Diferència entre les revisions de "Gaetà Huguet i Breva"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
| notes a peu = | | notes a peu = | ||
}} | }} | ||
'''Gaetà Huguet i Breva''' ([[Castelló]], [[24 de juliol]] de [[1848]] - † [[26 de novembre]] de [[1926]]), fon un empresari, mestre, escritor i mecenes. Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els [[Estats Units]], coneixedor de diversos idiomes. Està considerat com un dels pares del [[valencianisme]]. | {{Valencianisme2}} | ||
'''Gaetà Huguet i Breva''' ([[Castelló]], [[24 de juliol]] de [[1848]] - † [[26 de novembre]] de [[1926]]), fon un empresari, mestre, escritor i mecenes. Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els [[Estats Units]], coneixedor de diversos idiomes. Està considerat com un dels pares del [[valencianisme]]. Mentres ell vixqué, en Castelló no va entrar el [[catalanisme]]. | |||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 52: | Llínea 53: | ||
== El valencianisme i Constantí Llombart == | == El valencianisme i Constantí Llombart == | ||
{{AP|Constantí Llombart}} | |||
La Renaixença valenciana tenia dos sectors, en u el conservador, [[Teodor Llorente]] i en atre, el lliberal, [[Constantí Llombart]]. Gaetà Huguet seguix una evolució pareguda a la de Constantí Llombart, fon intim amic d'ell i el recolçava des de [[Castelló]], viajant al Cap i Casal quan fora necessari per a visitar-lo. | La Renaixença valenciana tenia dos sectors, en u el conservador, [[Teodor Llorente]] i en atre, el lliberal, [[Constantí Llombart]]. Gaetà Huguet seguix una evolució pareguda a la de Constantí Llombart, fon intim amic d'ell i el recolçava des de [[Castelló]], viajant al Cap i Casal quan fora necessari per a visitar-lo. | ||
| Llínea 61: | Llínea 62: | ||
A la mort de [[Constantí Llombart]], [[Castelló]] es posà de dol, perque es sabia que era intim amic de Gaetà Huguet, sent una de les persones més ilustres i més vollgudes de la ciutat. Els titulars dels diaris, d'aquells dies, feen referencia a la mort del patriarca de les lletres valencianes i fundador de [[Lo Rat Penat]]. Es celebraren certamens i actes en homenage a Constanti, impulsats pel seu amic. Organisat per Patria Nova en [[1925]], (Patria Nova i Joventut Valencianista, foren patrocinadores d'accions que abocarien en l'acort ortogràfic de [[1932]], la porta que s'obria a la despersonalisació llingüistica del [[valencià]] i a la substitució dels criteris autoctonistes sobre l'identitat de la [[llengua valenciana]] i la seua codificacio – marcats per [[Lluís Fullana]] -, que serien substituits per l'importacio de les normes ortografiques de l'Institut d'Estudis Catalans, explanades en alguns retocs en les “Bases Ortografiques de 1932”), es convocà un concurs d'himnes nacionals valencians que fon generosament dotat pel patrici Gaetà, des de [[Castelló]] de la Plana. El veredicte del jurat donà com a guanyadora la composició titulada “Vent de Ponent”, escrita en les normes de [[1914]] del [[pare Fullana]], dient: | A la mort de [[Constantí Llombart]], [[Castelló]] es posà de dol, perque es sabia que era intim amic de Gaetà Huguet, sent una de les persones més ilustres i més vollgudes de la ciutat. Els titulars dels diaris, d'aquells dies, feen referencia a la mort del patriarca de les lletres valencianes i fundador de [[Lo Rat Penat]]. Es celebraren certamens i actes en homenage a Constanti, impulsats pel seu amic. Organisat per Patria Nova en [[1925]], (Patria Nova i Joventut Valencianista, foren patrocinadores d'accions que abocarien en l'acort ortogràfic de [[1932]], la porta que s'obria a la despersonalisació llingüistica del [[valencià]] i a la substitució dels criteris autoctonistes sobre l'identitat de la [[llengua valenciana]] i la seua codificacio – marcats per [[Lluís Fullana]] -, que serien substituits per l'importacio de les normes ortografiques de l'Institut d'Estudis Catalans, explanades en alguns retocs en les “Bases Ortografiques de 1932”), es convocà un concurs d'himnes nacionals valencians que fon generosament dotat pel patrici Gaetà, des de [[Castelló]] de la Plana. El veredicte del jurat donà com a guanyadora la composició titulada “Vent de Ponent”, escrita en les normes de [[1914]] del [[pare Fullana]], dient: | ||
''Vent de ponent, vent de ponent | ''Vent de ponent, vent de ponent<br> | ||
llauradors nostra terra perilla; | llauradors nostra terra perilla;<br> | ||
germans l'amor sant defensem; | germans l'amor sant defensem;<br> | ||
vil estrany maganses nos humilla | vil estrany maganses nos humilla<br> | ||
¡Valencians, per la patria breguem!<br> | |||
¡Defensem la nostra casa, geni y llengua, sang y rassa!<br> | |||
¡Per honor y dignitat per la santa llibertat!'' I seguix.<br> | |||
== Opinions en prensa i revistes == | == Opinions en prensa i revistes == | ||
| Llínea 186: | Llínea 187: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
* En les cites i resenyes de Gaetà Huguet es respecta l'ortografia original. | |||
{{Cita|Tot poble que no ame la seua llar, que no delere pels gloriosos recórds de sa propia i peculiar historia, i que facilment se dexe borrar les linies que marquen son geni, son carácter i les condicions privatives de sa raça, no es digne ni de llibertat, ni d'independencia… este poble será sempre un poble mort, dispost a servir de materia conquistable a atres pobles mes mascles o mes ambiciosos.|Gaetà Huguet i Breva}} | {{Cita|Tot poble que no ame la seua llar, que no delere pels gloriosos recórds de sa propia i peculiar historia, i que facilment se dexe borrar les linies que marquen son geni, son carácter i les condicions privatives de sa raça, no es digne ni de llibertat, ni d'independencia… este poble será sempre un poble mort, dispost a servir de materia conquistable a atres pobles mes mascles o mes ambiciosos.|Gaetà Huguet i Breva}} | ||