Argilaga
| Argilaga | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fabales | ||
| Família | Fabaceae | ||
| Gènero | Ulex | ||
| Espècie | Ulex parviflorus | ||
| Autoritat | Pourr. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
L’argilaga (Ulex parviflorus) és un abruixell perennifoli molt espinós de la família de les Fabaceae, que forma part habitual dels matolls mediterràneus, especialment en terres àrides i calcarees.
Descripció[editar | editar còdic]
Espècie fortament ramificada, punchosa, molt característica pels seus branquillons espinosos i flors grogues brillants.
- Fulla: molt reduïda, a sovint substituïda per espines foliars trifurcades.
- Flor: groga, papilionàcea, solitària o en parelles, d'un 1 cm. Florix d'hivern fins a primavera (novembre-maig).
- Fruit: llegum pelut, chicoteta (6–10 mm), que conté 1-3 llavors.
- Altura: entre 0,5 i 1,5 metros, depenent del sol i condicions ambientals.
Hàbitat[editar | editar còdic]
Ulex parviflorus preferix zones seques, assolejades i calcarees. És abundant en màrgens, cudols, serres i matolls degradats, especialment en el Sistema Ibèric oriental i el litoral mediterràneu peninsular.
Present en quasi totes les comarques valencianes.
Taxonomia[editar | editar còdic]
Descrita per Pierre André Pourret en el sigle XVIII. És una de les espècies més representatives del gènero Ulex en la Península Ibèrica.
Etimologia[editar | editar còdic]
- Ulex: nom llatí antic per a diverses argilagues.
- parviflorus: significa ‘de flors chicotetess’ en llatí, fent referència a la seua flor chicoteta en comparança a atres espècies del gènero.
Usos[editar | editar còdic]
S'ha usat històricament com a font de combustible, com a barrera natural o per delimitar camins. També jugava un paper en l'alimentació de ganado, especialment en zones a on no hi havia atra vegetació hivernal.
És una planta molt útil en la regeneració de sòls degradats i com a refugi per a la fauna.
Conservació[editar | editar còdic]
No presenta risc conegut. És molt resistent a la sequera, la insolació i els incendis. Regenera bé per rebrot i per llavor.
Referències[editar | editar còdic]
- Ulex parviflorus en Anthos
- «Ulex parviflorus». The Plant List
- «Ulex parviflorus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Castroviejo, S. (coord.) (1999). Flora iberica. Vol. VII: Fabaceae
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Argilaga.