Diferència entre les revisions de "Argilaga"
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 50: | Llínea 50: | ||
== Conservació == | == Conservació == | ||
No presenta risc conegut. És molt resistent a la sequera, la insolació i els incendis. Regenera bé per rebrot i per llavor. | No presenta risc conegut. És molt resistent a la sequera, la insolació i els incendis. Regenera bé per rebrot i per llavor. | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* [http://www.anthos.es/ Ulex parviflorus en Anthos] | * [http://www.anthos.es/ Ulex parviflorus en Anthos] | ||
Última revisió del 10:55 11 feb 2026
L’argilaga (Ulex parviflorus) és un abruixell perennifoli molt espinós de la família de les Fabaceae, que forma part habitual dels matolls mediterràneus, especialment en terres àrides i calcarees.
| Argilaga | |||
|---|---|---|---|
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fabales | ||
| Família | Fabaceae | ||
| Gènero | Ulex | ||
| Espècie | Ulex parviflorus | ||
| Autoritat | Pourr. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
DescripcióEditar
Espècie fortament ramificada, punchosa, molt característica pels seus branquillons espinosos i flors grogues brillants.
- Fulla: molt reduïda, a sovint substituïda per espines foliars trifurcades.
- Flor: groga, papilionàcea, solitària o en parelles, d'un 1 cm. Florix d'hivern fins a primavera (novembre-maig).
- Fruit: llegum pelut, chicoteta (6–10 mm), que conté 1-3 llavors.
- Altura: entre 0,5 i 1,5 metros, depenent del sol i condicions ambientals.
HàbitatEditar
Ulex parviflorus preferix zones seques, assolejades i calcarees. És abundant en màrgens, cudols, serres i matolls degradats, especialment en el Sistema Ibèric oriental i el litoral mediterràneu peninsular.
Present en quasi totes les comarques valencianes.
TaxonomiaEditar
Descrita per Pierre André Pourret en el sigle XVIII. És una de les espècies més representatives del gènero Ulex en la Península Ibèrica.
EtimologiaEditar
UsosEditar
S'ha usat històricament com a font de combustible, com a barrera natural o per delimitar camins. També jugava un paper en l'alimentació de ganado, especialment en zones a on no hi havia atra vegetació hivernal.
És una planta molt útil en la regeneració de sòls degradats i com a refugi per a la fauna.
ConservacióEditar
No presenta risc conegut. És molt resistent a la sequera, la insolació i els incendis. Regenera bé per rebrot i per llavor.
ReferènciesEditar
BibliografiaEditar
- Castroviejo, S. (coord.) (1999). Flora iberica. Vol. VII: Fabaceae
Enllaços externsEditar
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Argilaga.