Diferència entre les revisions de "Antonio Ubieto Arteta"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Antonio Ubieto Arteta | | nom = Antonio Ubieto Arteta | ||
| image =[[ | | image =[[Archiu:Ubieto.jpg|250px]] | ||
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyol]] | | nacionalitat = [[Espanyols|Espanyol]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
'''Antonio Ubieto Arteta''', més conegut per '''Antonio Ubieto''' o simplement '''Ubieto''', ([[Saragossa]], [[31 de març]] de [[1923]] - † [[Valéncia]], [[1 de febrer]] de [[1990]]) fon un [[filòlec]], [[historiador]] [[Migevalisme|migevaliste]] i escritor [[Aragó|aragonés]]. Catedràtic d'Història i Doctor en Filosofia i Lletres. | '''Antonio Ubieto Arteta''', més conegut per '''Antonio Ubieto''' o simplement '''Ubieto''', ([[Saragossa]], [[31 de març]] de [[1923]] - † [[Valéncia]], [[1 de febrer]] de [[1990]]) fon un [[filòlec]], [[historiador]] [[Migevalisme|migevaliste]] i escritor [[Aragó|aragonés]]. Catedràtic d'Història i Doctor en Filosofia i Lletres per l'Universitat Complutense, anteriorment, Universitat de Madrit. Fon catedràtic en les universitats de Santiago de Compostela, Valéncia i Saragossa, dirigint departaments d'Història Migeval en vàries d'elles. | ||
Fon amenaçat de mort per donar a conéixer les seues investigacions històriques. Des de l'[[Universitat de Valéncia]] se tingué que anar a l'Universitat de Saragossa. | Fon amenaçat de mort per donar a conéixer les seues investigacions històriques. Des de l'[[Universitat de Valéncia]] se tingué que anar a l'Universitat de Saragossa. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Cursà els seus estudis de llicenciatura en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Saragossa, en la secció d'Història, i es doctorà en l'Universitat Complutense de Madrit en l'any [[1949]]. | |||
Discípul de l'historiador migevaliste [[José María Lacarra]], va destacar com a investigador de l'història i la [[lliteratura migeval]] sobretot en l'àmbit [[Aragó|aragonés]], a on va estudiar. Fon archiver i catedràtic de l'[[Universitat de Saragossa]], i en [[1977]] va obtindre la Càtedra d'Història Medieval de la dita Universitat, dirigint el departament homònim fins a [[1988]]. | Discípul de l'historiador migevaliste [[José María Lacarra]], va destacar com a investigador de l'història i la [[lliteratura migeval]] sobretot en l'àmbit [[Aragó|aragonés]], a on va estudiar. Fon archiver i catedràtic de l'[[Universitat de Saragossa]], i en [[1977]] va obtindre la Càtedra d'Història Medieval de la dita Universitat, dirigint el departament homònim fins a [[1988]]. | ||
| Llínea 28: | Llínea 30: | ||
== Treball d'investigació == | == Treball d'investigació == | ||
[[Antonio Ubieto]], dins del seu treball d'investigació en biblioteques i archius, | [[Antonio Ubieto]], dins del seu treball d'investigació en biblioteques i archius, descobrí la manipulació feta per l'archiver de l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]] (ACA), [[Pròsper de Bofarull]], en el [[Llibre del Repartiment]]: | ||
{{Cita|''Recordar que ese historiador que descubrió el fraude y fue perseguido de manera cruel tanto él como su familia, es el Profesor Antonio Ubieto Arteta, Persona la cual se merece siempre un homenaje de esta pagina ya que Zaragoza, Aragón y Valencia, lo recuerdan poco, o nada.'' | {{Cita|''Recordar que ese historiador que descubrió el fraude y fue perseguido de manera cruel tanto él como su familia, es el Profesor Antonio Ubieto Arteta, Persona la cual se merece siempre un homenaje de esta pagina ya que Zaragoza, Aragón y Valencia, lo recuerdan poco, o nada.'' | ||
[...] | [...] | ||
''Pero, la práctica de la falsificación documental no fue exclusiva de la Iglesia, ni de la Edad Media, ya que en el siglo XIX, el archivero del Archivo de la Corona de Aragón encargado de garantizar la integridad del archivo, decidió alterar la historia, al tachar nombres de aragoneses, navarros y castellanos y dejar sólo los de origen catalán, en el Llibre del Repartiment del Regne de Valencia de la Edad Media. Después de aquello, el archivero, decidió reproducir un nuevo documento sin tachaduras, y colocar falsas anotaciones en lugar de las originales.''|'Corona de Aragón' (Facebook, 24.9.2015)}} | ''Pero, la práctica de la falsificación documental no fue exclusiva de la Iglesia, ni de la Edad Media, ya que en el siglo XIX, el archivero del Archivo de la Corona de Aragón encargado de garantizar la integridad del archivo, decidió alterar la historia, al tachar nombres de aragoneses, navarros y castellanos y dejar sólo los de origen catalán, en el Llibre del Repartiment del Regne de Valencia de la Edad Media. Después de aquello, el archivero, decidió reproducir un nuevo documento sin tachaduras, y colocar falsas anotaciones en lugar de las originales.''|'Corona de Aragón' (Facebook, 24.9.2015)}} | ||
== Bibliografia de l'autor == | == Bibliografia de l'autor == | ||
| Llínea 52: | Llínea 54: | ||
<td> | <td> | ||
[[ | [[Archiu:Orig1.jpg|center|right|220px|]] | ||
</td> | </td> | ||
| Llínea 191: | Llínea 193: | ||
== Amenaces de mort == | == Amenaces de mort == | ||
En l'any [[1972]], Antonio Ubieto Arteta , catedràtic d'Història Medieval de l'Universitat de Valéncia i archiver de la Corona d'Aragó, llig en el paraninf la seua lliçó magistral ''Els Orígens del Regne de Valéncia'' (''Los orígenes del | En l'any [[1972]], Antonio Ubieto Arteta, catedràtic d'Història Medieval de l'Universitat de Valéncia i archiver de la [[Corona d'Aragó]], llig en el paraninf la seua lliçó magistral ''Els Orígens del Regne de Valéncia'' (''Los orígenes del Reino de Valencia'') en l'acte d'inauguració del curs 1972-73. | ||
En eixe discurs d'investigació, el professor Ubieto desmontà totes les falses [[Catalanisme|teories catalanistes]] que es volien impondre en l'[[Universitat de Valéncia]] sobre la conquista del [[Regne de Valéncia]] i demostrà que el percentage de catalans vinguts a Valéncia fon molt escàs i eixa minoria no varen poder dur la llengua, perque el “[[romanç valencià]]” ya existia en el Regne moro de Valéncia. A partir d'eixe moment el professor Ubieto i el seu equip | En eixe discurs d'investigació, el professor Ubieto desmontà totes les falses [[Catalanisme|teories catalanistes]] que es volien impondre en l'[[Universitat de Valéncia]] sobre la conquista del [[Regne de Valéncia]] i demostrà que el percentage de catalans vinguts a Valéncia fon molt escàs i eixa minoria no varen poder dur la llengua, perque el “[[romanç valencià]]” ya existia en el Regne moro de Valéncia. A partir d'eixe moment el professor Ubieto i el seu equip foren acossats i amenaçats de mort i tingué que traslladar-se a l'Universitat de Saragossa. | ||
Per pronunciar | Per pronunciar eixe discurs, l'historiador i filòlec Antonio Ubieto va rebre amenaces de mort, li varen incendiar la seua editorial (Anubar) i tingué que deixar l'[[Universitat de Valéncia]] i anar-se a la de [[Saragossa]]. | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| Llínea 225: | Llínea 227: | ||
{{Cita|''Se presenta a los Almorávides como los causantes de la pérdida de la lengua romance en Valencia en el siglo XII y como los impulsores del dominio de la lengua árabe. Es tan burda esta interpretación que no resiste el menor intento de crítica. Los primitivos almorávides hablaban bereber y desconocían por completo el árabe. Difícilmente podían propiciar la lengua árabe....''|''Los almorávides, el idioma romance y los valencianos.'' (Temas valencianos, 29; págs. 7, 11 y 14. Año [[1978]]). Antonio Ubieto.}} | {{Cita|''Se presenta a los Almorávides como los causantes de la pérdida de la lengua romance en Valencia en el siglo XII y como los impulsores del dominio de la lengua árabe. Es tan burda esta interpretación que no resiste el menor intento de crítica. Los primitivos almorávides hablaban bereber y desconocían por completo el árabe. Difícilmente podían propiciar la lengua árabe....''|''Los almorávides, el idioma romance y los valencianos.'' (Temas valencianos, 29; págs. 7, 11 y 14. Año [[1978]]). Antonio Ubieto.}} | ||
{{Cita|''Aquí (al Reino de Valencia) viene una masa de población que no llega al cinco por ciento. De ese cinco por ciento, más de un cincuenta % son aragoneses y una minoría catalanes. Se puede comprender que un cero coma algo por ciento no puede traer un idioma. Eso significa que el idioma es anterior a la conquista de Jaime I. He encontrado una serie de textos de cómo se hablaba en Valencia en el siglo XI. Pero hace poco, he recibido el más sorprendente de todos los trabajos hecho por un gallego catedrático de la Universidad de Compostela. Donde se estudia una carta de uno de Denia a N'Almudis, comtesa de Barcelona. Díaz y Díaz, el latinista a escala universal, más prestigioso que tenemos en España, llega a la conclusión que el señor que escribe esta carta es alguien que está pensando en romance, que no sabe ni una palabra de religión cristiana y, por tanto, llamarle a este hombre mozárabe es absurdo.''|Antonio Ubieto. Declaracions fetes a la prensa en 1977. Citat per [[María Consuelo Reyna|Mª Consuelo Reyna]] en "Los 'incultos' que defiende la lengua valenciana" (''[[Las Provincias]]'', 28.5.[[1997]])}} | {{Cita|''Aquí (al Reino de Valencia) viene una masa de población que no llega al cinco por ciento. De ese cinco por ciento, más de un cincuenta % son aragoneses y una minoría catalanes. Se puede comprender que un cero coma algo por ciento no puede traer un idioma. Eso significa que el idioma es anterior a la conquista de Jaime I. He encontrado una serie de textos de cómo se hablaba en Valencia en el siglo XI. Pero hace poco, he recibido el más sorprendente de todos los trabajos hecho por un gallego catedrático de la Universidad de Compostela. Donde se estudia una carta de uno de Denia a N'Almudis, comtesa de Barcelona. [[Manuel Díaz y Díaz|Díaz y Díaz]], el latinista a escala universal, más prestigioso que tenemos en España, llega a la conclusión que el señor que escribe esta carta es alguien que está pensando en romance, que no sabe ni una palabra de religión cristiana y, por tanto, llamarle a este hombre mozárabe es absurdo.''|Antonio Ubieto. Declaracions fetes a la prensa en 1977. Citat per [[María Consuelo Reyna|Mª Consuelo Reyna]] en "Los 'incultos' que defiende la lengua valenciana" (''[[Las Provincias]]'', 28.5.[[1997]])}} | ||
{{Cita|''De entrada hay que comenzar diciendo que el valenciano nunca fue catalán. Cuando las huestes aragonesas de Jaime el Conquistador recuperaron Valencia de manos de los invasores islámicos –una labor en que les había precedido efímeramente el Cid castellano– encontraron a una población que hablaba en una lengua romance que podían entender sin mucha dificultad, pero que no era, ni mucho menos, el catalán. El «[[Llibre del Repartiment]]» –estudiado entre otros por [[Ambrosio Huici|Huici]], [[Ampar Cabanes|Cabanes]] y [[Antonio Ubieto|Ubieto]]– deja claramente de manifiesto que la lengua valenciana no llegó con las tropas del rey conquistador, primero, porque en su mayoría esas fuerzas procedían de Aragón y no de Cataluña, y, segundo, porque los pocos catalanes que vinieron no se asentaron en las áreas valenciano parlantes.''|'En defensa del valenciano', per [[César Vidal]] (''[[La Razón]]'', 19.9.2004)}} | {{Cita|''De entrada hay que comenzar diciendo que el valenciano nunca fue catalán. Cuando las huestes aragonesas de Jaime el Conquistador recuperaron Valencia de manos de los invasores islámicos –una labor en que les había precedido efímeramente el Cid castellano– encontraron a una población que hablaba en una lengua romance que podían entender sin mucha dificultad, pero que no era, ni mucho menos, el catalán. El «[[Llibre del Repartiment]]» –estudiado entre otros por [[Ambrosio Huici|Huici]], [[Ampar Cabanes|Cabanes]] y [[Antonio Ubieto|Ubieto]]– deja claramente de manifiesto que la lengua valenciana no llegó con las tropas del rey conquistador, primero, porque en su mayoría esas fuerzas procedían de Aragón y no de Cataluña, y, segundo, porque los pocos catalanes que vinieron no se asentaron en las áreas valenciano parlantes.''|'En defensa del valenciano', per [[César Vidal]] (''[[La Razón]]'', 19.9.2004)}} | ||
| Llínea 239: | Llínea 241: | ||
{{Cita|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto|Ubieto]], [[Ambrosio Huici|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena|Gual Camarena]], [[Julià San Valero|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.|[[Ampar Cabanes]]}} | {{Cita|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto|Ubieto]], [[Ambrosio Huici|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena|Gual Camarena]], [[Julià San Valero|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.|[[Ampar Cabanes]]}} | ||
== Reconeiximents == | |||
El Govern d'Aragó li va otorgar el premi Aragó en l'any [[1989]] i la ciutat de Saragossa li va designar Fill Predilecte. Eren els seus més volguts honors, entre molts atres. | |||
== Referències == | == Referències == | ||