Diferència entre les revisions de "Antonio Cortis"
Sense resum d'edició |
Text reemplaça - ' menut ' a ' chicotet ' |
||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
'''Antonio Montó Corts''', conegut artísticament com '''Antonio Cortis''' ([[Dénia]], [[12 d'agost]] de [[1891]] - † [[Valéncia]], [[2 d'abril]] de [[1952]]), fon un cantant, un famós tenor d'òpera [[Valencians|valencià]] malnomenat "El | '''Antonio Montó Corts''', conegut artísticament com '''Antonio Cortis''' ([[Dénia]], [[12 d'agost]] de [[1891]] - † [[Valéncia]], [[2 d'abril]] de [[1952]]), fon un cantant, un famós tenor d'òpera [[Valencians|valencià]] malnomenat "El chicotet Caruso" (''Il Piccolo Caruso'') "El Caruso espanyol" per haver rebut lliçons d'[[Enrico Caruso]] i per la seua semblança en el seu estil de cant. Si d'alguna cosa ha d'estar agraït Antonio Cortis seria de l'alternativa que li brindà Caruso a Antonio en el teatre de Colón: cantar l'ària de ''Arlequín'', i al sendemà en el periòdic comentava que Caruso havia cantat millor que mai l'ària mencionada. Dos mesos tingueren per a conéixer-se, i en [[L'Havana]] fon en eixa localitat la primera volta que es varen vore i es varen conéixer. Degué oferir-li, segons el biógraf, unes classes magistrals encara que segons les fonts, fon més un cara a cara coneixent-se i reconéixer un nou talent i una amistat noble per a tota la vida. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
[[Archiu:AntonioCortis3.jpg|thumb|250px|Escultura dedicada a Antonio cortis]] | [[Archiu:AntonioCortis3.jpg|thumb|250px|Escultura dedicada a Antonio cortis]] | ||
Des de chicotet va cantar en cors. En a penes onze anys, en [[1902]], el | Des de chicotet va cantar en cors. En a penes onze anys, en [[1902]], el chicotet Antonio cantava junt a uns atres chiquets en el Teatre Real, a on ya descollava. Eixe any es convoca un concurs per a cobrir una plaça de contralt en la capella Isidoriana. Es tenien que cantar dos cançons, una en clau de sol i una atra en fa i Antonio Cortis va conseguir la plaça. | ||
Reforçà els seus estudis i apartà els jocs. Ell mateix digué que el solfeig li relaixava i que era feliç quan cantava i el públic li escoltava. Per llavors alcançava la majoria d'edat [[Alfons XIII]], rei d'Espanya. Eren moments difícils, Espanya estava immersa en una gran crisis social en una solució difícil. En eixe any 1902 es va declarar l'estat de guerra en [[Barcelona]] i [[Badajoz]], les folgues s'estenien per tot el país i es publicà el decret de suspensió de les Corts. | Reforçà els seus estudis i apartà els jocs. Ell mateix digué que el solfeig li relaixava i que era feliç quan cantava i el públic li escoltava. Per llavors alcançava la majoria d'edat [[Alfons XIII]], rei d'Espanya. Eren moments difícils, Espanya estava immersa en una gran crisis social en una solució difícil. En eixe any 1902 es va declarar l'estat de guerra en [[Barcelona]] i [[Badajoz]], les folgues s'estenien per tot el país i es publicà el decret de suspensió de les Corts. | ||