El gènero Ficus inclou arbres, abruixells i plantes trepadores, moltes d'elles conegudes pel seu fruit característic, la figa, i pel seu paper ecològic en ecosistemes tropicals. És un dels gèneros més diversos de plantes llenyoses en el món, i es distribuïx principalment en zones tropicals i subtropicals.

Ficus

Ficus elastica - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-206.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Rosales
Família Moraceae
Gènero Ficus
Espècie unes 800-1.000 espècies

Descripció morfològicaEditar

Els membres del gènero Ficus presenten característiques distintives:

  • Fulla: simples, alternes, generalment en làmina gran i nerviació peninervada, de marge sancer o llaugerament lobulat, en làtex blanc.
  • Flor: inflorescències especials dites siconis, que contenen flors unisexuals tancades dins d'un receptàcul carnós.
  • Fruit: siconi (figa), fruit múltiple i carnós derivat de la inflorescència interna, sovint comestible.
  • Tronc: arbres o abruixells en escorça llisa o clavillada, alguns epífics i estranguladors, en làtex abundant.

Hàbitat i distribucióEditar

Ficus es distribuïx principalment en zones tropicals de tot el món: Àfrica, Àsia, Austràlia, Amèrica Central i Suramèrica. Algunes espècies arriben a climes més temperats, com Ficus carica, originària del Mediterràneu occidental i sur-oest asiàtic.

Classificació internaEditar

Les espècies més conegudes i representatives són:

Ficus carica: figuera comuna (cultivada pel seu fruit comestible)

Ficus religiosa: figuera sagrada de l'Índia

Ficus benghalensis: arbre banyan

Ficus elastica: figuera de caucho

Ficus sycomorus: sicomor

Ficus microcarpa: figuera de llorer, usada com ornamental

Sistemàtica i filogèniaEditar

Ficus forma part de la família Moraceae i és el gènero més gran dins d'ella. Estudis moleculars han mostrat que el gènero és monofilètic i antic, en especialisació estreta en la seua relació ecològica en les vespes polinisadores del gènero Blastophaga.

CitologiaEditar

El número cromosòmic més comú en Ficus és 2n = 26 o 2n = 28, segons l'espècie. Algunes espècies presenten variabilitat cromosòmica per hibridació i selecció.

TaxonomiaEditar

Ficus fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753. És el gènero tipo de la família Moraceae, coneguda per les seues plantes llenyoses, làtex blanc i fruits múltiples.

EtimologiaEditar

Ficus: nom llatí clàssic usat per a designar la figuera i el seu fruit, la figa.

Importància ecològicaEditar

Les espècies de Ficus són fonamentals en boscs tropicals, car produïxen fruits abundants que alimenten gran varietat de fauna (aus, primats, rat penats, etc.) durant tot l’any.

UsosEditar

• Fruita comestible (figues)

• Medicina tradicional

Fusta tova per a usos locals

• Ornamental en parcs i jardins

• Fonts de làtex i fibres

Amenaces i conservacióEditar

Moltes espècies de Ficus estan amenaçades per la destrucció d'hàbitat, especialment en zones tropicals. Algunes espècies tenen programes de conservació i propagació ex-situ.

GaleriaEditar

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

  • Berg, Cornelis C. (1989). Classification and Distribution of Ficus
  • Corner, E.J.H. (1965). The Life of Plants
  • Ficus en The Plant List

BibliografiaEditar

  • Guillot Ortiz, Daniel. Flora ornamental española: aspectos históricos y principales especies (en castellà). Jolube Consultor Botánico y Editor, 2012-12-01, p. 120. ISBN 978-84-937528-1-1
  • Janzen, D. H. (1979). How to be a fig. Annual Review of Ecology and Systematics, 10, 13–51
  • Weiblen, G. D. (2002). How to be a fig wasp. Annual Review of Entomology, 47, 299–330

Enllaços externsEditar

Commons