Diferència entre les revisions de "Rafel Gayano Lluch"

(Pàgina nova, en el contingut: «'''Rafel Gayano Lluch''' o '''Rafael Gayano Lluch''', conegut pels seus llinganes, '''Gayano Lluch''' (Valéncia, 1890 - 25 de febrer de 1954),…»)
 
 
(No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Rafel Gayano Lluch''' o '''Rafael Gayano Lluch''', conegut pels seus llinganes, '''Gayano Lluch''' ([[Valéncia]], [[1890]] - [[25 de febrer]] de [[1954]]), fon un escritor i poeta [[Valencians|valencià]].
+
{{Biografia|
 +
| nom = Rafel Gayano Lluch
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Escritor i poeta
 +
| data_naix = [[1890]]
 +
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[25 de febrer]] de [[1954]]
 +
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Rafel Gayano Lluch''' o '''Rafael Gayano Lluch''', conegut pels seus llinganes, '''Gayano Lluch''' ([[Valéncia]], [[1890]] - [[25 de febrer]] de [[1954]]), fon un escritor i poeta [[Valencians|valencià]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 7: Llínea 18:
 
=== Escritor ===   
 
=== Escritor ===   
  
Escrigué més de 100 obres, casi totes en valencià i es varen estrenar en casi tota Espanya. Colaborà en numeroses publicacions relacionades en la cultura popular valenciana, sent director de ''El pardalero'', un periòdic de caràcter satíric. Fon fundador de semanaris com ''La veu del poble'', ''El motiló'' i ''Teatre valencià''. També publicà el llibre de poemes ''Brots de terra''.
+
Escrigué més de 100 obres, casi totes en [[valencià]] i es varen estrenar en casi tota [[Espanya]]. Colaborà en numeroses publicacions relacionades en la cultura popular valenciana, sent director de ''El pardalero'', un periòdic de caràcter satíric. Fon fundador de semanaris com ''La veu del poble'', ''El motiló'' i ''Teatre valencià''. També publicà el llibre de poemes ''Brots de terra''.
  
 
=== Trayectòria cultural ===  
 
=== Trayectòria cultural ===  
  
Va pertànyer a l'associació cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] en el càrrec de vocal, i fon considerat un personage ilustre i cridat per a intervindre en actes públics, com la presidència de l'homenage a [[Eduart Escalante]] el 18 de novembre de [[1934]].
+
Va pertànyer a l'associació cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] en el càrrec de vocal, i fon considerat un personage ilustre i cridat per a intervindre en actes públics, com la presidència de l'homenage a [[Eduart Escalante]] el [[18 de novembre]] de [[1934]].
  
 
Fon director del [[Centre de Cultura Valenciana]] i de la [[Real Acadèmia d'Història]].
 
Fon director del [[Centre de Cultura Valenciana]] i de la [[Real Acadèmia d'Història]].
Llínea 18: Llínea 29:
  
 
En la [[ciutat de Valéncia]] existix un carrer en el seu nom, Carrer Gayano Lluch, i també una comissió fallera porta el seu nom.
 
En la [[ciutat de Valéncia]] existix un carrer en el seu nom, Carrer Gayano Lluch, i també una comissió fallera porta el seu nom.
 +
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|Queda demostrat, pues, qu'el nostre idioma, el valencià, es nostre, i que tenínt grafísmes i modalitats propies, com virtuts especials, no es un léxic mort dirivat del catalá, ya que la nostra fonética es molt diferent de la catalana i de la llemosina, com acaba de demostrarse per les opinións dels ilustres filólegs que nos han presedit.|Gayano Lluch en ''Els Furs de Valencia'', edició de 1931}}
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* [https://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.cmd?id=9836 [[Generalitat Valenciana]](2002). ''El Pardalero. «Biblioteca Valenciana Digital».'' bivaldi.gva.es]
 +
* [https://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.cmd?id=9844 Generalitat Valenciana (2002). ''El Motiló. «Biblioteca Valenciana Digital».'' bivaldi.gva.es]
 +
* [https://valenciablancoynegro.blogspot.com/2016/11/una-placa-eduardo-escalante.html «Valencia en blanco y negro: Una placa a Eduardo Escalante». Valencia en blanco y negro]
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
  
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Rafael_Gayano_Lluch Rafel Gayano Lluch en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Rafael_Gayano_Lluch Rafel Gayano Lluch en Wikipedia]
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Escritors valencians]]
 +
[[Categoria:Escritors en valencià]]
 +
[[Categoria:Poetes]]
 +
[[Categoria:Poetes valencians]]
 +
[[Categoria:Teatre]]
 +
[[Categoria:Sigle XX]]

Última revisió del 18:44 10 set 2025

Rafel Gayano Lluch
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor i poeta
Naiximent: 1890
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 25 de febrer de 1954
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Rafel Gayano Lluch o Rafael Gayano Lluch, conegut pels seus llinganes, Gayano Lluch (Valéncia, 1890 - † 25 de febrer de 1954), fon un escritor i poeta valencià.

BiografiaEditar

Gayano Lluch estudià lleis, filosofia i lletres, des de la seua joventut estigué atret per la poesia i el teatre. També realisà estudis de caràcter històric.

EscritorEditar

Escrigué més de 100 obres, casi totes en valencià i es varen estrenar en casi tota Espanya. Colaborà en numeroses publicacions relacionades en la cultura popular valenciana, sent director de El pardalero, un periòdic de caràcter satíric. Fon fundador de semanaris com La veu del poble, El motiló i Teatre valencià. També publicà el llibre de poemes Brots de terra.

Trayectòria culturalEditar

Va pertànyer a l'associació cultural valenciana Lo Rat Penat en el càrrec de vocal, i fon considerat un personage ilustre i cridat per a intervindre en actes públics, com la presidència de l'homenage a Eduart Escalante el 18 de novembre de 1934.

Fon director del Centre de Cultura Valenciana i de la Real Acadèmia d'Història.

ReconeiximentsEditar

En la ciutat de Valéncia existix un carrer en el seu nom, Carrer Gayano Lluch, i també una comissió fallera porta el seu nom.

CitesEditar

Queda demostrat, pues, qu'el nostre idioma, el valencià, es nostre, i que tenínt grafísmes i modalitats propies, com virtuts especials, no es un léxic mort dirivat del catalá, ya que la nostra fonética es molt diferent de la catalana i de la llemosina, com acaba de demostrarse per les opinións dels ilustres filólegs que nos han presedit.
Gayano Lluch en Els Furs de Valencia, edició de 1931

ReferènciesEditar

Enllaços externsEditar