Diferència entre les revisions de "Urticaceae"
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 62: | Llínea 62: | ||
== Usos humans == | == Usos humans == | ||
| − | - ''Gastronomia'': fulles tendres d'''Urtica dioica'' bollides com a verdura o en [[crema]] | + | - ''Gastronomia'': fulles tendres d'''Urtica dioica'' bollides com a verdura o en [[crema|cremes]] |
- ''Medicina tradicional'': propietats diürètiques, antiinflamatòries i remineralisants | - ''Medicina tradicional'': propietats diürètiques, antiinflamatòries i remineralisants | ||
| Llínea 83: | Llínea 83: | ||
- Substitució per plantes ornamentals en margens i talussos | - Substitució per plantes ornamentals en margens i talussos | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/family.pl?1165 Germplasm Resources Information Network (GRIN). «Family: Urticaceae Juss. Taxonomy for Plants. USDA, ARS, National Genetic Resources Program, National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland, 17-01-2003] | ||
| + | * [http://angio.bergianska.se/ J.T. Johansson, The Phylogeny of Angiosperms, Rosales, Urticaeae Juss., 2013.] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | |||
| + | * Sandro Pignatti, ''Flora d'Italia'', Edagricole, Bologna 1982. ISBN 88-506-2449-2 ([[italià]]) | ||
| + | * Stevens, P. F. (2001 onwards). ''Angiosperm Phylogeny Website''. Version 7, May 2006 ([[anglés]]) | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 18:37 7 ago 2025
| Urticaceae | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Rosales | ||
| Família | Urticaceae | ||
| Gènero | Urtica, Parietaria, Pilea, Boehmeria, entre atres | ||
| Espècie | unes 2.600 espècies | ||
La família Urticaceae, coneguda com la dels urticants, comprén una ampla varietat de plantes herbàcees, trepadores i algun abruixell, a sovint caracterisades per la presència de pèls urticants que causen irritació en el contacte en la pell.
Descripció[editar | editar còdic]
Les Urticaceae solen presentar:
- Fulla: oposada o alterna, simples, en marge dentat; glàndules o pèls urticants molt visibles, especialment en el gènero Urtica.
- Tija: herbàcea o llaugerament lignificada; a voltes ramificada.
- Flor: unisexuals, molt reduïdes, agrupades en inflorescències discretes; polinisació anemòfila o entomòfila.
- Fruit: un aqueni chicotet, a sovint envoltat pel tépal persistent.
Hàbitat[editar | editar còdic]
Les Urticaceae s'adapten a diversos entorns, pero preferixen zones en nitrats abundants:
- Màrgens de camins
- Hortes i ribaços
- Ruïnes i llocs en presència humana
- Ombries humides
Gèneros principals[editar | editar còdic]
- Urtica – com Urtica dioica (ortiga major) o Urtica urens (ortigueta)
- Parietaria – com Parietaria judaica, abundant en murs i parets
- Pilea – plantes d'ombra molt usades en interiorisme tropical
- Boehmeria' – aprofitada tradicionalment per la seua fibra
Importància ecològica[editar | editar còdic]
- Aliment per a les larves de palometes com la Papilio machaon
- Indicadores de sòls nitrogenats
- Hàbitat per a insectes especialisats i microorganismes
Usos humans[editar | editar còdic]
- Gastronomia: fulles tendres d'Urtica dioica bollides com a verdura o en cremes
- Medicina tradicional: propietats diürètiques, antiinflamatòries i remineralisants
- Fibra textil' espècies com Boehmeria nivea (rami) s'han usat històricament com a substitut del lli
Distribució[editar | editar còdic]
Família cosmopolita, més abundant en zones temperades i tropicals humides:
- A sovint colonisadores en zones alterades o antropisades
Conservació[editar | editar còdic]
La major part de les espècies són comunes, pero alguns hàbitats de Parietaria o formes endèmiques podrien vore's afectades per:
- Urbanisació i neteja excessiva d'espais ruderals
- Substitució per plantes ornamentals en margens i talussos
Referències[editar | editar còdic]
- Germplasm Resources Information Network (GRIN). «Family: Urticaceae Juss. Taxonomy for Plants. USDA, ARS, National Genetic Resources Program, National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland, 17-01-2003
- J.T. Johansson, The Phylogeny of Angiosperms, Rosales, Urticaeae Juss., 2013.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Sandro Pignatti, Flora d'Italia, Edagricole, Bologna 1982. ISBN 88-506-2449-2 (italià)
- Stevens, P. F. (2001 onwards). Angiosperm Phylogeny Website. Version 7, May 2006 (anglés)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Urticaceae.