Diferència entre les revisions de "8 de novembre" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostra una edició intermija d'un usuari)

Llínea 4:

* [[1278]]: Els primers monges de [[Monasteri de Porta-Coeli|Porta-Coeli]] obtenen del bisbe i canonges de [[Valéncia]], llicencia per a retindre la tercera part del delme per l'adquisició de l'[[alqueria]] de [[Beniparrell]], comprada pel monasteri a Arnalt de Romaní.

* [[1823]]: El Governador Civil d'[[Alacant]], don Joaquin de Pablo i Chupalangarra, entrega la ciutat a les tropes franceses del Duc de Angulema. En tal entrega, esta és l'ultima ciutat d'[[Espanya]] fidel a la Constitució que torna a l'absolutisme.

* [[1838]]: En represalia per l'assessinat de norantassís sargents en [[Pardiñas]], consumat per Cabrera, el general Vanhalen ordenà fusilar el mateix número de sargents carlistes. Com en la plaça de [[Valéncia]] només hi havien dos presoners, Francesc Peña i Miquel Julve, a les quatre de la vesprada els tragueren per la Porta del Perdó de la [[Ciutadella de Valéncia|Ciutadella]] al Pla del Remei, i foren fusilats per l'esquena.

* [[1969]]: L'[[Alcalde de Valéncia]], [[Adolfo Rincón de Arellano]], presenta la dimissió irrevocable en el càrrec, per desacort en les decisions polítiques del Govern, relatives a la cessació d'alguns ministres falangistes relacionats en l'escàndal "Matesa"

== Aniversaris ==

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 * [[1278]]: Els primers monges de [[Monasteri de Porta-Coeli|Porta-Coeli]] obtenen del bisbe i canonges de [[Valéncia]], llicencia per a retindre la tercera part del delme per l'adquisició de l'[[alqueria]] de [[Beniparrell]], comprada pel monasteri a Arnalt de Romaní.
 * [[1823]]: El Governador Civil d'[[Alacant]], don Joaquin de Pablo i Chupalangarra, entrega la ciutat a les tropes franceses del Duc de Angulema. En tal entrega, esta és l'ultima ciutat d'[[Espanya]] fidel a la Constitució que torna a l'absolutisme.
+* [[1838]]: En represalia per l'assessinat de norantassís sargents en [[Pardiñas]], consumat per Cabrera, el general Vanhalen ordenà fusilar el mateix número de sargents carlistes. Com en la plaça de [[Valéncia]] només hi havien dos presoners, Francesc Peña i Miquel Julve, a les quatre de la vesprada els tragueren per la Porta del Perdó de la [[Ciutadella de Valéncia|Ciutadella]] al Pla del Remei, i foren fusilats per l'esquena.
+* [[1969]]: L'[[Alcalde de Valéncia]], [[Adolfo Rincón de Arellano]], presenta la dimissió irrevocable en el càrrec, per desacort en les decisions polítiques del Govern, relatives a la cessació d'alguns ministres falangistes relacionats en l'escàndal "Matesa"
 == Aniversaris ==