Diferència entre les revisions de "Urticaceae"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 6 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 16: Llínea 16:
 
}}
 
}}
  
La família '''''Urticaceae''''', coneguda com la dels '''urticants''', comprén una ampla varietat de plantes herbàcees, trepadores i algun abruixell, sovint caracterisades per la presència de pèls urticants que causen irritació en el contacte en la pell.
+
La família '''''Urticaceae''''', coneguda com la dels '''urticants''', comprén una ampla varietat de plantes herbàcees, trepadores i algun abruixell, a sovint caracterisades per la presència de pèls urticants que causen irritació en el contacte en la [[pell]].
  
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
Llínea 22: Llínea 22:
 
Les ''Urticaceae'' solen presentar:
 
Les ''Urticaceae'' solen presentar:
  
- '''Fulla''': oposada o alterna, simples, en marge dentat; glàndules o pèls urticants molt visibles, especialment en el gènero ''Urtica''.
+
- ''Fulla'': oposada o alterna, simples, en marge dentat; glàndules o pèls urticants molt visibles, especialment en el gènero ''Urtica''.
  
- '''Tija''': herbàcea o llaugerament lignificada; a voltes ramificada.
+
- ''Tija'': herbàcea o llaugerament lignificada; a voltes ramificada.
  
- '''Flor''': unisexuals, molt reduïdes, agrupades en inflorescències discretes; polinisació anemòfila o entomòfila.
+
- ''Flor'': unisexuals, molt reduïdes, agrupades en inflorescències discretes; polinisació anemòfila o entomòfila.
  
- '''Fruit''': un aqueni chicotet, sovint envoltat pel tépal persistent.
+
- ''Fruit'': un aqueni chicotet, a sovint envoltat pel tépal persistent.
  
 
== Hàbitat ==
 
== Hàbitat ==
  
Les ''Urticaceae'' s’adapten a diversos entorns, pero preferixen zones en nitrats abundants:
+
Les ''Urticaceae'' s'adapten a diversos entorns, pero preferixen zones en nitrats abundants:
  
 
- [[Màrgens]] de camins
 
- [[Màrgens]] de camins
Llínea 44: Llínea 44:
 
== Gèneros principals ==
 
== Gèneros principals ==
  
- '''''Urtica''''' – com ''Urtica dioica'' (ortiga major) o ''Urtica urens'' (ortigueta)
+
- ''Urtica'' – com ''Urtica dioica'' ([[ortiga]]  major) o ''Urtica urens'' (ortigueta)
  
- '''''Parietaria''''' – com ''Parietaria judaica'', abundant en murs i parets
+
- ''Parietaria'' – com ''Parietaria judaica'', abundant en murs i parets
  
- '''''Pilea''''' – plantes d’ombra molt usades en interiorisme tropical
+
- ''Pilea'' – plantes d'ombra molt usades en interiorisme tropical
  
- '''''Boehmeria''''' – aprofitada tradicionalment per la seua fibra
+
- ''Boehmeria''' – aprofitada tradicionalment per la seua fibra
  
 
== Importància ecològica ==
 
== Importància ecològica ==
  
- Aliment per a les larves de palometes com la ''Papilio machaon''
+
- Aliment per a les larves de [[Palometa|palometes]] com la ''Papilio machaon''
  
 
- Indicadores de sòls nitrogenats
 
- Indicadores de sòls nitrogenats
Llínea 62: Llínea 62:
 
== Usos humans ==
 
== Usos humans ==
  
- '''Gastronomia''': fulles tendres d’''Urtica dioica'' bollides com a verdura o en [[crema]]s
+
- ''Gastronomia'': fulles tendres d'''Urtica dioica'' bollides com a verdura o en [[crema|cremes]]
  
- '''Medicina tradicional''': propietats diürètiques, antiinflamatòries i remineralisants
+
- ''Medicina tradicional'': propietats diürètiques, antiinflamatòries i remineralisants
  
- '''Fibra textil''': espècies com ''Boehmeria nivea'' (rami) s’han usat històricament com a substitut del lli
+
- ''Fibra textil''' espècies com ''Boehmeria nivea'' (rami) s'han usat històricament com a substitut del lli
  
 
== Distribució ==
 
== Distribució ==
Llínea 80: Llínea 80:
 
La major part de les espècies són comunes, pero alguns hàbitats de ''Parietaria'' o formes endèmiques podrien vore's afectades per:
 
La major part de les espècies són comunes, pero alguns hàbitats de ''Parietaria'' o formes endèmiques podrien vore's afectades per:
  
- Urbanisació i neteja excessiva d’espais ruderals
+
- Urbanisació i neteja excessiva d'espais ruderals
  
- Substitució per plantes ornamentals en marges i talussos
+
- Substitució per plantes ornamentals en margens i talussos
  
== Enllaços externs ==
+
== Referències ==
 +
* [http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/family.pl?1165 Germplasm Resources Information Network (GRIN). «Family: Urticaceae Juss. Taxonomy for Plants. USDA, ARS, National Genetic Resources Program, National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland, 17-01-2003]
 +
* [http://angio.bergianska.se/  J.T. Johansson, The Phylogeny of Angiosperms, Rosales, Urticaeae Juss., 2013.]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
  
- [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000098-2 ''Urticaceae'' en Plants of the World Online]
+
* Sandro Pignatti, ''Flora d'Italia'', Edagricole, Bologna 1982. ISBN 88-506-2449-2 ([[italià]])
 +
* Stevens, P. F. (2001 onwards). ''Angiosperm Phylogeny Website''. Version 7, May 2006 ([[anglés]])
  
- [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/esfamilia/170.html ''Urticaceae'' en l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
+
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Species of Urticaceae}}
  
- [https://es.wikipedia.org/wiki/Urticaceae Article sobre ''Urticaceae'' en la Wikipedia castellana]
+
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000098-2 ''Urticaceae'' en Plants of the World Online]
 +
* [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/esfamilia/170.html ''Urticaceae'' en l'Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental]
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Urticaceae Artícul sobre ''Urticaceae'' en la Wikipedia castellana]
  
 
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Biologia]]

Última revisió del 18:37 7 ago 2025

Urticaceae

Urtica-dioica4.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Classe Magnoliopsida
Orde Rosales
Família Urticaceae
Gènero Urtica, Parietaria, Pilea, Boehmeria, entre atres
Espècie unes 2.600 espècies

La família Urticaceae, coneguda com la dels urticants, comprén una ampla varietat de plantes herbàcees, trepadores i algun abruixell, a sovint caracterisades per la presència de pèls urticants que causen irritació en el contacte en la pell.

Descripció[editar | editar còdic]

Les Urticaceae solen presentar:

- Fulla: oposada o alterna, simples, en marge dentat; glàndules o pèls urticants molt visibles, especialment en el gènero Urtica.

- Tija: herbàcea o llaugerament lignificada; a voltes ramificada.

- Flor: unisexuals, molt reduïdes, agrupades en inflorescències discretes; polinisació anemòfila o entomòfila.

- Fruit: un aqueni chicotet, a sovint envoltat pel tépal persistent.

Hàbitat[editar | editar còdic]

Les Urticaceae s'adapten a diversos entorns, pero preferixen zones en nitrats abundants:

- Màrgens de camins

- Hortes i ribaços

- Ruïnes i llocs en presència humana

- Ombries humides

Gèneros principals[editar | editar còdic]

- Urtica – com Urtica dioica (ortiga major) o Urtica urens (ortigueta)

- Parietaria – com Parietaria judaica, abundant en murs i parets

- Pilea – plantes d'ombra molt usades en interiorisme tropical

- Boehmeria' – aprofitada tradicionalment per la seua fibra

Importància ecològica[editar | editar còdic]

- Aliment per a les larves de palometes com la Papilio machaon

- Indicadores de sòls nitrogenats

- Hàbitat per a insectes especialisats i microorganismes

Usos humans[editar | editar còdic]

- Gastronomia: fulles tendres d'Urtica dioica bollides com a verdura o en cremes

- Medicina tradicional: propietats diürètiques, antiinflamatòries i remineralisants

- Fibra textil' espècies com Boehmeria nivea (rami) s'han usat històricament com a substitut del lli

Distribució[editar | editar còdic]

Família cosmopolita, més abundant en zones temperades i tropicals humides:

- Europa, Àsia i Amèrica

- A sovint colonisadores en zones alterades o antropisades

Conservació[editar | editar còdic]

La major part de les espècies són comunes, pero alguns hàbitats de Parietaria o formes endèmiques podrien vore's afectades per:

- Urbanisació i neteja excessiva d'espais ruderals

- Substitució per plantes ornamentals en margens i talussos

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Sandro Pignatti, Flora d'Italia, Edagricole, Bologna 1982. ISBN 88-506-2449-2 (italià)
  • Stevens, P. F. (2001 onwards). Angiosperm Phylogeny Website. Version 7, May 2006 (anglés)

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons