Diferència entre les revisions de "Joan Gil-Albert"
Text reemplaça - ' l’' a ' l'' |
Text reemplaça - ' s’' a ' s'' |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Joan Gil-Albert naixqué en la població valenciana d'[[Alcoy]] el [[1 d'abril]] de l'any [[1904]] en el carrer Polavieja nº 4 (en l'actualitat carrer Sant Llorenç). | Joan Gil-Albert naixqué en la població valenciana d'[[Alcoy]] el [[1 d'abril]] de l'any [[1904]] en el carrer Polavieja nº 4 (en l'actualitat carrer Sant Llorenç). | ||
La casa era propietat de sos pares i en la planta baixa | La casa era propietat de sos pares i en la planta baixa s'obria un taller de ferreteria com a negoci familiar. | ||
En l'any [[1912]] es trasllada en la seua família a [[Valéncia]] ciutat, a on son pare monta un almagasén de ferreteria. Ingresa com a intern en el colege d'[[Escolapis]]. Realisa l'examen d'ingrés al bachillerat en l'[[Institut Lluís Vives]] de [[Valéncia]]. | En l'any [[1912]] es trasllada en la seua família a [[Valéncia]] ciutat, a on son pare monta un almagasén de ferreteria. Ingresa com a intern en el colege d'[[Escolapis]]. Realisa l'examen d'ingrés al bachillerat en l'[[Institut Lluís Vives]] de [[Valéncia]]. | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
== Ideologia politica == | == Ideologia politica == | ||
A partir de l'any [[1929]] escomença a interessar-se per la política. Més tart se sent molt d'esquerres, sobretot al conéixer a [[José Bueno]], [[Juan Miguel Romá]] i [[Juan Renau]]. | A partir de l'any [[1929]] escomença a interessar-se per la política. Més tart se sent molt d'esquerres, sobretot al conéixer a [[José Bueno]], [[Juan Miguel Romá]] i [[Juan Renau]]. L'actitut política de Gil-Albert va ser sempre lliure i independent, recordem que no va pertànyer mai a cap partit, negant-se a retirar el carnet que el [[Partit Comuniste]] li havia preparat. | ||
Posteriorment coneix a [[Max Aub]] que com era adinerat, rebia revistes internacionals i estava al dia de tots els “ismes” i vanguardes. | Posteriorment coneix a [[Max Aub]] que com era adinerat, rebia revistes internacionals i estava al dia de tots els “ismes” i vanguardes. | ||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
El seu primer llibre de versos aparegué publicat en l'any [[1936]], per [[Manuel Altolaguirre]], en el títul de “Misteriosa presencia”, seguit de “Candente horror”, en el mateix any i "Son nombres ignorados" ([[1938]]). | El seu primer llibre de versos aparegué publicat en l'any [[1936]], per [[Manuel Altolaguirre]], en el títul de “Misteriosa presencia”, seguit de “Candente horror”, en el mateix any i "Son nombres ignorados" ([[1938]]). | ||
En l'any [[1938]] | En l'any [[1938]] s'incorpora Gil-Albert al XI Cuerpo del Ejército. En [[febrer]] de [[1939]] passen la frontera en [[França]] el [[XI Cuerpo del Ejercito republicà]], els últims en fer-ho. Ya en [[França]] foren conduïts al [[camp de concentracio de Saint Ciprien]], del que Gil-Albert guardava un pesim recort. Als quinze dies al grup de “Hora de España” els reclama l'Aliança d'Intelectuals Antifascistes, transladant-los a [[Perpinya]]. Alli residixen uns mesos, despuix representants del [[Govern de la Republica]] negociaren el seu exili a [[Mexic]]. | ||
== L'exili == | == L'exili == | ||
| Llínea 47: | Llínea 47: | ||
A finals de [[1942]] viaja a [[Buenos Aires]], a on residix una temporada colaborant en els diaris argentins [[Sur]] i en la pàgina lliterària de [[La Nación]]. Alli coneix entre atres escritors a [[Jose Luis Borges]]. Despuix torna a [[Mexic]] de nou a on va residir dos anys més fins a tornar a [[Valencia]]. | A finals de [[1942]] viaja a [[Buenos Aires]], a on residix una temporada colaborant en els diaris argentins [[Sur]] i en la pàgina lliterària de [[La Nación]]. Alli coneix entre atres escritors a [[Jose Luis Borges]]. Despuix torna a [[Mexic]] de nou a on va residir dos anys més fins a tornar a [[Valencia]]. | ||
En [[Mexic]] | En [[Mexic]] s'obri una oficina per a resoldre assunts relacionats en [[Espanya]]. Gil-Albert s'interessa per les gestions precises per a tornar, des de [[Valencia]] la seua família ajuda a la seua tornada en els passos oportuns. | ||
== Un atra vegada en Valéncia== | == Un atra vegada en Valéncia== | ||
| Llínea 60: | Llínea 60: | ||
Trobà, a partir de l'any [[1970]], el major reconeiximent de la seua poesia de gran sensualitat, bellea i poder reflexiu, en llibres com les ilusions en els poemes de “El convaleciente” ([[1944]]), “Concertar es amor” ([[1951]]), “la Meta-Física” ([[1974]]), “Homenajes e in promptus” ([[1976]]) i “el Ocioso y las profesiones” ([[1979]]), etc. | Trobà, a partir de l'any [[1970]], el major reconeiximent de la seua poesia de gran sensualitat, bellea i poder reflexiu, en llibres com les ilusions en els poemes de “El convaleciente” ([[1944]]), “Concertar es amor” ([[1951]]), “la Meta-Física” ([[1974]]), “Homenajes e in promptus” ([[1976]]) i “el Ocioso y las profesiones” ([[1979]]), etc. | ||
Aixina es reconeix a un poeta tarda, que deuria d'anar lligat als seus coetàneus de la [[generació del 27]], pero que permaneix en un original aïllament. Este fet | Aixina es reconeix a un poeta tarda, que deuria d'anar lligat als seus coetàneus de la [[generació del 27]], pero que permaneix en un original aïllament. Este fet s'accentuà despuix de la [[Guerra Civil]], vivint un exili interior creatiu que va produir llibres en regularitat fora de les corrents dominants. | ||
Escrits tots els seus llibres abans de [[1972]], en el que apareix l'antologia Fuentes de la Constancia, el treball de creació de Gil-Albert es va llimitar a redactar els texts de les seues llectures i presentacions. | Escrits tots els seus llibres abans de [[1972]], en el que apareix l'antologia Fuentes de la Constancia, el treball de creació de Gil-Albert es va llimitar a redactar els texts de les seues llectures i presentacions. | ||
| Llínea 73: | Llínea 73: | ||
* En [[1982]] rep el [[Premi de les Lletres Valencianes]] concedit per la ciutat de [[Valéncia]] que ho declara Fill Adoptiu. | * En [[1982]] rep el [[Premi de les Lletres Valencianes]] concedit per la ciutat de [[Valéncia]] que ho declara Fill Adoptiu. | ||
* En [[Abril]] de [[1983 Alcoy]] li concedix la Medalla d'Or de la ciutat i el nomena Fill Adoptiu. | * En [[Abril]] de [[1983 Alcoy]] li concedix la Medalla d'Or de la ciutat i el nomena Fill Adoptiu. | ||
* | * L'[[Universitat d'Alacant]] el nomena Doctor Honoris Causa en [[1985]]. | ||
== Referències == | == Referències == | ||