Córdova
Córdova és una ciutat d'Andalusia, Espanya, capital de la província homònima, situada en una depressió a la vora del Guadalquivir i al peu de Serra Morena.
Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 319.515 habitants.
És la tercera ciutat d'Andalusia tant per tamany com per població, a soles per darrere de Sevilla i Màlaga. Hui és una ciutat de moderat tamany, no obstant, el núcleu antic conté recorts arquitectònics de quan Córdova fon la capital de la província Bètica durant l'Imperi Romà i del Califat de Còrdova durant l'invasió musulmana, que va governar gran part de la península Ibèrica. Segons els testimonis arqueològics pareix que la ciutat va arribar a en al voltant de mig milló d'habitants allà pel sigle X, sent la ciutat més gran, culta i opulenta de tot el món.[1] Si be els cronistes del sigle X, de forma exagerada varen arribar a dir que la ciutat en al voltant d'un milló d'habitants.
Les mesquites, les biblioteques, els banys i els socs, varen abundar en la ciutat, gestant-se les bases del Renaiximent europeu. Durant la llarga Edat Mija europea, en "Corduba" varen aflorar les lletres i les ciències, contant la ciutat en multitut de fonts, aigüeral i iluminació públiques durant l'época de major esplendor califal.
El seu caixco històric fon declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO en 1984.[2] És candidata a la capitalidad cultural europea per a l'any 2016.[3]
Córdova ha segut el lloc de naiximents de tres grans filòsofs: l'estoic romà Séneca, el musulmà Averrois i el judeu Maimónides. També varen nàixer a Córdova els poetes Lucà, Juan de Mena i Luis de Góngora.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (en anglés) geography.about.com
- ↑ (en anglés) Historic Centre of Còrdova, web de l'UNESCO. (Consultat l'11 de novembre del 2008).
- ↑ Còrdova 2016 Capital Europea de la Cultura, web oficial de la candidatura. (Consultat l'11 de novembre del 2008).
- Ajuntament de Córdova
- Diputación provincial de Córdova
- INE. Població de Córdova
- Córdova. Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía
- Córdova. Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Aguilar Gavilán, Enrique (1995). Historia de Córdoba. Córdoba. ISBN 84-7737-053-2
- Andrés de Morales. Historia General de Córdoba. Ed. Adelina Cano y Vicente Millán, 2005, ISBN 84-89409-83-8
- Cuenca Toribio, José Manuel (2002). Historia de Córdoba. Córdoba. ISBN 84-604-6684-1
- Olivares Dobao, Bartolomé (2002). Andar por la Sierra de Córdoba. Córdoba. ISBN 978-84-607-6463-2
- Ramírez de Arellano, Teodomiro. Paseos por Córdoba. Córdoba.
- Vaquerizo Gil, Desiderio (2003). Guía Arqueológica de Córdoba. Córdoba. ISBN 84-932945-4-3.
- Ventura, José Manuel (2004). Historia ilustrada de Córdoba. Córdoba. ISBN 84-96416-12-7.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Córdova.
| Municipis i pedanies de la Comarca de Córdova | |
|---|---|
| Abolafia de la Torre | Alameda del Obispo | Alcolea | Castillo de La Albaida | Cerro Muriano | Córdova | El Higuerón | Encinarejo de Córdoba | Estación de Fernán Núñez | La Balanzona | Las Ermitas | Las Quemadas | Lope Amargo | Los Arenales | Los Cansinos | Los Morales | Majaneque | Medina Azahara | Ntra. Sra. de Linares | Pedroches | Pragdena | Puente Viejo | Santa Cruz | Santa Rosa | Santo Domingo | Sta. Mª. de Trassierra | Torres Cabrera | Valchillón | Villarrubia |
| Alacant · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Barcelona · Bilbao · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló de la Plana · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas de Gran Canària · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Palma · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Sant Sebastià · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Vitòria · Zamora | |