Diferència entre les revisions de "França"

La [[llengua oficial]] de la República Francesa és el [[francés]], i d'acort en el segon artícul de la [[constitució de França|constitució francesa]], el govern té l'obligació de comunicar-se principalment en francés. Ademés, encara que  segons la [[llei de Toubon]], la publicitat comercial pot usar les llengües regionals, sempre ha d'usar també el francés. Des de [[1872]], data en que la [[Tercera República Francesa|Tercera República]] va instaurar l'educació primària universal, l'us de les llengües regionals va ser durament reprimit, en l'objectiu de crear unitat nacional. En esta política, el francés s'ha impost al restant de llengües regionals i variants llingüístiques que es parlen arreu del territori francés. Encara que no gogen de cap reconeiximent oficial, algunes d'estes llengües s'ensenyen en les escoles públiques com a segona llengua optativa —com és el cas del [[català]] en el departament dels [[Pirineus Orientals]]— i en les universitats. L'immigració ha portat moltes llengües estrangeres, en especial l'[[àrap]].  

En l'any [[1999]], un proyecte encomanat pel govern francés, identificà setantacinc llengües que qualificarien per al reconeiximent en la ratificació de la [[Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries]], de les quals vintiquatre són autòctones en la metròpolis, i les atres són dels territoris d'ultramar. El [[Consell Constitucional]], això no obstant, bloquejà la firma de la Carta, en argumentar que contradia la provisió constitucional de la Quinta República que establia que el francés era la llengua de la República. Encara que el govern no els ha donat l'estatus d'oficialitat, la Delegació General de la Llengua Francesa, va adquirir la funció adicional d'observar i estudiar les "llengües de França", i el seu títul s'ha convertit en la "Delegació General de la Llengua Francesa i les Llengües de França". Més recentment, en la llei de revisió constitucional del juliol 2008, el septuagèsim quint artícul de la constitució va ser modificat, en un primer intent per a reconéixer la diversitat llingüística de l'Estat i ara establix "''les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França''". A pesar de tot, les llengües regionals estan minvant ràpidament.

França és un estat llaic; la llibertat religiosa és un dret constitucional. Segons el concepte de [[llaïcitat]] francés, vigent des de [[1905]], el govern té la prohibició llegal de reconéixer cap "religió", pero reconeix les "organisacions religioses", sense comentar res de la doctrina religiosa. Les organisacions religioses, a l'hora, no han d'intervindre en la política i el govern francesos. S'estima que entre el huitantatrés i el huitantahuit per cent dels francesos són nominalment [[catolicisme|catòlics]], entre el cinc i el dèu per cent [[islam|musulmans]], el dos per cent [[protestantisme|protestants]], i l'u per cent [[judaisme|judeus]]. Segons l'enquesta de l'[[Eurobaròmetro]] del 2005, el trentaquatre per cent dels ciutadans francesos varen respondre que "creen en l'existència d'un deu", mentres que el vintisset per cent va respondre que "creen en l'existència d'algun esperit o força de vida"; el trentatrés per cent negava l'existència de qualsevol deïtat, esperit o força de vida. Encara que a soles l'u per cent dels francesos són judeus, la comunitat judeua és la més gran d'Europa, en siscentsmil adherents. El número total de musulmans varia segons la font, encara que  el Ministeri de l'Interior va estimar el número total entre cinc i sis millons.