Diferència entre les revisions de "Fusterianisme"

El '''Fusterianisme''' és una corrent ideològica [[Pancatalanisme|pancatalanista]] sorgida en la [[Comunitat Valenciana]] a mitan del [[sigle XX]] a partir de les obres de l'escritor suecà [[Joan Fuster]]. Este moviment s'ha caracterisat principalment per la defensa d'una concepció pancatalanista, en la que es nega l'existència d'una identitat valenciana pr+opia i diferenciada, per a substituir-la per l'idea d'uns suposts ''[[Països Catalans]]''.  

Joan Fuster, publicà en l'any [[1962]] l'ensaig ''[[Nosaltres els valencians]]'', obra que es considera el text fonamental del fusteranisme. En ella planteja que l'històric [[Regne de Valéncia]] és part integrant de la nació catalana i que la [[llengua valenciana]] és en realitat català. Açò ha segut criticat durament per sectors amplis de la societat valenciana, que veuen en eixe discurs un intent d'eliminar la personalitat històrica, cultural i llingüística del poble valencià.

El fusterianisme provocà una gran fractura en la societat valenciana, especialment durant la [[Transició espanyola]]. Mentres que una part de l'inteligència universitària i política assumia els postulats pancatalanistes, un ample moviment popular [[Valencianisme|valencianiste]] s'alçà per a defendre la personalitat pròpia del Regne de Valéncia Açò donà lloc a la coneguda com ''[[Batalla de Valéncia]]'' a on la societat valenciana exigia el respecte a les seues senyes d'identitat, a la [[Real Senyera]], al nom històric de [[Regne de Valéncia]] i a la denominació de la [[llengua valenciana]].  

* Impulsa una visió política aliena als interesos valencians, subordinant Valéncia a Barcelona.  

Hui en dia, encara que el fusterianisme manté influència en certs àmbits universitaris i polítics, és rebujat per una part important de la societat valenciana, que continua reivindicant la seua identitat pròpia. L'anticatalanisme cultural i polític continua estan present com a resposta al proyecte uniformisador dels ''Països Catalans''.