [[Jeroni Amiguet]].
 {{Cita|Els idiomes parlats en el Regne de Valéncia no provenen de la Reconquista. La Reconquista del Regne de Valéncia fon un fenòmen ràpit. Podria concretar-se l'ocupació en dos breus periodos històrics: des de 1233 a 1238, i de 1244 a 1245.
@@ Llínea 43: / Llínea 52: @@
 [[Categoria:Publicacions valencianes]]
 [[Categoria:Publicacions valencianistes]]
-[[Categoria:Valencianisme]]