Diferència entre les revisions de "Santa Cecília"
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | * [https://books.google.com.ar/books?id=7WRxrxphxYwC&pg=PA478&dq=%22escueto+di%C3%A1logo+con+Valeriano%22+%22que+vaya+al+tercer+miliario+de+la+v%C3%ADa+Apia%22+%22un+anciano+mezclado+con+los+pobres%22+%22le+manda+Cecilia%22+%22Urbano+I%22&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwifmeSZr73QAhWTl5AKHTX8DrcQ6AEIKTAA#v=onepage&q=%22escueto%20di%C3%A1logo%20con%20Valeriano%22%20%22que%20vaya%20al%20tercer%20miliario%20de%20la%20v%C3%ADa%20Apia%22%20%22un%20anciano%20mezclado%20con%20los%20pobres%22%20%22le%20manda%20Cecilia%22%20%22Urbano%20I%22&f=false | + | * [https://books.google.com.ar/books?id=7WRxrxphxYwC&pg=PA478&dq=%22escueto+di%C3%A1logo+con+Valeriano%22+%22que+vaya+al+tercer+miliario+de+la+v%C3%ADa+Apia%22+%22un+anciano+mezclado+con+los+pobres%22+%22le+manda+Cecilia%22+%22Urbano+I%22&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwifmeSZr73QAhWTl5AKHTX8DrcQ6AEIKTAA#v=onepage&q=%22escueto%20di%C3%A1logo%20con%20Valeriano%22%20%22que%20vaya%20al%20tercer%20miliario%20de%20la%20v%C3%ADa%20Apia%22%20%22un%20anciano%20mezclado%20con%20los%20pobres%22%20%22le%20manda%20Cecilia%22%20%22Urbano%20I%22&f=false Giannarelli, Elene (2000). «Cecilia». En Leonardi, C.; Riccardi, A.; Zarri, G., eds. Diccionario de los Santos, volumen I. Madrid: San Pablo. p. 478. ISBN 84-285-2258-8] |
| + | * Meine, Sabine (2004). «Cecilia Without a Halo: The Changing Musical Virtus». Music in Art. Hannover: Hochschule für Musik und Theater Hannover. pp. 104-112. | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Última revisió del 18:54 25 nov 2025
Cecília de Roma, més coneguda com a Santa Cecília (en llatí, Sancta Caecilia), segons el Martyrologium hieronymianum, fon una noble romana, convertida al cristianisme i martirisada per la seua fe en una data no determinada, entre els anys 180 i 230.
Els catòlics celebren la seua memòria de manera obligatòria el 22 de novembre, i inclouen el seu nom en una de les pregàries eucarístiques de la missa —la pregària eucarística I—. Els ortodoxos també la commemoren en la mateixa data.
En l'Iglésia catòlica, és patrona de la música, dels poetes, dels cegos (junt en Santa Llúcia de Siracusa), dels municipis d'Alfafara (Comunitat Valenciana), i Villalán de Campos (Comunitat de Castella i Lleó) que té una iglésia Herrera de Valdecañas (província de Palència), en dita localitat també hi ha una iglésia consagrada ad ella i de les ciutats d'Albi (França), Omaha (Estats Units), Mar del Plata (Argentina) i del municipi de Estanzuela (Guatemala), entre unes atres localitats.
Els seus atributs són l'orgue, el llaüt i les roses. En honor ad ella, un important moviment de renovació de la música sacra catòlica de finals del sigle XIX rebé el nom de cecilianisme.
Referències[editar | editar còdic]
- Giannarelli, Elene (2000). «Cecilia». En Leonardi, C.; Riccardi, A.; Zarri, G., eds. Diccionario de los Santos, volumen I. Madrid: San Pablo. p. 478. ISBN 84-285-2258-8
- Meine, Sabine (2004). «Cecilia Without a Halo: The Changing Musical Virtus». Music in Art. Hannover: Hochschule für Musik und Theater Hannover. pp. 104-112.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Coll Mansi: Conc. 8.236
- De Rossi, Giovanni Battista (1822-1894). La Roma sotterránea cristiana descritta ed illustrata. Roma: 1877. pp. (vol. 1) 180-181.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Santa Cecília.