Diferència entre les revisions de "Juan Piñol i Verges"
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
}} | }} | ||
| − | '''Juan Piñol i Verges''' ([[Tortosa]], [[1816]] - † [[Valéncia]], [[1884]]) fon un polític valencià, [[alcalde de Valéncia]] i diputat a Corts durant el | + | '''Juan Piñol i Verges''' ([[Tortosa]], [[1816]] - † [[Valéncia]], [[1884]]) fon un polític valencià, [[alcalde de Valéncia]] i diputat a Corts durant el Sexeni democràtic. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Era fill de Joan Piñol, comerciant liberal que es morí ofegat quan fugia a [[Gibraltar]]. Era membre del Partit Progressista i formà part de la Junta Revolucionària creada en Valéncia arran de la revolució de l'any [[1868]], gràcies a lo que fon escollit alcalde de Valéncia aquell mateix any. | Era fill de Joan Piñol, comerciant liberal que es morí ofegat quan fugia a [[Gibraltar]]. Era membre del Partit Progressista i formà part de la Junta Revolucionària creada en Valéncia arran de la revolució de l'any [[1868]], gràcies a lo que fon escollit alcalde de Valéncia aquell mateix any. | ||
| − | Com defenia la monarquia, fon destituït i nomenaren al republicà José Antonio Guerrero Ludeña, pero despuix dels fets de [[1869]] fon novament nomenat alcalde interí. Des del seu càrrec va promoure la creació de l'Escola d'Artesans. Fon elegit diputat del Partit Radical pel districte del Mercat de Valéncia en les eleccions generals espanyoles d'[[agost]] de [[1872]]. | + | Com defenia la monarquia, fon destituït i nomenaren al republicà [[José Antonio Guerrero Ludeña]], pero despuix dels fets de [[1869]] fon novament nomenat alcalde interí. Des del seu càrrec va promoure la creació de l'Escola d'Artesans. |
| + | |||
| + | Fon elegit diputat del Partit Radical pel districte del Mercat de Valéncia en les eleccions generals espanyoles d'[[agost]] de [[1872]]. | ||
Simultàneament, fon director de l'Hospici de la Mare de Deu de la Misericòrdia. Despuix de la restauració borbònica abandonà la política i es dedicà al comerç en [[Barcelona]] i [[París]]. | Simultàneament, fon director de l'Hospici de la Mare de Deu de la Misericòrdia. Despuix de la restauració borbònica abandonà la política i es dedicà al comerç en [[Barcelona]] i [[París]]. | ||
| Llínea 24: | Llínea 26: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | + | * [https://www.congreso.es/es/ Ficha del Congrés dels Diputats] | |
* Javier Paniagua / Josep A. Duelles: ''Diccionari biografic de polítics valencians 1810-2003''. Institució Anfos el Magnànim, 588 pp., Valencia 2004. ISBN 847822386X | * Javier Paniagua / Josep A. Duelles: ''Diccionari biografic de polítics valencians 1810-2003''. Institució Anfos el Magnànim, 588 pp., Valencia 2004. ISBN 847822386X | ||
* [http://www.jdiezarnal.com/valenciaalcaldesdelaciudad.html ''Los Alcaldes de Valencia''. J. Díez Arnal] | * [http://www.jdiezarnal.com/valenciaalcaldesdelaciudad.html ''Los Alcaldes de Valencia''. J. Díez Arnal] | ||
| Llínea 30: | Llínea 32: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* [https://web.archive.org/web/20120902183340/http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf ''Biografies de polítics valencians. 1810-2005''] | * [https://web.archive.org/web/20120902183340/http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf ''Biografies de polítics valencians. 1810-2005''] | ||
| + | * [[Federico Martínez Roda|Martínez Roda, Federico]] (1998). ''Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975)''. Fundación Univ. San Pablo | ||
* Reig, Ramir (2007). ''«Valéncia 1931-1939: de l'esperança a la por»''. En: Josep Sorribes (Coord.). Valéncia 1808-1991: En trànsit a gran ciutat (Valéncia: Generalidad Valenciana): 241-338. ISBN 84-382-4653-2 | * Reig, Ramir (2007). ''«Valéncia 1931-1939: de l'esperança a la por»''. En: Josep Sorribes (Coord.). Valéncia 1808-1991: En trànsit a gran ciutat (Valéncia: Generalidad Valenciana): 241-338. ISBN 84-382-4653-2 | ||
| Llínea 35: | Llínea 38: | ||
| predecessor = [[Vicente León Barroso de Frías]] | | predecessor = [[Vicente León Barroso de Frías]] | ||
| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]] | | títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]] | ||
| − | | periodo = [[ | + | | periodo = [[30 de setembre]] de [[1868]] – [[1 de giner]] de [[1869]] |
| − | | successor = Vicente | + | | successor = [[José Antonio Guerrero i Ludeña]] |
| + | | predecessor2 = [[José Antonio Guerrero i Ludeña]] | ||
| + | | títul2 = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]] | ||
| + | | periodo2 = [[8 d'octubre]] de [[1869]] – [[16 de giner]] de [[1870]] | ||
| + | | successor2 = [[Vicente Barberá i Villegas]] | ||
}} | }} | ||
Última revisió del 18:02 6 oct 2025
| Juan Piñol i Verges | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Comerciant i polític | ||
| Naiximent: | 1816 | ||
| Lloc de naiximent: | Tortosa, Comunitat de Catalunya, Espanya | ||
| Defunció: | 1884 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Juan Piñol i Verges (Tortosa, 1816 - † Valéncia, 1884) fon un polític valencià, alcalde de Valéncia i diputat a Corts durant el Sexeni democràtic.
BiografiaEditar
Era fill de Joan Piñol, comerciant liberal que es morí ofegat quan fugia a Gibraltar. Era membre del Partit Progressista i formà part de la Junta Revolucionària creada en Valéncia arran de la revolució de l'any 1868, gràcies a lo que fon escollit alcalde de Valéncia aquell mateix any.
Com defenia la monarquia, fon destituït i nomenaren al republicà José Antonio Guerrero Ludeña, pero despuix dels fets de 1869 fon novament nomenat alcalde interí. Des del seu càrrec va promoure la creació de l'Escola d'Artesans.
Fon elegit diputat del Partit Radical pel districte del Mercat de Valéncia en les eleccions generals espanyoles d'agost de 1872.
Simultàneament, fon director de l'Hospici de la Mare de Deu de la Misericòrdia. Despuix de la restauració borbònica abandonà la política i es dedicà al comerç en Barcelona i París.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- Ficha del Congrés dels Diputats
- Javier Paniagua / Josep A. Duelles: Diccionari biografic de polítics valencians 1810-2003. Institució Anfos el Magnànim, 588 pp., Valencia 2004. ISBN 847822386X
- Los Alcaldes de Valencia. J. Díez Arnal
BibliografiaEditar
- Biografies de polítics valencians. 1810-2005
- Martínez Roda, Federico (1998). Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975). Fundación Univ. San Pablo
- Reig, Ramir (2007). «Valéncia 1931-1939: de l'esperança a la por». En: Josep Sorribes (Coord.). Valéncia 1808-1991: En trànsit a gran ciutat (Valéncia: Generalidad Valenciana): 241-338. ISBN 84-382-4653-2
| Predecessor: Vicente León Barroso de Frías |
 Alcalde de Valéncia 30 de setembre de 1868 – 1 de giner de 1869 |
Successor: José Antonio Guerrero i Ludeña |
| Predecessor: José Antonio Guerrero i Ludeña |
Alcalde de Valéncia 8 d'octubre de 1869 – 16 de giner de 1870 |
Successor: Vicente Barberá i Villegas |