Diferència entre les revisions de "Nadalenca"
| (No se mostren 8 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Ayresillos manços - António Marques Lésbio.jpg|thumb|250px|Nadalenca]] | [[File:Ayresillos manços - António Marques Lésbio.jpg|thumb|250px|Nadalenca]] | ||
| − | La '''nadalenca''' o nadalenques, són unes cançons típiques de [[Nadal]] que tracten sobre el naiximent de [[Jesús]], | + | La '''nadalenca''', '''cançó de Nadal''' o '''nadalenques''', en castellà, ''Villancicos'', són unes cançons típiques de [[Nadal]] que tracten sobre el naiximent de [[Jesús]], l'adoració del reis i pastors... i que solen cantar-se davant del [[Belem|belem]]. |
| + | |||
| + | == Història == | ||
Les primeres nadalenques que se coneixen foren compostes pels evangelisadors en el [[sigle V]], en la finalitat de portar la Bona Nova als aldeans que no sabien llegir. | Les primeres nadalenques que se coneixen foren compostes pels evangelisadors en el [[sigle V]], en la finalitat de portar la Bona Nova als aldeans que no sabien llegir. | ||
| Llínea 7: | Llínea 9: | ||
Les seues lletres parlaven sobre el Misteri de l'Encarnació en parlar popular i estaven inspirats en la llitúrgia del Nadal. | Les seues lletres parlaven sobre el Misteri de l'Encarnació en parlar popular i estaven inspirats en la llitúrgia del Nadal. | ||
| − | Posteriorment se combinaren en els | + | Posteriorment se combinaren en els poemes cortesans i les cançons populars del poble, heretades de tradicions, de generació en generació, i molts procedixen de composicions espanyoles del [[sigle XV]] i [[sigle XVI|XVI]] i tenien els seus orígens en antics cults pagans (en [[castellà]] la paraula ''Villancico'' és un diminutiu de la paraula vilana). |
| + | |||
| + | Durant tota l'existència s'havia seguit esta tradició, pero a mitan del [[sigle XVIII]] les autoritats eclesiàstiques es varen opondre i amenaçaren als difusors en castics i sancions. Estes amenaces no donaren el resultat pensat degut a que la gent seguia recordant les cançons i no les volia perdre. | ||
| + | |||
| + | Al vore's el [[clero]] impotent, optà per la permissió d'estos càntics teòricament pagans pero que per les dates de Nadal feyen alusions a la religió i prohibint a les dònes els seus càntics i l'us d'instruments tradicionals, com eren la [[simbomba]] i la [[pandereta]]. Poquet a poquet, estes restriccions foren desapareguent fins als nostres dies que, per sort, ya han passat a l'història. | ||
| + | |||
| + | Se diu que el compositor de les primeres nadalenques tal i com ya les coneixem, fon el [[Marqués de Santillana]], que compongué una série de cançons per a celebrar, en les seues tres filles, el Misteri del Nadal. | ||
| + | |||
| + | == Nadalenques en Espanya == | ||
| + | |||
| + | La tradició de les nadalenques en Espanya és una costum arraïlada que evolucionà de cançons populars i profanes (de vilans) dels sigles XV-XVIII sobre temes quotidians a càntics exclusivament nadalencs, en lletres religioses sobre el naiximent de Jesús, transmetent valors com la pau i l'alegria, i unint a les famílies durant les festes, enfortint el patrimoni cultural i la fe. | ||
| + | |||
| + | Hi han nadalenques molt conegudes que es canten en Nadal, com: ''La Marimorena'', ''Los peces en el río'', ''Campana sobre campana'', ''Ya vienen los Reyes Magos'', ''Los Campanilleros'' o ''El tamborilero'', entre atres. | ||
| + | |||
| + | === Nadalenques valencianes === | ||
| + | |||
| + | La tradició de les nadalenques en el [[Regne de Valéncia]] es viu en intensitat, mesclant lo familiar en lo públic, destacant les [[estrenes]] (en castellà, ''aguinaldos''), el cant en família o en els carrers en simbombes i panderetes, i les actuacions corals i folclòriques en places com la del Patriarca, en un toc especial per l'us d'instruments autòctons i el folclore local, ademés d'atres tradicions com els belems i la [[Cavalcata dels Reixos]], especialment la d'[[Alcoy]]. | ||
| − | + | Les nadalenques es solen cantar en castellà o en [[llengua valenciana]]. | |
| − | + | == Nit de pau == | |
| − | + | [[Nit de pau]], en castellà, ''Noche de paz'', és la nadalenca més cantada del món i ha segut traduïda a més de cent idiomes. Esta nadalenca, naixqué un [[24 de decembre]] de l'any [[1818]] en Oberndorf ([[Alemània]]), un poble situat prop de [[Salzburc]] i de la frontera d'[[Àustria]] en [[Baviera]], de la mà del capellà [[Joseph Mohr]], que oficiava misses en l'Iglésia de Sant Nicolau, i de l'organiste de la localitat, [[Franz Xaver Gruber]]. | |
| − | [[ | + | El capellà, al vore la tristea reflexada en els rostres de les persones del seu poble en ple Nadal -Europa estava recuperant-se de les guerres colonisadores de [[Napoleó]] ([[1816]]-[[1818]])- va propondre a l'organiste fer junts una cançó per a la [[Nit de Nadal]] i escrigué la lletra. L'organiste li posà la música. Secundats pel cor de l'Iglésia, capellà i organiste estrenaren la nadalenca. El primer com a tenor i el segon com a baix. |
| − | + | == Atres tradicions nadalenques == | |
Atres [[tradicions nadalenques]] són: | Atres [[tradicions nadalenques]] són: | ||
| Llínea 66: | Llínea 84: | ||
* [http://www.lapaginademmm.com/villanc.htm Nadalenques] {{es}} | * [http://www.lapaginademmm.com/villanc.htm Nadalenques] {{es}} | ||
* [http://www.lapaginademmm.com/tradi.htm Tradiciones de Navidad] {{es}} | * [http://www.lapaginademmm.com/tradi.htm Tradiciones de Navidad] {{es}} | ||
| + | * [https://www.youtube.com/watch?v=E-Ih_5CXuY4 Villancicos valencianos | Nadalenques valencianes - Lo Rat Penat - El Món de Juan i Patri - YouTube] | ||
[[Categoria:Cultura Valenciana]] | [[Categoria:Cultura Valenciana]] | ||
[[Categoria:Religió]] | [[Categoria:Religió]] | ||
[[Categoria:Cristianisme]] | [[Categoria:Cristianisme]] | ||
| + | [[Categoria:Catolicisme]] | ||
[[Categoria:Nadal]] | [[Categoria:Nadal]] | ||
[[Categoria:Tradicions nadalenques]] | [[Categoria:Tradicions nadalenques]] | ||
[[Categoria:Tradicions valencianes]] | [[Categoria:Tradicions valencianes]] | ||
Última revisió del 12:53 30 dec 2025
La nadalenca, cançó de Nadal o nadalenques, en castellà, Villancicos, són unes cançons típiques de Nadal que tracten sobre el naiximent de Jesús, l'adoració del reis i pastors... i que solen cantar-se davant del belem.
HistòriaEditar
Les primeres nadalenques que se coneixen foren compostes pels evangelisadors en el sigle V, en la finalitat de portar la Bona Nova als aldeans que no sabien llegir.
Les seues lletres parlaven sobre el Misteri de l'Encarnació en parlar popular i estaven inspirats en la llitúrgia del Nadal.
Posteriorment se combinaren en els poemes cortesans i les cançons populars del poble, heretades de tradicions, de generació en generació, i molts procedixen de composicions espanyoles del sigle XV i XVI i tenien els seus orígens en antics cults pagans (en castellà la paraula Villancico és un diminutiu de la paraula vilana).
Durant tota l'existència s'havia seguit esta tradició, pero a mitan del sigle XVIII les autoritats eclesiàstiques es varen opondre i amenaçaren als difusors en castics i sancions. Estes amenaces no donaren el resultat pensat degut a que la gent seguia recordant les cançons i no les volia perdre.
Al vore's el clero impotent, optà per la permissió d'estos càntics teòricament pagans pero que per les dates de Nadal feyen alusions a la religió i prohibint a les dònes els seus càntics i l'us d'instruments tradicionals, com eren la simbomba i la pandereta. Poquet a poquet, estes restriccions foren desapareguent fins als nostres dies que, per sort, ya han passat a l'història.
Se diu que el compositor de les primeres nadalenques tal i com ya les coneixem, fon el Marqués de Santillana, que compongué una série de cançons per a celebrar, en les seues tres filles, el Misteri del Nadal.
Nadalenques en EspanyaEditar
La tradició de les nadalenques en Espanya és una costum arraïlada que evolucionà de cançons populars i profanes (de vilans) dels sigles XV-XVIII sobre temes quotidians a càntics exclusivament nadalencs, en lletres religioses sobre el naiximent de Jesús, transmetent valors com la pau i l'alegria, i unint a les famílies durant les festes, enfortint el patrimoni cultural i la fe.
Hi han nadalenques molt conegudes que es canten en Nadal, com: La Marimorena, Los peces en el río, Campana sobre campana, Ya vienen los Reyes Magos, Los Campanilleros o El tamborilero, entre atres.
Nadalenques valencianesEditar
La tradició de les nadalenques en el Regne de Valéncia es viu en intensitat, mesclant lo familiar en lo públic, destacant les estrenes (en castellà, aguinaldos), el cant en família o en els carrers en simbombes i panderetes, i les actuacions corals i folclòriques en places com la del Patriarca, en un toc especial per l'us d'instruments autòctons i el folclore local, ademés d'atres tradicions com els belems i la Cavalcata dels Reixos, especialment la d'Alcoy.
Les nadalenques es solen cantar en castellà o en llengua valenciana.
Nit de pauEditar
Nit de pau, en castellà, Noche de paz, és la nadalenca més cantada del món i ha segut traduïda a més de cent idiomes. Esta nadalenca, naixqué un 24 de decembre de l'any 1818 en Oberndorf (Alemània), un poble situat prop de Salzburc i de la frontera d'Àustria en Baviera, de la mà del capellà Joseph Mohr, que oficiava misses en l'Iglésia de Sant Nicolau, i de l'organiste de la localitat, Franz Xaver Gruber.
El capellà, al vore la tristea reflexada en els rostres de les persones del seu poble en ple Nadal -Europa estava recuperant-se de les guerres colonisadores de Napoleó (1816-1818)- va propondre a l'organiste fer junts una cançó per a la Nit de Nadal i escrigué la lletra. L'organiste li posà la música. Secundats pel cor de l'Iglésia, capellà i organiste estrenaren la nadalenca. El primer com a tenor i el segon com a baix.
Atres tradicions nadalenquesEditar
Atres tradicions nadalenques són:
