Diferència entre les revisions de "Safrà"

[[Image:Safrà.jpg|thumb|right|300px|<center>Safrà</center>]]

 

 

Safrà deriva del [[llatí]] vulgar safranum i este de l'[[àrap]], en el significat de 'groc'.  

El safrà conreat prové de l'espècie originària de [[Creta]] nomenada Crocus cartwrightianus a la qual després de segles de selecció genètica es va fer que tinguera els estigmes més llarcs. A Creta es cultiva des de fa uns 3.000 anys. En la [[Comunitat Valenciana]] ya es cultivava a l'[[Edat Mijana]].

Actualment es fan unes tres cents tonellades anuals de safrà en tot lo món, des del mediterràneu d'[[Europa]] fins el Caixmir. [[Espanya]] és el segon estat major productor de tot el [[Terra|món]], precedit per [[Iran]] i seguit per l'[[Índia]], en primer lloc, i després [[Grècia]] i [[Azerbaidjan]].  

En Espanya es cultiva per eixemple en [[Terol]] i és un cultiu típic a [[La Mancha]], a on té una denominació d'orige protegida. A pesar de l'alt preu del safrà, com que requerix de tanta mà d'obra -s'ha de separar manualment els estigmes de la flor- el seu cultiu es troba en decadència a Espanya. En canvi, a [[França]], on el seu consum no és gens tradicional i en zones on el clima no és gens mediterràneu, és un cultiu que aumenta cada any i que es ven com a artícul de lux, en ampolles de vidre. El safrà es torna a cultivar a la Conca del Barberà. Ha estat una dels productes de comerç mundial més car per unitat de pes. Per a obtindre un gram de safrà són necessàries unes 85 flors.

Químicament conté, entre altres components, picrocrocina, safranol, carotenoides i crocina. Pel seu us en ínfimes quantitats, un pistil per ració, en un plat, és una quantitat habitual, no es pot parlar d'aports significatius en lípits, glúcids, proteïnes ni [[aigua]].

S'utilisa com a condiment habitual de les picades i per a donar color a plats salats; típicament als [[arròs|arrossos]] i paelles, pastes tradicionals (com els fideus a la cassola, per eixemple) i guisats; com a preparacions dolces; en especial cremes i diverses postres de cullera, o també per a d'atres preparacions (pans de pessic, gelats, etc.) de llimona, que serien blancs sino fora pel colorant.  

En els llibres medievals es parla del safrà com a bo per al [[cor]] i la circulació. En canvi, hui dia l'us mèdic o farmacèutic que té està relacionat en la composició d'alguns coliris i líquits oftalmològics.