Diferència entre les revisions de "Urticaceae"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 62: Llínea 62:
 
== Usos humans ==
 
== Usos humans ==
  
- ''Gastronomia'': fulles tendres d'''Urtica dioica'' bollides com a verdura o en [[crema]]s
+
- ''Gastronomia'': fulles tendres d'''Urtica dioica'' bollides com a verdura o en [[crema|cremes]]
  
 
- ''Medicina tradicional'': propietats diürètiques, antiinflamatòries i remineralisants
 
- ''Medicina tradicional'': propietats diürètiques, antiinflamatòries i remineralisants
Llínea 83: Llínea 83:
  
 
- Substitució per plantes ornamentals en margens i talussos
 
- Substitució per plantes ornamentals en margens i talussos
 +
 +
== Referències ==
 +
* [http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/family.pl?1165 Germplasm Resources Information Network (GRIN). «Family: Urticaceae Juss. Taxonomy for Plants. USDA, ARS, National Genetic Resources Program, National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland, 17-01-2003]
 +
* [http://angio.bergianska.se/  J.T. Johansson, The Phylogeny of Angiosperms, Rosales, Urticaeae Juss., 2013.]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
 +
* Sandro Pignatti, ''Flora d'Italia'', Edagricole, Bologna 1982. ISBN 88-506-2449-2 ([[italià]])
 +
* Stevens, P. F. (2001 onwards). ''Angiosperm Phylogeny Website''. Version 7, May 2006 ([[anglés]])
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Última revisió del 18:37 7 ago 2025

Urticaceae

Urtica-dioica4.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Classe Magnoliopsida
Orde Rosales
Família Urticaceae
Gènero Urtica, Parietaria, Pilea, Boehmeria, entre atres
Espècie unes 2.600 espècies

La família Urticaceae, coneguda com la dels urticants, comprén una ampla varietat de plantes herbàcees, trepadores i algun abruixell, a sovint caracterisades per la presència de pèls urticants que causen irritació en el contacte en la pell.

Descripció[editar | editar còdic]

Les Urticaceae solen presentar:

- Fulla: oposada o alterna, simples, en marge dentat; glàndules o pèls urticants molt visibles, especialment en el gènero Urtica.

- Tija: herbàcea o llaugerament lignificada; a voltes ramificada.

- Flor: unisexuals, molt reduïdes, agrupades en inflorescències discretes; polinisació anemòfila o entomòfila.

- Fruit: un aqueni chicotet, a sovint envoltat pel tépal persistent.

Hàbitat[editar | editar còdic]

Les Urticaceae s'adapten a diversos entorns, pero preferixen zones en nitrats abundants:

- Màrgens de camins

- Hortes i ribaços

- Ruïnes i llocs en presència humana

- Ombries humides

Gèneros principals[editar | editar còdic]

- Urtica – com Urtica dioica (ortiga major) o Urtica urens (ortigueta)

- Parietaria – com Parietaria judaica, abundant en murs i parets

- Pilea – plantes d'ombra molt usades en interiorisme tropical

- Boehmeria' – aprofitada tradicionalment per la seua fibra

Importància ecològica[editar | editar còdic]

- Aliment per a les larves de palometes com la Papilio machaon

- Indicadores de sòls nitrogenats

- Hàbitat per a insectes especialisats i microorganismes

Usos humans[editar | editar còdic]

- Gastronomia: fulles tendres d'Urtica dioica bollides com a verdura o en cremes

- Medicina tradicional: propietats diürètiques, antiinflamatòries i remineralisants

- Fibra textil' espècies com Boehmeria nivea (rami) s'han usat històricament com a substitut del lli

Distribució[editar | editar còdic]

Família cosmopolita, més abundant en zones temperades i tropicals humides:

- Europa, Àsia i Amèrica

- A sovint colonisadores en zones alterades o antropisades

Conservació[editar | editar còdic]

La major part de les espècies són comunes, pero alguns hàbitats de Parietaria o formes endèmiques podrien vore's afectades per:

- Urbanisació i neteja excessiva d'espais ruderals

- Substitució per plantes ornamentals en margens i talussos

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Sandro Pignatti, Flora d'Italia, Edagricole, Bologna 1982. ISBN 88-506-2449-2 (italià)
  • Stevens, P. F. (2001 onwards). Angiosperm Phylogeny Website. Version 7, May 2006 (anglés)

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons