Diferència entre les revisions de "Convent dels Dominics (Castelló)"
| (No es mostren 18 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Convent dels Dominics''' o '''Convent de Sant Tomàs d'Aquino''' de la ciutat de Castelló de la Plana, fon un antic convent datat de l'any [[1579]]. En l'actualitat, només existix l'[[Iglésia de Sant Vicent Ferrer (Castelló)|Iglésia de Sant Vicent Ferrer]], l'antic campanari i el claustre d'eixe antic convent. | + | [[Archiu:Dominicast.jpg|thumb|400px|Claustre del Convent dels Dominics]] |
| + | |||
| + | El '''Convent dels Dominics''' o '''Convent de Sant Tomàs d'Aquino''' de la ciutat de [[Castelló de la Plana]], fon un antic convent datat de l'any [[1579]]. En l'actualitat, només existix l'[[Iglésia de Sant Vicent Ferrer (Castelló)|Iglésia de Sant Vicent Ferrer]], l'antic campanari i el claustre d'eixe antic convent. | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | En l'any 1579, el dominics dexidiren alçar un convent a les afores de la vila de Castelló, en extramurs junt a l'horta i en les proximitats del molí Roder i del Camí de la Mar. El convent s'alçà en els terrenys del doctor en lleis, Jaime Miralles, en la condició que eixe convent es dedicara a l'advocació a Sant Tomàs d'Aquino, dominic italià que junt a Santa Ana i Sant Leonart apareixerien en l'altar major de l'iglésia. | + | En l'any [[1579]], el dominics dexidiren alçar un convent a les afores de la vila de Castelló, en extramurs junt a l'horta i en les proximitats del molí Roder i del Camí de la Mar. El convent s'alçà en els terrenys del doctor en lleis, Jaime Miralles, en la condició que eixe convent es dedicara a l'advocació a Sant Tomàs d'Aquino, dominic italià que junt a Santa Ana i Sant Leonart apareixerien en l'altar major de l'iglésia. |
| + | |||
| + | Fins a [[1593]] el convent no alcançà el ranc de priorat. Fins a l'any [[1634]] encara continuava la seua construcció. Se creu que durant tot el sigle XVII s'acabaria de construir l'iglésia, el claustre (obra de Juan Ibáñez) i la torre. Acabades les obres de l'iglésia es faria l'ornamentació i decoració dels altars, retaules i pintures. | ||
| + | |||
| + | El convent era conegut com el Convent del Roser, l'iglésia estava adscrita a la Confraria del Roser, que es dedicava a promoure el prec del Rosari, que es celebrava durant els dissabtes i dumenges primers de cada mes i en les festes titulars, una en el mes d'octubre i atra en el mes de maig. La primera festa es celebrava el primer [[dumenge]] d'[[octubre]], una festa instaurada pel [[Papa]] [[Pio V]] en commemoració de la victoria en la [[Batalla de Lepanto]] en [[1571]] i fon extesa per tota la cristiandat pels papes [[Gregori XIII]], [[Clement X]] i [[Clement XI]] fins que Pio X la fixà en el [[7 d'octubre]]. | ||
| + | |||
| + | En l'any [[1811]] durant la [[Guerra de l'Independència]], els frares tingueren que abandonar el convent, els soldats francesos convertiren el convent en una pedrera per a construir unes atres obres. Despuix de la guerra, el convent estava en un estat molt llamentable i deteriorat. Un escritor de l'época digué que del convent només quedaven les columnes del claustre i unes parets en ruïna. Foren destruits el paviment, l'orgue i alguns altars. Al tornar els dominics al convent en [[1814]] tingueren que fer reparacions i reformes per a deixar-lo tot en perfecte estat d'us. | ||
| + | |||
| + | A partir de l'any [[1835]] i següents, el convent sofrí les conseqüències de la llegislació [[Desamortisació de Mendizábal|desamortisadora de Mendizábal]], el convent fon suprimit i passà a mans de l'Estat per a la seua venda pero en conter de ser venut es destinà a establiment d'utilitat pública (art. 24 del Decret de 9 de març de 1836 i la Llei de 29 de juliol de 1837). En aplicació de la normativa desamortisadora, la Junta de Venda de Bens Nacionals concedí a l'[[ajuntament de Castelló]] el convent per al seu us com a Casa de Beneficència i per la Real Orde de [[2 de setembre]] de [[1859]], l'edifici es convertit en Casa Provincial de Beneficència a càrrec de la [[Diputació Provincial de Castelló]]. | ||
| + | |||
| + | En la fundació de la Casa de Beneficència tingueren un paper clau les Germanes de la Consolació i en particular la [[María Rosa Molas|Mare María Rosa Molas Vallvé]], que fon canonisada el [[12 de decembre]] de [[1988]]. L'ajuntament de Castelló solicità en [[1859]] la presència de les Germanes de la Consolació per a que es feren càrrec en la ciutat de l'Hospital i la Beneficència. A partir de l'any [[1862]], en el recolzament del bisbe de Tortosa, Benito Villamitjana, conseller de Rosa Molas i protector de la Congregació, les Germanes s'establiren en moltes localitats de la Diòcesis de Tortosa: Ulldecona, Mora d'Ebre, Burriana, Vilarreal, Vinaròs, Castelló, Roquetes i Benicarló. | ||
| + | |||
| + | En l'any [[1934]], durant la [[II República espanyola|II República]], la Diputació de Castelló passà a ser propietària de ple dret de l'antic convent, aprovat per la Llei de [[18 de juny]] de 1934 (''Gaceta de Madrid'', 19 de juny de 1934). | ||
| − | + | Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] (1936-1939), la chicoteta image de la [[Mare de Deu del Lledó]] fon amagada per a evitar la seua destrucció pels fanàtics anticlericals. En la capella del Rosari hi ha una placa commemorativa de dit fet. | |
| − | + | El [[29 de novembre]] de [[1964]], sent bisbe de la Diòcesis Sogorp-Castelló, Josep Pont i Gol, es constituí la nova Parròquia de Sant Vicent Ferrer. La nova parròquia s'establia en l'iglésia junt a la Casa Provincial de la Beneficència, encomanada a les Germanes de la Consolació. En aquell moment l'iglésia es denomina de Santo Domingo. En eixe mateix any, la Diputació Provincial de Castelló cedí l'us del temple a l'Iglésia Catòlica per a poder constituir-se com a nova parròquia. | |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 15: | Llínea 29: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| + | * [https://parroquiasanvicenteferrer.com/fundacion/ La fundación del convento de los dominicos de Castellón - Parroquia de San Vicente Ferrer de Castellón] | ||
* [https://es.slideshare.net/slideshow/historia-de-la-iglesia-de-la-parroquia-de-san-vicente-ferrer-de-castelln/7250093 Historia de la Iglesia de la Parroquia de San Vicente Ferrer de Castellón - Slideshare] | * [https://es.slideshare.net/slideshow/historia-de-la-iglesia-de-la-parroquia-de-san-vicente-ferrer-de-castelln/7250093 Historia de la Iglesia de la Parroquia de San Vicente Ferrer de Castellón - Slideshare] | ||
| Llínea 20: | Llínea 35: | ||
* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/castello/2008/04/30/hallazgos-san-vicente-ferrer-42681896.html Hallazgos en San Vicente Ferrer - ''Mediterráneo''] | * [https://www.elperiodicomediterraneo.com/castello/2008/04/30/hallazgos-san-vicente-ferrer-42681896.html Hallazgos en San Vicente Ferrer - ''Mediterráneo''] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
| + | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Religió]] | ||
| + | [[Categoria:Cristianisme]] | ||
| + | [[Categoria:Catolicisme]] | ||
| + | [[Categoria:Convents desapareguts]] | ||
| + | [[Categoria:Castelló de la Plana]] | ||
Última revisió del 18:33 3 dec 2025
El Convent dels Dominics o Convent de Sant Tomàs d'Aquino de la ciutat de Castelló de la Plana, fon un antic convent datat de l'any 1579. En l'actualitat, només existix l'Iglésia de Sant Vicent Ferrer, l'antic campanari i el claustre d'eixe antic convent.
Història[editar | editar còdic]
En l'any 1579, el dominics dexidiren alçar un convent a les afores de la vila de Castelló, en extramurs junt a l'horta i en les proximitats del molí Roder i del Camí de la Mar. El convent s'alçà en els terrenys del doctor en lleis, Jaime Miralles, en la condició que eixe convent es dedicara a l'advocació a Sant Tomàs d'Aquino, dominic italià que junt a Santa Ana i Sant Leonart apareixerien en l'altar major de l'iglésia.
Fins a 1593 el convent no alcançà el ranc de priorat. Fins a l'any 1634 encara continuava la seua construcció. Se creu que durant tot el sigle XVII s'acabaria de construir l'iglésia, el claustre (obra de Juan Ibáñez) i la torre. Acabades les obres de l'iglésia es faria l'ornamentació i decoració dels altars, retaules i pintures.
El convent era conegut com el Convent del Roser, l'iglésia estava adscrita a la Confraria del Roser, que es dedicava a promoure el prec del Rosari, que es celebrava durant els dissabtes i dumenges primers de cada mes i en les festes titulars, una en el mes d'octubre i atra en el mes de maig. La primera festa es celebrava el primer dumenge d'octubre, una festa instaurada pel Papa Pio V en commemoració de la victoria en la Batalla de Lepanto en 1571 i fon extesa per tota la cristiandat pels papes Gregori XIII, Clement X i Clement XI fins que Pio X la fixà en el 7 d'octubre.
En l'any 1811 durant la Guerra de l'Independència, els frares tingueren que abandonar el convent, els soldats francesos convertiren el convent en una pedrera per a construir unes atres obres. Despuix de la guerra, el convent estava en un estat molt llamentable i deteriorat. Un escritor de l'época digué que del convent només quedaven les columnes del claustre i unes parets en ruïna. Foren destruits el paviment, l'orgue i alguns altars. Al tornar els dominics al convent en 1814 tingueren que fer reparacions i reformes per a deixar-lo tot en perfecte estat d'us.
A partir de l'any 1835 i següents, el convent sofrí les conseqüències de la llegislació desamortisadora de Mendizábal, el convent fon suprimit i passà a mans de l'Estat per a la seua venda pero en conter de ser venut es destinà a establiment d'utilitat pública (art. 24 del Decret de 9 de març de 1836 i la Llei de 29 de juliol de 1837). En aplicació de la normativa desamortisadora, la Junta de Venda de Bens Nacionals concedí a l'ajuntament de Castelló el convent per al seu us com a Casa de Beneficència i per la Real Orde de 2 de setembre de 1859, l'edifici es convertit en Casa Provincial de Beneficència a càrrec de la Diputació Provincial de Castelló.
En la fundació de la Casa de Beneficència tingueren un paper clau les Germanes de la Consolació i en particular la Mare María Rosa Molas Vallvé, que fon canonisada el 12 de decembre de 1988. L'ajuntament de Castelló solicità en 1859 la presència de les Germanes de la Consolació per a que es feren càrrec en la ciutat de l'Hospital i la Beneficència. A partir de l'any 1862, en el recolzament del bisbe de Tortosa, Benito Villamitjana, conseller de Rosa Molas i protector de la Congregació, les Germanes s'establiren en moltes localitats de la Diòcesis de Tortosa: Ulldecona, Mora d'Ebre, Burriana, Vilarreal, Vinaròs, Castelló, Roquetes i Benicarló.
En l'any 1934, durant la II República, la Diputació de Castelló passà a ser propietària de ple dret de l'antic convent, aprovat per la Llei de 18 de juny de 1934 (Gaceta de Madrid, 19 de juny de 1934).
Durant la Guerra Civil (1936-1939), la chicoteta image de la Mare de Deu del Lledó fon amagada per a evitar la seua destrucció pels fanàtics anticlericals. En la capella del Rosari hi ha una placa commemorativa de dit fet.
El 29 de novembre de 1964, sent bisbe de la Diòcesis Sogorp-Castelló, Josep Pont i Gol, es constituí la nova Parròquia de Sant Vicent Ferrer. La nova parròquia s'establia en l'iglésia junt a la Casa Provincial de la Beneficència, encomanada a les Germanes de la Consolació. En aquell moment l'iglésia es denomina de Santo Domingo. En eixe mateix any, la Diputació Provincial de Castelló cedí l'us del temple a l'Iglésia Catòlica per a poder constituir-se com a nova parròquia.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- La fundación del convento de los dominicos de Castellón - Parroquia de San Vicente Ferrer de Castellón
- Historia de la Iglesia de la Parroquia de San Vicente Ferrer de Castellón - Slideshare