Diferència entre les revisions de "Ficus"
Sin resumen de edición |
Text reemplaça - ' Mediterrani ' a ' Mediterràneu ' |
||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
}} | }} | ||
El gènero '''''Ficus''''' inclou arbres, abruixells i plantes trepadores, moltes | El gènero '''''Ficus''''' inclou arbres, abruixells i plantes trepadores, moltes d'elles conegudes pel seu fruit característic, la [[figa]], i pel seu paper ecològic en ecosistemes tropicals. És un dels gèneros més diversos de plantes llenyoses en el món, i es distribuïx principalment en zones tropicals i subtropicals. | ||
== Descripció morfològica == | == Descripció morfològica == | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Els membres del gènero ''Ficus'' presenten característiques distintives: | Els membres del gènero ''Ficus'' presenten característiques distintives: | ||
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: simples, alternes, generalment en làmina gran i nerviació peninervada, de marge sancer o llaugerament lobulat, en làtex blanc. | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: simples, alternes, generalment en làmina gran i nerviació peninervada, de marge sancer o llaugerament lobulat, en làtex [[blanc]]. | ||
* [[Flor]]: inflorescències especials dites | * [[Flor]]: inflorescències especials dites ''siconis'', que contenen flors unisexuals tancades dins d'un receptàcul carnós. | ||
* [[Fruit]]: [[Siconi|siconi]] (figa), fruit múltiple i carnós derivat de la inflorescència interna, sovint comestible. | * [[Fruit]]: [[Siconi|siconi]] (figa), fruit múltiple i carnós derivat de la inflorescència interna, sovint comestible. | ||
* [[Tronc]]: arbres o abruixells en escorça llisa o clavillada, alguns epífics i estranguladors, en làtex abundant. | * [[Tronc]]: arbres o abruixells en escorça llisa o clavillada, alguns epífics i estranguladors, en làtex abundant. | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
== Hàbitat i distribució == | == Hàbitat i distribució == | ||
''Ficus'' es distribuïx principalment en zones tropicals de tot el món: Àfrica, Àsia, Austràlia, Amèrica Central i Suramèrica. Algunes espècies arriben a climes més temperats, com ''Ficus carica'', originària | ''Ficus'' es distribuïx principalment en zones tropicals de tot el món: [[Àfrica]], [[Àsia]], [[Austràlia]], [[Amèrica Central]] i [[Suramèrica]]. Algunes espècies arriben a climes més temperats, com ''Ficus carica'', originària del Mediterràneu occidental i sur-oest asiàtic. | ||
== Classificació interna == | == Classificació interna == | ||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
Les espècies més conegudes i representatives són: | Les espècies més conegudes i representatives són: | ||
• ''[[Ficus carica]]'': figuera comuna (cultivada pel seu fruit comestible) | • ''[[Ficus carica]]'': [[figuera]] comuna (cultivada pel seu fruit comestible) | ||
• ''[[Ficus religiosa]]'': figuera sagrada de | • ''[[Ficus religiosa]]'': figuera sagrada de l'[[Índia]] | ||
• ''[[Ficus benghalensis]]'': arbre banyan | • ''[[Ficus benghalensis]]'': arbre banyan | ||
| Llínea 47: | Llínea 47: | ||
== Sistemàtica i filogènia == | == Sistemàtica i filogènia == | ||
''Ficus'' forma part de la família [[Moraceae]] i és el gènero més gran dins | ''Ficus'' forma part de la família [[Moraceae]] i és el gènero més gran dins d'ella. Estudis moleculars han mostrat que el gènero és monofilètic i antic, en especialisació estreta en la seua relació ecològica en les vespes polinisadores del gènero ''Blastophaga''. | ||
== Citologia == | == Citologia == | ||
El número cromosòmic més comú en ''Ficus'' és 2n = 26 o 2n = 28, segons | El número cromosòmic més comú en ''Ficus'' és 2n = 26 o 2n = 28, segons l'espècie. Algunes espècies presenten variabilitat cromosòmica per hibridació i selecció. | ||
== Taxonomia == | == Taxonomia == | ||
''Ficus'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en 1753. És el gènero tipo de la família [[Moraceae]], coneguda per les seues plantes llenyoses, làtex blanc i fruits múltiples. | ''Ficus'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en l'any [[1753]]. És el gènero tipo de la família [[Moraceae]], coneguda per les seues plantes llenyoses, làtex blanc i fruits múltiples. | ||
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
Ficus: nom llatí clàssic usat per a designar la figuera i el seu fruit, la figa. | Ficus: nom [[llatí]] clàssic usat per a designar la figuera i el seu fruit, la [[figa]]. | ||
== Importància ecològica == | == Importància ecològica == | ||
| Llínea 71: | Llínea 71: | ||
• Medicina tradicional | • Medicina tradicional | ||
• Fusta tova per a usos locals | • [[Fusta]] tova per a usos locals | ||
• Ornamental en parcs i jardins | • Ornamental en parcs i jardins | ||
| Llínea 79: | Llínea 79: | ||
== Amenaces i conservació == | == Amenaces i conservació == | ||
Moltes espècies de ''Ficus'' estan amenaçades per la destrucció | Moltes espècies de ''Ficus'' estan amenaçades per la destrucció d'hàbitat, especialment en zones tropicals. Algunes espècies tenen programes de conservació i propagació ex-situ. | ||
== Galeria == | == Galeria == | ||
| Llínea 97: | Llínea 97: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Berg, Cornelis C. (1989). Classification and Distribution of Ficus | |||
* Corner, E.J.H. (1965). The Life of Plants | |||
* [http://www.theplantlist.org/browse/A/Moraceae/Ficus/ Ficus en The Plant List] | |||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Guillot Ortiz, Daniel. Flora ornamental española: aspectos históricos y principales especies (en castellà). Jolube Consultor Botánico y Editor, 2012-12-01, p. 120. ISBN 978-84-937528-1-1 | |||
* Janzen, D. H. (1979). How to be a fig. ''Annual Review of Ecology and Systematics'', 10, 13–51 | |||
* Weiblen, G. D. (2002). How to be a fig wasp. ''Annual Review of Entomology'', 47, 299–330 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Ficus}} | {{Commonscat|Ficus}} | ||
{{Wikispecies|Ficus}} | {{Wikispecies|Ficus}} | ||
{{DGLV|Ficus}} | {{DGLV|Ficus}} | ||
* [https://www.inaturalist.org/taxa/16599-Ficus ''Ficus'' en iNaturalist] | |||
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:327773-2 ''Ficus'' en Plants of the World Online] | |||
* [https://www.worldfloraonline.org/taxon/wfo-4000011846 ''Ficus'' en World Flora Online] | |||
* [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/14038.html ''Ficus'' en l’Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental] | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ficus Artícul sobre ''Ficus'' en la Wikipedia castellana] | |||
Última revisió del 15:45 8 ago 2025
| Ficus | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Rosales | ||
| Família | Moraceae | ||
| Gènero | Ficus | ||
| Espècie | unes 800-1.000 espècies | ||
El gènero Ficus inclou arbres, abruixells i plantes trepadores, moltes d'elles conegudes pel seu fruit característic, la figa, i pel seu paper ecològic en ecosistemes tropicals. És un dels gèneros més diversos de plantes llenyoses en el món, i es distribuïx principalment en zones tropicals i subtropicals.
Descripció morfològica
[editar | editar còdic]Els membres del gènero Ficus presenten característiques distintives:
- Fulla: simples, alternes, generalment en làmina gran i nerviació peninervada, de marge sancer o llaugerament lobulat, en làtex blanc.
- Flor: inflorescències especials dites siconis, que contenen flors unisexuals tancades dins d'un receptàcul carnós.
- Fruit: siconi (figa), fruit múltiple i carnós derivat de la inflorescència interna, sovint comestible.
- Tronc: arbres o abruixells en escorça llisa o clavillada, alguns epífics i estranguladors, en làtex abundant.
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]Ficus es distribuïx principalment en zones tropicals de tot el món: Àfrica, Àsia, Austràlia, Amèrica Central i Suramèrica. Algunes espècies arriben a climes més temperats, com Ficus carica, originària del Mediterràneu occidental i sur-oest asiàtic.
Classificació interna
[editar | editar còdic]Les espècies més conegudes i representatives són:
• Ficus carica: figuera comuna (cultivada pel seu fruit comestible)
• Ficus religiosa: figuera sagrada de l'Índia
• Ficus benghalensis: arbre banyan
• Ficus elastica: figuera de caucho
• Ficus sycomorus: sicomor
• Ficus microcarpa: figuera de llorer, usada com ornamental
Sistemàtica i filogènia
[editar | editar còdic]Ficus forma part de la família Moraceae i és el gènero més gran dins d'ella. Estudis moleculars han mostrat que el gènero és monofilètic i antic, en especialisació estreta en la seua relació ecològica en les vespes polinisadores del gènero Blastophaga.
Citologia
[editar | editar còdic]El número cromosòmic més comú en Ficus és 2n = 26 o 2n = 28, segons l'espècie. Algunes espècies presenten variabilitat cromosòmica per hibridació i selecció.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Ficus fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753. És el gènero tipo de la família Moraceae, coneguda per les seues plantes llenyoses, làtex blanc i fruits múltiples.
Etimologia
[editar | editar còdic]Ficus: nom llatí clàssic usat per a designar la figuera i el seu fruit, la figa.
Importància ecològica
[editar | editar còdic]Les espècies de Ficus són fonamentals en boscs tropicals, car produïxen fruits abundants que alimenten gran varietat de fauna (aus, primats, rat penats, etc.) durant tot l’any.
Usos
[editar | editar còdic]• Fruita comestible (figues)
• Medicina tradicional
• Fusta tova per a usos locals
• Ornamental en parcs i jardins
• Fonts de làtex i fibres
Amenaces i conservació
[editar | editar còdic]Moltes espècies de Ficus estan amenaçades per la destrucció d'hàbitat, especialment en zones tropicals. Algunes espècies tenen programes de conservació i propagació ex-situ.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Ficus carica -
Ficus religiosa -
Ficus benghalensis -
Ficus elastica -
Ficus benjamina
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Berg, Cornelis C. (1989). Classification and Distribution of Ficus
- Corner, E.J.H. (1965). The Life of Plants
- Ficus en The Plant List
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Guillot Ortiz, Daniel. Flora ornamental española: aspectos históricos y principales especies (en castellà). Jolube Consultor Botánico y Editor, 2012-12-01, p. 120. ISBN 978-84-937528-1-1
- Janzen, D. H. (1979). How to be a fig. Annual Review of Ecology and Systematics, 10, 13–51
- Weiblen, G. D. (2002). How to be a fig wasp. Annual Review of Entomology, 47, 299–330
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ficus.
Wikispecies té un artícul sobre Ficus.
