Diferència entre les revisions de "Palanca"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''palanca''' és una [[màquina simple]] que té com a funció transmetre una força. Està composta per una barra rígida que pot girar lliurement al voltant d'un punt de soport | La '''palanca''' és una [[màquina simple]] que té com a funció transmetre una força. Està composta per una barra rígida que pot girar lliurement al voltant d'un punt de soport nomenat '''fulcre'''. | ||
Pot utilisar-se per a amplificar la [[força|força mecànica]] que s'aplica a un objecte, per a incrementar la seua velocitat o la distància recorreguda, en resposta a l'aplicació d'una força. | Pot utilisar-se per a amplificar la [[força|força mecànica]] que s'aplica a un objecte, per a incrementar la seua velocitat o la distància recorreguda, en resposta a l'aplicació d'una força. | ||
[[ | [[File:Palanca-ejemplo.jpg|thumb|370px|Eixemple de palanca: una [[massa]] s'equilibra en una atra vint vegades menor, si la situem a una distància del fulcre vint vegades major.]] | ||
== Història == | == Història == | ||
[[ | [[File:Palanca-tipo1.jpg|thumb|Se conta que Arquímedes va dir sobre la palanca: «Doneu-me un punt de soport i mouré el món».]] | ||
El descobriment de la palanca i la seua utilisació en la vida quotidiana prové de l'época [[prehistòrica]]. La seua utilisació quotidiana, en forma de [[cigonya]]ls, està documentada des del tercer milenari a. C. –En sagells cilíndrics de [[Mesopotàmia]]– fins als nostres dies. El [[manuscrit]] més antic que es conserva en una menció a la palanca forma part de la ''Sinagoga'' o ''Colecció matemàtica'' de [[Pappus d'Aleixandria]], una obra en huit volums que s'estima fon escrita en torn a l'any [[Anys 340|340]]. Allí apareix la famosa cita d'[[Arquímedes]]: | El descobriment de la palanca i la seua utilisació en la vida quotidiana prové de l'época [[prehistòrica]]. La seua utilisació quotidiana, en forma de [[cigonya]]ls, està documentada des del tercer milenari a. C. –En sagells cilíndrics de [[Mesopotàmia]]– fins als nostres dies. El [[manuscrit]] més antic que es conserva en una menció a la palanca forma part de la ''Sinagoga'' o ''Colecció matemàtica'' de [[Pappus d'Aleixandria]], una obra en huit volums que s'estima fon escrita en torn a l'any [[Anys 340|340]]. Allí apareix la famosa cita d'[[Arquímedes]]: | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
En [[física]], la llei que relaciona les forces d'una palanca en equilibri s'expressa per mig de l'equació: | En [[física]], la llei que relaciona les forces d'una palanca en equilibri s'expressa per mig de l'equació: | ||
::: P x dp = R x dr | ::: P x dp = R x dr | ||
Sent '''P''' la potència, '''R''' la resistència, i '''dp''' i '''dr''' les distàncies medides des del fulcre fins als punts d'aplicació de '''P''' i '''R''' respectivament, | Sent '''P''' la potència, '''R''' la resistència, i '''dp''' i '''dr''' les distàncies medides des del fulcre fins als punts d'aplicació de '''P''' i '''R''' respectivament, nomenades ''braç de potència'' i ''braç de resistència''. | ||
Si en canvi una palanca es troba rotant acceleradament, com en el cas d'una [[catapulta]], per a establir la relació entre les forces i les masses actuants haurà de considerar-se la [[dinàmica]] del moviment basant-se en els [[llei de conservació|principis de conservació]] de [[cantitat de moviment]] i [[moment angular]]. | Si en canvi una palanca es troba rotant acceleradament, com en el cas d'una [[catapulta]], per a establir la relació entre les forces i les masses actuants haurà de considerar-se la [[dinàmica]] del moviment basant-se en els [[llei de conservació|principis de conservació]] de [[cantitat de moviment]] i [[moment angular]]. | ||
== Tipos de palanca == | == Tipos de palanca == | ||
Les palanques es dividixen en tres gèneros, també | Les palanques es dividixen en tres gèneros, també nomenats órdens o classes, depenent de la posició relativa dels punts d'aplicació de la '''potència''' i de la '''resistència''' respecte al '''fulcre''' (punt de soport). El principi de la palanca és vàlit indistintament del tipos que es tracte, pero l'efecte i la forma d'us de cada un canvien considerablement. | ||
=== Palanca de primera classe === | === Palanca de primera classe === | ||
[[ | [[File:Palanca-tipo1.jpg|center|400px|Palanca de primera classe.]] | ||
En la palanca de primera classe, el '''fulcre''' es troba situat entre la '''potència''' i la '''resistència'''. Es caracterisa en que la potència pot ser menor que la resistència, encara que a costa de disminuir la velocitat transmesa i la distància recorreguda per la resistència. Per a que açò succeïxca, '''dp''' ha de ser major que '''dr'''. | En la palanca de primera classe, el '''fulcre''' es troba situat entre la '''potència''' i la '''resistència'''. Es caracterisa en que la potència pot ser menor que la resistència, encara que a costa de disminuir la velocitat transmesa i la distància recorreguda per la resistència. Per a que açò succeïxca, '''dp''' ha de ser major que '''dr'''. | ||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
=== Palanca de segona classe === | === Palanca de segona classe === | ||
[[ | [[File:Palanca-tipo2.jpg|center|400px|Palanca de segona classe.]] | ||
En la palanca de segona classe, la '''resistència''' es troba entre la '''potència''' i el '''fulcre'''. Es caracterisa que la potència és sempre menor que la resistència, encara que a costa de disminuir la velocitat transmesa i la distància recorreguda per la resistència. | En la palanca de segona classe, la '''resistència''' es troba entre la '''potència''' i el '''fulcre'''. Es caracterisa que la potència és sempre menor que la resistència, encara que a costa de disminuir la velocitat transmesa i la distància recorreguda per la resistència. | ||
Eixemples d'este tipo de palanca són el [[carret de mà]], els [[Rem (instrument)|rems]] i el [[trencanous]]. | Eixemples d'este tipo de palanca són el [[carret de mà]], els [[Rem (instrument)|rems]] i el [[trencanous]]. | ||
[[ | [[File:Bamberg Ruderboot Regnitz -20200922-RM-174722.jpg|center|350px|thumb|<center>El punt de soport dels rems es troba en l'aigua.</center>]] | ||
=== Palanca de tercera classe === | === Palanca de tercera classe === | ||
[[ | [[File:Palanca-tipo3.jpg|center|400px|Palanca de tercera classe.]] | ||
En la palanca de tercera classe, la '''potència''' es troba entre la | En la palanca de tercera classe, la '''potència''' es troba entre la '''resistència''' i el '''fulcre'''. Es caracterisa en que la força aplicada és major que l'obtinguda; i se l'utilisa quan lo que es requerix és ampliar la velocitat transmesa a un objecte o la distància recorreguda per ell. | ||
Eixemples d'este tipos de palanca són el [[llevagrapes]] i la pinça de celles; i en el cos humà, el conjunt [[colze]] - [[bíceps braquial]] - [[antebraç]], i l'[[articulació temporomandibular]]. | Eixemples d'este tipos de palanca són el [[llevagrapes]] i la pinça de celles; i en el cos humà, el conjunt [[colze]] - [[bíceps braquial]] - [[antebraç]], i l'[[articulació temporomandibular]]. | ||
== | == Vore també == | ||
* [[Pla inclinat]] | * [[Pla inclinat]] | ||
* [[Corriola]] | * [[Corriola]] | ||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
* [[Falca (màquina)|Falca]] | * [[Falca (màquina)|Falca]] | ||
* [[Puntal]] | * [[Puntal]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Levers|palancas}} | {{commonscat|Levers|palancas}} | ||
*[http://www.walter-fendt.de/ph11s/lever_s.Htm Aplicació web que representa la llei de la palanca] | |||
*[http://centros5.pntic.mec.es/ies.victoria.kent/Rincon-C/Pasatiem/ps-17/ps-17.html Com moure al món segons Arquímedes] | * [http://www.walter-fendt.de/ph11s/lever_s.Htm Aplicació web que representa la llei de la palanca] | ||
* [http://centros5.pntic.mec.es/ies.victoria.kent/Rincon-C/Pasatiem/ps-17/ps-17.html Com moure al món segons Arquímedes] | |||
{{Traduït de|es|Palanca}} | {{Traduït de|es|Palanca}} | ||
[[Categoria:Física]] | |||