L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Antoni Josep Cavanilles"

desferJose2 (Discussió | contribucions)
Administradors
158 468 edicions
VisualWikitext
Pàgina nova, en el contingut: «Mege, cirugià, puericultor, pediatra...va naixer a Valencia l'any 1745 i va morir a Madrit l'any 1804. Es Llicenciat i Doctorat en Medicina i Cirugia per la Fac...».
 
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 43 edicions intermiges d'10 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
Mege, cirugià, puericultor, pediatra...va naixer a Valencia l'any 1745 i va morir a Madrit l'any 1804.
{{Biografia|
| nom = Antoni Josep Cavanilles i Palop
| image = [[Archiu:Antoni Josep Cavanilles, quadre del cercle de Marià Salvador Maella (1739-1819)..jpg|230px|Antoni Josep Cavanilles]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Botànic i naturaliste
| data_naix = [[16 de giner]] de [[1745]] 
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[5 de maig]] de [[1804]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
}}
'''Antoni  Josep Cavanilles i Palop''' ([[Valéncia]], [[16 de giner]] de [[1745]] - † [[Madrit]], [[5 de maig]] de [[1804]]) fon un [[Bòtanic|botànic]] i [[Naturaliste|naturaliste]] [[Comunitat Valenciana|valencià]].


Es Llicenciat i Doctorat en Medicina i Cirugia per la Facultat de Medicina de Valéncia. Diplomat en Sanitat.
== Biografia ==
Va estudiar en l'[[Universitat de Valéncia]], a on va obtindre els títuls de mestre en Filosofia ([[1762]]) i de doctor en Teologia ([[1766]]) i es va ordenar [[sacerdot]] en [[Oviedo]] en l'any [[1772]]. Entregat a la docència, va anar a [[París]] en l'any [[1777]] com a preceptor dels fills del Duc de l'Infantat, a on entraria en contacte en la [[botànica]] devall la tutela de [[André Thouin]] i [[Antoine Laurent de Jussieu]]. Impregnat de [[enciclopedisme]], va ser dels primers científics espanyols en utilisar els nous procediments taxonòmics de [[Carlos Linneo]] i una de la figures més importants de la ciència ilustrada a [[Espanya]].


Mege Puericultor per les Escoles de Puericultura de Madrit i Valéncia.
Entre les seues publicacions inicials destaca la série dedicada a les ''Monadelfias''. Al seu retorn en l'any [[1789]], va descriure també plantes procedents de la Real Expedició a Perú i Chile ([[1777]]-[[1788]]) de [[Ruiz i Pavó]] i de l'Expedició Botànica a Nova Espanya, entre les que destaca la ''Dahlia'', la primera descripció de la qual va ser feta per Cavanilles sobre plantes cultivades en el Jardí Botànic de [[Madrit]] enviades per esta expedició.


Mege Pediatra per l'universitat de Brusseles, Madrit i per la Clínica Pediàtrica War Memorial de Brusseles i pel Conveni Cultural Hispà-Belga.
Va recórrer part de la [[Península Ibèrica]] classificant i inventariant la [[flora]] autòctona, i en el curs de tals investigacions va descobrir noves espècies i va elaborar un tractat en sis volums ''Icones et descriptiones plantarum quae aut sponte in Hispaniae crescunt, aut in hortis hospitantur'' ([[1791]]-[[1804]]); també va investigar la flora suramericana i va compondre un ''Glossari de botànica en quatre llengües'' ([[1795]]-[[1798]]).


Pediatra Social pel Centre Internacional de l'Infància.
Va fundar i va redactar, junt en Herrgen, [[Louis Proust]] i [[Domingo García Fernández|García Fernández]], la revista científica ''Anals d'Història Natural'', que va eixir al carrer per primera vegada en octubre de l'any [[1799]], i que va canviar el seu nom en giner de [[1801]] pel d'''[[Anals de Ciències Naturals]] ''. Cavanilles va ser el més fecunt redactor, en 48 artículs, seguit de [[Christiano Herrgen]]. Entre [[1802]] a [[1803]] va ser soci de la [[Real Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia]], que custòdia algunes de les seues obres i papers originals en la seua biblioteca i archiu. Cavanilles va ser amic, entre atres científics de l'época, de l'[[ilustración|ilustrat]] [[canarias|canari]] [[José Vera Clavijo]], en el que va mantindre una activa correspondència científica.


Mege Rehabilitador. Especialiste en nutrició, creiximent i desenroll. També Especialiste en rehabilitació infantil.
Cavanilles fon el principal precursor nacional de les teories modernes sobre l'ordenat aprofitament dels [[recursos naturals]] i el [[desenroll sostenible]]. Se va donar conte, per eixemple, en el seu viage pel [[Comunitat Valenciana|Regne de Valéncia]], que l'exenció del cultiu de l'[[arròs]] detreia l'aigua que necessitava el cultiu intensiu d'atres productes més necessaris. L'[[arròs]] "sempre assedegat, admet i malgasta cabals preciosos, que distribuïts d'una atra manera multiplicarien els productes"; d'atra banda, va demostrar en estadístiques de mortalitat que el cultiu de l'arròs perjudicava greument la salut. Per eixemple, en el terme de [[Almenara (Castelló)|Almenara]] va senyalar que en l'aument dels [[arrossar]]és casi tots els veïns varen emmalaltir i va aumentar la mortalitat en l'any que es va cultivar, per lo que "a la vista dels trists efectes que anaven produint els [[arrossar]]és, se va decretar la proscripció i va cessar l'epidèmia".
[[Archiu:Jose cavanilles. Museu ciències.jpg|thumb|250px|Retrat de Cavanilles en el [[Museu de Ciències Naturals]] de Valéncia]]


És membre del Centre Internacional de l'Infància, del U.I.P.E. (Unió Internacional de Protecció a l'Infant) de Ginebra. Membre de les Societats Espanyola i Valenciana de Pediatria i també ha segut el Primer Secretari General i Fundador de U.N.I.C.E.F. en la Comunitat Valenciana.
Cavanilles se va interessar per l'agricultura i els costums de la seua natal Valéncia, de lo que  hi ha testimoni en els seus ''Observacions sobre l'història natural, geografia, agricultura, població i fruts del Regne de Valéncia'' ([[1795]]-[[1797]]). En este treball Cavanilles comprén gran part de les disciplines tècniques i científiques de l'época com la [[botànica]], l'[[agronomia]], la [[geologia]], l'hidrologia, la medicina, la geografia, la [[cartografia]], l'[[arqueologia]] i molts dels principals camps de l'[[indústria]].


Ha publicat diversos treballs i estudis d'investigació relacionats en la seua professió dels que ha obté importants guardons com el Premi Societat Valenciana de Pediatria, Premi Sanitat Espanyola, Premi Direcció General de Sanitat. Premi Periodístic U.N.I.C.E.F., Premi “Naranja de Oro” i “Flor de Azahar” de Vilarreal i Premi “Limon” en Múrcia.
En l'any [[1801]] és nomenat director del [[Real Jardí Botànic de Madrit]], que va substituir a [[Casimiro Gómez Ortega]], càrrec que eixerciria fins a la seua mort en [[1804]]. Cavanilles va reorganisar l'institució: va sistematisar i va acréixer els herbaris, les coleccions de plantes vives, planters i biblioteca, i gràcies als seus numerosos i importants contactes en científics internacionals, de la talla de [[Alexander von Humboldt]], [[Aimé Bonpland]] i [[Carl Ludwig Willdenow]], el centre va adquirir gran rellevància en l'escena científica europea. A la seua mort llegaria el seu herbari, dibuixos originals, biblioteca i manuscrits al [[Real Jardí Botànic de Madrit]] a on actualment es conserven.


Publica assíduament artículs en diaris i revistes, tant de Valéncia com d'àmbit estatal. Sempre ha sabut compaginar la seua activitat en el camp de la medicina en el compromís per la seua cultura.
Entre els seus discípuls destaquen [[Marià Lagasca  Segura]], qui en l'any [[1815]] seria nomenat director del Jardí Botànic de Madrit i [[Simón de Rojas Clemente  Rubio]].


Fon durant 12 anys President de Lo Rat Penat, ostentant actualment la distinció de President d'Honor d'eixa Centenària Entitat Valenciana. Membre del Consistori de Mantenedors dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, i Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
Se conserva un retrat a l'oli del famós botànic en el [[Museu Nacional de Bogotà]].


Fon president de la secció d'etnologia i cultura popular i vicesecretari de la R.A.C.V. en el moment de morir.
== Gèneros descrits per Cavanilles ==


Funda les associacions culturals i cíviques, Valéncia 2000 i El Grup d'Acció Valencianista (G.A.V.), Amics de l'Acadèmia, Amunt el Cor... per a fer vibrar el sentiment valencianiste del poble.
Alguns dels gèneros nous de plantes descrits per Cavanilles:


Home carismàtic, sabé donar-li a tota una generació les ganes per lluitar pels interessos sociculturuals de la nostra nació valenciana.
* ''[[Aeginetia]] '' (1801)
* ''Alcina'' (1791)
* ''[[Angophora]] '' (1797)
* ''[[Anoda]] '' (1785)
* ''Arjona'' (1797)
* ''[[Assonia]] '' (1787)
* ''[[Bonplandia]] '' (1800)
* ''[[Bursaria]] '' (1797)
* ''[[Calboa]] '' (1799)
* ''[[Calycera]] '' (1797)
* ''Carelia'' (1803)
* ''Carmona'' (1799)
* ''[[Cephalophora]] '' (1801)
* ''[[Cobaea]] '' (1791)
* ''Cosmos'' (1791)
{{col-3}}
* ''[[Cristaria]] '' (1799)
* ''[[Cymbaecarpa]] '' (1803)
* ''Dahlia'' (1791)
* ''[[Dombeya]] '' (1787)
* ''[[Dysodia]] '' (1802)
* ''[[Eucryphia]] '' (1797)
* ''[[Eustephia]] '' (1794)
* ''[[Francoa]] '' (1801)
* ''[[Franseria]] '' (1793)
* ''[[Galphimia]] '' (1799)
* ''[[Glomeraria]] '' (1802)
* ''[[Gynopleura]] '' (1791)
* ''[[Heterospermum]] '' (1794)
* ''[[Huanaca]] '' (1801)
{{col-3}}
* ''[[Lagascea]] '' (1803)
* ''[[Lopezia]] '' (1791)
* ''[[Palaua]] '' (1785)
* ''[[Pavonia]] '' (1787)
* ''[[Perojoa]] '' (1797)
* ''[[Ruizia]] '' (1786)
* ''[[Selliera]] '' (1799)
* ''[[Estèvia|Stevia]] '' (1797)
* ''[[Tricycla]] '' (1801)
* ''[[Vintenatia]] '' (1797)
* ''[[Viviania]] '' (1804)
* ''[[Willdenowa]] '' (1791)
* ''[[Ximenesia]] '' (1793)


Crea les Joventuts Ratpenatistes, l'escola cultural tradicional, "Mª Teresa Oller", un grup de teatre...
Ademés més de 1.200 [[espècies]] varen ser determinades per este botànic per primera vegada per a la ciència.


Potencià els cursos de llengua i cultura valenciana, i els cicles de conferències impartides per prestigiosos professors, catedràtics i experts de tots els àmbits de la problemàtica de la societat valenciana del moment.
== Obra ==


Home recte, mai ha permés que cap cosa li llevara de la seua trayectòria valencianista.
* ''Observations de M. l'abbé Cavanilles sur l'article Espagne de la Nouvelle Encyclopédie'' París, 1784
* ''Monadelphiae classis dissertationes decem''; París, 1785-1790. [http://bibdigital.rjb.csic.és/spa/FichaLibro.php?Libro=85]
* ''Observaciones sobre la Historia Natural, Geografia, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia'' Por Don Antonio Josef Cavanilles (Madrid, 1795-1797) [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Volums.php?Libro=58]
* ''Icones et descriptiones plantarum, quae aut sponte in Hispània crescunt, aut in hortis hospitantur...'', Madrit, 1791-1801[http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Volumenes.php?Libro=87]
* ''Descripció de les plantes que D. Antonio Josef Cavanilles va demostrar en les lliçons públiques de l'any 1801, precedida dels principis elementals de la Botànica. [...]'', Madrit, 1802 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/FichaLibro.php?Libro=314]
* ''Gèneros i espècies de plantes demostrades en les lliçons públiques de l'any 1802'', Madrit, 1803 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/FichaLibro.php?Libro=315]


Li dona als Jocs Florals una espenta, que mai havia tingut.
== Vore també ==
* [[Jardí Botànic de Valéncia]]
* [[Museu de Ciències Naturals|Museu de Ciències Naturals de Valéncia]]
 
== Referències ==
* Enum. Pl. Afric. Austral. [Ecklon & Zeyher] 1: 45 1835 (IK)
* Hortus Ripul. 21. 1824 (GCI)
*  Mitt. Bot. Staatssamml. München 16: 556 1980 (IK)
* Prodr. [A. P. de Candolle] 2: 69 1825 (IK)


Ha obté lo Premi Llealtat, otorgat pel G.A.V.
== Bibliografia ==


Obra.
* Álvarez López, Enrique. 1946. ''Cavanilles. Ensaig biograficocrític''. En: "Annals del Jardí Botànic de Madrit, vol. 6 (1), p. 1-64. [http://www.rjb.csic.es/pdfs/Anales_06(1)_001_064.pdf?PHPSESSID=a4d274f1b6f17e3fa3f6181742e27c66]


Puericultura para el Medio Rural
* González Bueno, Antonio. 2002. ''Antonio José Cavanilles (1745-1804). La passió per la Ciència''. Madrit: Fundació Jorge Juan
Puericultura para Padres
 
Educación Sexual para Padres
* González Bueno, Antonio. 2002.'' Tres botànics de la ilustració. Gómez Ortega, Cavanilles i Zea''. Madrit: Nivola
Psicología Infantil para Padres
 
Gent Menuda
* Reis Prosper, E. 1917. ''Dos notícies històriques de l'immortal botànic i sacerdot hispà-valentí Antonio José Cavanilles''. Madrit: Arts Gràfiques Mateu. [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12159732000106062976846/index.htm]
Costums i Tradicions Valencianes (1986)
 
Personages Ilustres Valencians, relacionats en la Medicina (1994)
== Enllaços externs ==
Participà en l'obra colectiva Clams de vida en el relat La bossa d'Or
* [http://herbarium.lsa.umich.edu/malpigh/Intro/Authors/Cav.html Cavanilles en ''Malpighiaceae'']
Medicina valenciana mágica y popular
* [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/index.php Obres de Cavanilles digitalisades]
* [http://bv2.gva.es/pages/catalogo.htm?PHPSESSID=d050f9f21e8e755bedf2e48aa73dfa98&id=51 Obres de Cavanilles digitalisades]
* [http://www.uv.es/rseapv/Publicaciones/Icones/RSEAP_Cavanilles_Bibliografia.pdf Bibliografia de Cavanilles]
* [https://josueferrer.com/2016/07/28/cavanilles/ ¿Sabías que Cavanilles es uno de los mejores botánicos de todos los tiempos?]
 
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Botànics]]
[[Categoria:Botànics valencians]]
[[Categoria:Naturalistes]]
[[Categoria:Naturalistes valencians]]
[[Categoria:Religiosos]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]
[[Categoria:Pteridólocs d'Espanya]]
[[Categoria:Acadèmics de la Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Antoni_Josep_Cavanilles»