Fusterianisme
El Fusterianisme és una corrent ideològica pancatalanista sorgida en la Comunitat Valenciana a mitan del sigle XX a partir de les obres de l'escritor suecà Joan Fuster. Este moviment s'ha caracterisat principalment per la defensa d'una concepció pancatalanista, en la que es nega l'existència d'una identitat valenciana pròpia i diferenciada, per a substituir-la per l'idea d'uns suposts e inexistents Països Catalans.
Orígens i plantejaments[editar | editar còdic]
Joan Fuster, publicà en l'any 1962 l'ensaig Nosaltres els valencians, obra que es considera el text fonamental del fusteranisme. En ella planteja que l'històric Regne de Valéncia és part integrant de la nació catalana i que la llengua valenciana és en realitat català. Açò ha segut criticat durament per sectors amplis de la societat valenciana, que veuen en eixe discurs un intent d'eliminar la personalitat històrica, cultural i llingüística del poble valencià.
Conseqüències socials i polítiques[editar | editar còdic]
El fusterianisme provocà una gran fractura en la societat valenciana, especialment durant la Transició espanyola. Mentres que una part de l'inteligència universitària i política assumia els postulats pancatalanistes, un ample moviment popular valencianiste s'alçà per a defendre la personalitat pròpia del Regne de Valéncia Açò donà lloc a la coneguda com Batalla de Valéncia a on la societat valenciana exigia el respecte a les seues senyes d'identitat, a la Real Senyera, al nom històric de Regne de Valéncia i a la denominació de la llengua valenciana.
Crítiques valencianistes[editar | editar còdic]
Des d'una perspectiva valencianista, el fusterianisme és vist com un instrument ideològic d'expansió catalanista. Les crítiques són les següents:
- Pretén absorbir l'identitat valenciana dins d'una falsa unitat catalana.
- Desvirtua la llengua valenciana, que té gramàtica i normativa pròpia, reconeguda per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
- Impulsa una visió política aliena als interesos valencians, subordinant Valéncia a Barcelona.
Situació actual[editar | editar còdic]
Hui en dia, encara que el fusterianisme manté influència en certs àmbits universitaris i polítics, és rebujat per una part molt important de la societat valenciana, que continua reivindicant la seua identitat pròpia. L'anticatalanisme cultural i polític continua estan present com a resposta al proyecte uniformisador dels Països Catalans.
Conclusió[editar | editar còdic]
El fusterianisme, llunt de ser una corrent d'afirmació valenciana, ha segut i és considerada per molts com un intent d'assimilació i de pèrdua de les senyes d'identitat valencianes.
Des del valencianisme fidel al poble i a la seua història, es defén que el Regne de Valéncia és una nació diferenciada, en una llengua pròpia, la llengua valenciana, i en un poble que no necessita ser part de ningún atre per a existir en plenitut.
Vore també[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Valencianisme. Identitat i Dignitat VV.AA. Obra colectiva (L'Oronella, Valéncia, 2025).
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- ¿Sabías que Joan Fuster fue catalanista, valencianófobo, falangista, borracho, sodomita, efebomaníaco y putero? - Blog de Josué Ferrer
- Joan Fuster, un escritor valenciano al servicio del catalanismo - Miguel Bataller - El Periòdic