Diferència entre les revisions de "8 de novembre"

Última revisió del 19:03 6 abr 2026

<<	Novembre 2026					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30
Tots els dies

Acontenyiments

1278: Els primers monges de Porta-Coeli obtenen del bisbe i canonges de Valéncia, llicencia per a retindre la tercera part del delme per l'adquisició de l'alqueria de Beniparrell, comprada pel monasteri a Arnalt de Romaní.
1823: El Governador Civil d'Alacant, don Joaquin de Pablo i Chupalangarra, entrega la ciutat a les tropes franceses del Duc de Angulema. En tal entrega, esta és l'ultima ciutat d'Espanya fidel a la Constitució que torna a l'absolutisme.
1838: En represalia per l'assessinat de norantassís sargents en Pardiñas, consumat per Cabrera, el general Vanhalen ordenà fusilar el mateix número de sargents carlistes. Com en la plaça de Valéncia només hi havien dos presoners, Francesc Peña i Miquel Julve, a les quatre de la vesprada els tragueren per la Porta del Perdó de la Ciutadella al Pla del Remei, i foren fusilats per l'esquena.
1969: L'Alcalde de Valéncia, Adolfo Rincón de Arellano, presenta la dimissió irrevocable en el càrrec, per desacort en les decisions polítiques del Govern, relatives a la cessació d'alguns ministres falangistes relacionats en l'escàndal "Matesa"

Aniversaris

Dia Mundial de l'Urbanisme

Naiximents

Decesos

Festes

Santoral catòlic

El Patrocini de la Mare de Deu
St. Severià

Vore també

Bibliografia

Ruiz Negre, Antoni. Efemèrides i curiositats valencianes. (Edicions Mosseguello, 2014). ISBN: 978-84-940548-6-0
Ruiz Negre, Antoni. 3000 efemèrides i curiositats valencianes. (Edicions Mosseguello, 2022). ISBN: 978-84-125453-5-7

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 * [[1278]]: Els primers monges de [[Monasteri de Porta-Coeli|Porta-Coeli]] obtenen del bisbe i canonges de [[Valéncia]], llicencia per a retindre la tercera part del delme per l'adquisició de l'[[alqueria]] de [[Beniparrell]], comprada pel monasteri a Arnalt de Romaní.
 * [[1823]]: El Governador Civil d'[[Alacant]], don Joaquin de Pablo i Chupalangarra, entrega la ciutat a les tropes franceses del Duc de Angulema. En tal entrega, esta és l'ultima ciutat d'[[Espanya]] fidel a la Constitució que torna a l'absolutisme.
-* 1838 En represalia per l'assessinat de norantassís sargents en Pardiñas, consumat per Cabrera, el general Vanhalen ordenà fusilar el mateix número de sargents carlistes. Com en la plaça de Valéncia només hi havien dos presoners, Francesc Peña i Miquel Julve, a les quatre de la vesprada els tragueren per la Porta del Perdó de la Ciutadella al Pla del Remei, i foren fusilats per l'esquena.
+* [[1838]]: En represalia per l'assessinat de norantassís sargents en [[Pardiñas]], consumat per Cabrera, el general Vanhalen ordenà fusilar el mateix número de sargents carlistes. Com en la plaça de [[Valéncia]] només hi havien dos presoners, Francesc Peña i Miquel Julve, a les quatre de la vesprada els tragueren per la Porta del Perdó de la [[Ciutadella de Valéncia|Ciutadella]] al Pla del Remei, i foren fusilats per l'esquena.
-* 1969 L'Alcalde de Valéncia, Adolfo Rincón de Arellano, presenta la dimissió irrevocable en el càrrec, per desacort en les decisions polítiques del Govern, relatives a la cessació d'alguns ministres falangistes relacionats en l'escàndal "Matesa"
+* [[1969]]: L'[[Alcalde de Valéncia]], [[Adolfo Rincón de Arellano]], presenta la dimissió irrevocable en el càrrec, per desacort en les decisions polítiques del Govern, relatives a la cessació d'alguns ministres falangistes relacionats en l'escàndal "Matesa"
 == Aniversaris ==