Diferència entre les revisions de "Crisis econòmica espanyola (2008-2014)"
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''crisis econòmica espanyola''', també coneguda com la '''Gran Recessió espanyola''', fon la part espanyola de la crisis financera de l'Unió Europea…») |
|||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''crisis econòmica espanyola''', també coneguda com la '''Gran Recessió espanyola''', fon la part espanyola de la crisis financera de l'Unió Europea iniciada en 2008 i conclosa en l'any 2014, segons la contabilitat nacional, a partir de les senyes de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). | + | La '''crisis econòmica espanyola''', també coneguda com la '''Gran Recessió espanyola''', fon la part espanyola de la crisis financera de l'[[Unió Europea]] iniciada en l'any [[2008]] i conclosa en l'any [[2014]], segons la contabilitat nacional, a partir de les senyes de l'Institut Nacional d'Estadística ([[INE]]). |
| − | + | La crisis es va emmarcar dins de la denominada Gran Recessió que va afectar a la major part de països del món, en especial als països desenrollats. L'economia espanyola va tardar més anys en recuperar els nivells previs a la crisis d'algunes de les variables com la desocupació. L'eixida de la crisis es va produir a costa d'un creiximent de la desigualtat. | |
| + | El començ de la crisis mundial va supondre per a [[Espanya]] l'explosió d'atres problemes: el final de la bombeta immobiliària, la crisis bancària de [[2010]] i finalment l'aument de la desocupació en Espanya, de lo que va derivar el sorgiment de moviments socials encaminats a canviar el model econòmic i productiu aixina com qüestionar el sistema polític exigint una renovació democràtica. El moviment més important fon el denominat [[Moviment 15-M]], sorgit en gran mida per la precarietat i les condicions econòmiques de les classes mija i baixa; dos conseqüències de la crisis financera. La dràstica disminució del crèdit a famílies i chicotets empresaris per part dels bancs i les caixes d'aforros, algunes polítiques de despesa pública, l'elevat dèficit públic de les administracions públiques, la corrupció política, la deterioració de la productivitat i la competitivitat i l'alta dependència del petròleu varen ser uns atres dels problemes que també varen contribuir a l'agravament de la crisis. La crisis es va estendre més allà de l'economia per a afectar als àmbits institucionals, polítics i socials. | ||
| + | |||
| + | |||
[[Categoria:Crisis econòmica i financera de 2008]] | [[Categoria:Crisis econòmica i financera de 2008]] | ||
[[Categoria:Crisis econòmica de 2008 en Espanya| ]] | [[Categoria:Crisis econòmica de 2008 en Espanya| ]] | ||
[[Categoria:IX Llegislatura d'Espanya]] | [[Categoria:IX Llegislatura d'Espanya]] | ||
[[Categoria:X Llegislatura d'Espanya]] | [[Categoria:X Llegislatura d'Espanya]] | ||
| − | [[Categoria:Crisis del deute sobirà | + | [[Categoria:Crisis del deute sobirà europeu]] |
Última revisió del 17:19 3 set 2025
La crisis econòmica espanyola, també coneguda com la Gran Recessió espanyola, fon la part espanyola de la crisis financera de l'Unió Europea iniciada en l'any 2008 i conclosa en l'any 2014, segons la contabilitat nacional, a partir de les senyes de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
La crisis es va emmarcar dins de la denominada Gran Recessió que va afectar a la major part de països del món, en especial als països desenrollats. L'economia espanyola va tardar més anys en recuperar els nivells previs a la crisis d'algunes de les variables com la desocupació. L'eixida de la crisis es va produir a costa d'un creiximent de la desigualtat.
El començ de la crisis mundial va supondre per a Espanya l'explosió d'atres problemes: el final de la bombeta immobiliària, la crisis bancària de 2010 i finalment l'aument de la desocupació en Espanya, de lo que va derivar el sorgiment de moviments socials encaminats a canviar el model econòmic i productiu aixina com qüestionar el sistema polític exigint una renovació democràtica. El moviment més important fon el denominat Moviment 15-M, sorgit en gran mida per la precarietat i les condicions econòmiques de les classes mija i baixa; dos conseqüències de la crisis financera. La dràstica disminució del crèdit a famílies i chicotets empresaris per part dels bancs i les caixes d'aforros, algunes polítiques de despesa pública, l'elevat dèficit públic de les administracions públiques, la corrupció política, la deterioració de la productivitat i la competitivitat i l'alta dependència del petròleu varen ser uns atres dels problemes que també varen contribuir a l'agravament de la crisis. La crisis es va estendre més allà de l'economia per a afectar als àmbits institucionals, polítics i socials.