La família Urticaceae, coneguda com la dels urticants, comprén una ampla varietat de plantes herbàcees, trepadores i algun abruixell, a sovint caracterisades per la presència de pèls urticants que causen irritació en el contacte en la pell.

Urticaceae

Urtica-dioica4.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Classe Magnoliopsida
Orde Rosales
Família Urticaceae
Gènero Urtica, Parietaria, Pilea, Boehmeria, entre atres
Espècie unes 2.600 espècies

DescripcióEditar

Les Urticaceae solen presentar:

- Fulla: oposada o alterna, simples, en marge dentat; glàndules o pèls urticants molt visibles, especialment en el gènero Urtica.

- Tija: herbàcea o llaugerament lignificada; a voltes ramificada.

- Flor: unisexuals, molt reduïdes, agrupades en inflorescències discretes; polinisació anemòfila o entomòfila.

- Fruit: un aqueni chicotet, a sovint envoltat pel tépal persistent.

HàbitatEditar

Les Urticaceae s'adapten a diversos entorns, pero preferixen zones en nitrats abundants:

- Màrgens de camins

- Hortes i ribaços

- Ruïnes i llocs en presència humana

- Ombries humides

Gèneros principalsEditar

- Urtica – com Urtica dioica (ortiga major) o Urtica urens (ortigueta)

- Parietaria – com Parietaria judaica, abundant en murs i parets

- Pilea – plantes d'ombra molt usades en interiorisme tropical

- Boehmeria' – aprofitada tradicionalment per la seua fibra

Importància ecològicaEditar

- Aliment per a les larves de palometes com la Papilio machaon

- Indicadores de sòls nitrogenats

- Hàbitat per a insectes especialisats i microorganismes

Usos humansEditar

- Gastronomia: fulles tendres d'Urtica dioica bollides com a verdura o en cremes

- Medicina tradicional: propietats diürètiques, antiinflamatòries i remineralisants

- Fibra textil' espècies com Boehmeria nivea (rami) s'han usat històricament com a substitut del lli

DistribucióEditar

Família cosmopolita, més abundant en zones temperades i tropicals humides:

- Europa, Àsia i Amèrica

- A sovint colonisadores en zones alterades o antropisades

ConservacióEditar

La major part de les espècies són comunes, pero alguns hàbitats de Parietaria o formes endèmiques podrien vore's afectades per:

- Urbanisació i neteja excessiva d'espais ruderals

- Substitució per plantes ornamentals en margens i talussos

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Sandro Pignatti, Flora d'Italia, Edagricole, Bologna 1982. ISBN 88-506-2449-2 (italià)
  • Stevens, P. F. (2001 onwards). Angiosperm Phylogeny Website. Version 7, May 2006 (anglés)

Enllaços externsEditar

Commons