Diferència entre les revisions de "Manuel Vivó Rius"

'''Manuel Vivó Rius''' ([[Valéncia]], [[1 de giner]] de [[1925]] - † [[Castelló de la Plana]], [[2014]]), fon un pintor i escritor [[Valencians|valencià]].

Als catorze anys ingressà en l'Escola d'Oficis de Valéncia, passant despuix a Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles a on coincidiria en el pintor de l'[[L'Alcora|Alcora]], [[Joaquín Michavila]].

Estigué durant uns anys dibuixant mobles per a una fàbrica d'[[Alcoy]], i allí deprengué a utilisar be la [[gúbia]] fent gravats i talla de [[fusta]]. En els anys [[1950]] i [[1951]] se'n anà a [[Madrit]], estigué realisant còpies de les obres de [[Velázquez]] i [[Goya]] existents en el [[Museu del Prado]], que despuix venia per a pagar-se la seua estància en Madrit.

Obtingué el títul de professor de [[Dibuix]], que fon convalidat anys despuix pel de Llicenciat en Belles Arts. En l'any [[1955]] arriba a [[Priego de Córdoba]] ([[Córdova]]) per a ocupar la plaça de professor de Dibuix en l'Institut Laboral. En l'any [[1961]] obté la Càtedra de Dibuix en l'institut Juan de Ávila, de [[Ciutat Real]], despuix passà a ser professor de Dibuix Geomètric de l'Escola d'Arts Aplicades d'eixa mateixa ciutat. I en [[1967]] obté per concurs la Càtedra de Dibuix en l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló]], a on s'instalarà definitivament fins a la seua jubilació en l'any [[1990]].

El [[realisme]] en un alt valor simbòlic cobrí bona part de la seua obra pictòrica, elements com el pa, les cordes, les teles, els coloms, la solitut o les caigudes foren reflex del seu estil pero també atres objectes com recreacions, homenages, adolescents en flor i retrats i autorretrats.

 

 

Manuel Vivó com a escritor destaca en el seu Premi Nacional de Contes per a professors, en la seua narració ''Andarín'', que abans havia segut finalista d'un Premi Armengot de Novela Curta.