Diferència entre les revisions de "Teoria de conjunts ingènua"
Sense resum d'edició |
|||
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
Els conjunts tenen una gran importància en [[matemàtiques]]; en els tractaments formals moderns, la majoria dels objectes matemàtics (números, relacions, funcions, etc.) es definixen en térmens de conjunts. La teoria de conjunts ingènua és adequada per a molts propòsits, i ademés servix com a punt de partida cap a enfocaments més formals. | Els conjunts tenen una gran importància en [[matemàtiques]]; en els tractaments formals moderns, la majoria dels objectes matemàtics (números, relacions, funcions, etc.) es definixen en térmens de conjunts. La teoria de conjunts ingènua és adequada per a molts propòsits, i ademés servix com a punt de partida cap a enfocaments més formals. | ||
== Referències == | |||
* Frege, Gottlob (1893), Grundgesetze der Arithmetik, vol. 1, Jena | |||
* Halmos, Paul (1960). Naive Set Theory. Princeton, NJ: D. Van Nostrand Company | |||
== Bibliografia == | |||
* Meschkowski, Herbert; Nilson, Winfried (1991), Georg Cantor: Briefe. Edited by the authors., Berlin: Springer, ISBN 3-540-50621-7 | |||
* Peano, Giuseppe (1889), Arithmetices Principies nova Methoda exposita, Turin | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://en.wikipedia.org/wiki/Naive_set_theory] | * [https://en.wikipedia.org/wiki/Naive_set_theory Teoria de conjunts ingènua en wikipedia] | ||
{{Traduït de|en|Naive_set_theory}} | {{Traduït de|en|Naive_set_theory}} | ||