Diferència entre les revisions de "Normes d'El Puig" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)

Llínea 516:

== Cites ==

{{Cita|Les [[Normes de Castelló|normes de Castello]] establixen que per a modificar-les se necessitarà 'amples acords i maximes adhesions'. I aixo es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana.

Ya hem fet mencio de les entitats i personages que firmaren les Normes de Castello: 2 entitats culturals, 1 corporacio, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castello i sa provincia. En canvi les normes de l'Academia, estudiades exhaustivament per la seccio de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament cientific, titulat ''Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana'' publicat en 1981, van rebre l'adhesio d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.

En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello.

Per lo tant, per les raons que hem exposat, al crit sense contingut, de 'amb les normes de Castello' oposem en valentia el nostre crit ple d'amor a nostra llengua vernacula: 'Vixquen les normes del Puig, garantia de la supervivencia de la llengua de Castello'."|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per [[Pare Guinot|En Josep Mª Guinot]]}}

{{Cita|1979. La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|seccio de Llengua i Lliteratura]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Real Academia de Cultura Valenciana (RACV)]] dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la [[Llengua Valenciana]], que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el [[IEC|I.E.C.]]

Llínea 540:

Llínea 548:

Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l’ensenyança pública.|Extret de l’introducció de l’obra ''[[Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió]]'' de [[Juli Amadeu Àrias|J. Amadeu Àrias]] (RACV, 2006)}}

{{Cita|Les Normes de la R.A.C.V. (o d'El Puig): Arribats a l'etapa preautonòmica, en la consiguient llegalisació del valencià després de molts anys de prohibició en els que tot i aixó entitats com les falles i Lo Rat seguiren utilisant-ho, el món cultural i polític valencianiste es donà conte de que, seguint l'espírit de Castelló de 1932, fea falta una revisió i millora de les bases ortogràfiques, ya que estes, i tal qual es firmaren en Castelló eren incompletes i artificials per a la llengua valenciana.

En 1979, la Secció de Llengua i Lliteratura de la R.A.C.V. (entitat que en el nom de Centre de Cultura Valenciana fon una de les firmants de les del 32) elabora un sistema ortogràfic que supon:

- Una superació definitiva de les normes del 32.

- Una separació clara de la normativa del català.

- Un gran treball científic per a que la llengua valenciana tinga una codificació gràfica funcional i pròpia.

Un ampli sector del valencianisme cultural i polític (persones i institucions) va adherir-se a la normativa de la R.A.C.V. en un acte celebrat en el Monasteri de Santa Maria d'El Puig el 7 de març de 1981, lo que fa que siga igualment coneguda com Normes d'El Puig.|'Breu historia de la normativa de l'Idioma Valencià' per Benicalapenc, 2014}}

{{Cita|Les normes de l'Acadèmia o Normes d'El Puig, estudiades exhaustivament per la Secció de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament científic, titulat [[Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana]] publicat en 1981, varen rebre l'adhesió d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.

@@ Llínea 516: / Llínea 516: @@
 == Cites ==
+{{Cita|Les [[Normes de Castelló|normes de Castello]] establixen que per a modificar-les se necessitarà 'amples acords i maximes adhesions'. I aixo es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana.
+Ya hem fet mencio de les entitats i personages que firmaren les Normes de Castello: 2 entitats culturals, 1 corporacio, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castello i sa provincia. En canvi les normes de l'Academia, estudiades exhaustivament per la seccio de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament cientific, titulat ''Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana'' publicat en 1981, van rebre l'adhesio d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.
+En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello.
+Per lo tant, per les raons que hem exposat, al crit sense contingut, de 'amb les normes de Castello' oposem en valentia el nostre crit ple d'amor a nostra llengua vernacula: 'Vixquen les normes del Puig, garantia de la supervivencia de la llengua de Castello'."|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per [[Pare Guinot|En Josep Mª Guinot]]}}
 {{Cita|1979. La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|seccio de Llengua i Lliteratura]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Real Academia de Cultura Valenciana (RACV)]] dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la [[Llengua Valenciana]], que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el [[IEC|I.E.C.]]
@@ Llínea 540: / Llínea 548: @@
 Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l’ensenyança pública.|Extret de l’introducció de l’obra ''[[Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió]]'' de [[Juli Amadeu Àrias|J. Amadeu Àrias]] (RACV, 2006)}}
+{{Cita|Les Normes de la R.A.C.V. (o d'El Puig): Arribats a l'etapa preautonòmica, en la consiguient llegalisació del valencià després de molts anys de prohibició en els que tot i aixó entitats com les falles i Lo Rat seguiren utilisant-ho, el món cultural i polític valencianiste es donà conte de que, seguint l'espírit de Castelló de 1932, fea falta una revisió i millora de les bases ortogràfiques, ya que estes, i tal qual es firmaren en Castelló eren incompletes i artificials per a la llengua valenciana.
+En 1979, la Secció de Llengua i Lliteratura de la R.A.C.V. (entitat que en el nom de Centre de Cultura Valenciana fon una de les firmants de les del 32) elabora un sistema ortogràfic que supon:
+- Una superació definitiva de les normes del 32.
+- Una separació clara de la normativa del català.
+- Un gran treball científic per a que la llengua valenciana tinga una codificació gràfica funcional i pròpia.
+Un ampli sector del valencianisme cultural i polític (persones i institucions) va adherir-se a la normativa de la R.A.C.V. en un acte celebrat en el Monasteri de Santa Maria d'El Puig el 7 de març de 1981, lo que fa que siga igualment coneguda com Normes d'El Puig.|'Breu historia de la normativa de l'Idioma Valencià' per Benicalapenc, 2014}}
 {{Cita|Les normes de l'Acadèmia o Normes d'El Puig, estudiades exhaustivament per la Secció de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament científic, titulat [[Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana]] publicat en 1981, varen rebre l'adhesió d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.