Diferència entre les revisions de "Ramiro Ledesma"
Sense resum d'edició |
(Etiquetes: Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| (No es mostren 17 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Ramiro Ledesma (circa 1930).jpg | {{Biografia| | ||
| nom = Ramiro Ledesma | |||
'''Ramiro Ledesma Ramos''' ([[Alfaraz de Sayago]], [[23 de maig]] de [[1905]] - † [[Aravaca (municipi)|Aravaca]], [[29 d'octubre]] de [[1936]]) fon un [[ensagiste]], [[filòsof]] i [[polític]] [[Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicaliste|jonsista]] espanyol. Director de ''[[La Conquista | | image = [[Archiu:Ramiro Ledesma (circa 1930).jpg|200px]] | ||
| peu = Ramiro Ledesma en els [[anys 1930]] | |||
| nacionalitat = Espanyola | |||
| ocupació = Ensagiste, filòsof i polític | |||
| data_naix = [[23 de maig]] de [[1905]] | |||
| lloc_naix = [[Alfaraz de Sayago]], [[província de Zamora]] | |||
| data_mort = [[29 d'octubre]] de [[1936]] | |||
| lloc_mort = [[Aravaca (municipi)|Aravaca]], [[província de Madrit]] | |||
}} | |||
'''Ramiro Ledesma Ramos''' ([[Alfaraz de Sayago]], [[23 de maig]] de [[1905]] - † [[Aravaca (municipi)|Aravaca]], [[29 d'octubre]] de [[1936]]) fon un [[ensagiste]], [[filòsof]] i [[polític]] [[Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicaliste|jonsista]] espanyol. Director de ''[[La Conquista del Estado]]'', fon una figura clau en l'articulació intelectual del [[Fascisme en Espanya|fascisme espanyol]]. | |||
Aliat en [[Onésimo Redondo]], abdós fundarien en l'any [[1931]] les [[Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicaliste]] (JONS), que es varen fusionar en [[1934]] en la [[Falange Espanyola|Falange Española]] de [[José Antonio Primo de Rivera]] i [[Julio Ruiz de Alda]] per a donar lloc a [[Falange Española de las JONS]] (FE de las JONS). Enfrontat en Primo de Rivera, va ser expulsat de l'organisació en [[1935]], tornant, despuix de fracassar en la reactivació de les antigues JONS, a dedicar-se a l'activitat intelectual. | Aliat en [[Onésimo Redondo]], abdós fundarien en l'any [[1931]] les [[Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicaliste]] (JONS), que es varen fusionar en [[1934]] en la [[Falange Espanyola|Falange Española]] de [[José Antonio Primo de Rivera]] i [[Julio Ruiz de Alda]] per a donar lloc a [[Falange Española de las JONS]] (FE de las JONS). Enfrontat en Primo de Rivera, va ser expulsat de l'organisació en [[1935]], tornant, despuix de fracassar en la reactivació de les antigues JONS, a dedicar-se a l'activitat intelectual. | ||
L'inici de la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]] li va sorprendre en el [[Segona República Espanyola en guerra|Madrit republicà]]; va ser detingut per milicians, ingressat en la presó de | L'inici de la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]] li va sorprendre en el [[Segona República Espanyola en guerra|Madrit republicà]]; va ser detingut per milicians, ingressat en la presó de Ventas i assessinat mesos despuix en una «[[Sacas de presos|saca]]». | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
=== Orígens i anys de formació === | === Orígens i anys de formació === | ||
Va nàixer el 23 de maig de 1905 en Alfaraz de Sayago,{{ | Va nàixer el 23 de maig de 1905 en Alfaraz de Sayago,<ref>{{harvnb|Jiménez Cortacans|2013|pp=56-57}}</ref> una chicoteta localitat de la província de Zamora que a penes rondava els cinccents habitants. Als pocs anys es va traslladar en la seua família a [[Torrefrades]], a on el seu pare eixercia la professió de mestre. | ||
[[Archiu:1924-07-18, Nuevo Mundo, El vacío.jpg|left|thumb|«El vacío». Text publicat per Ledesma en 1924 en la revista ''[[Nuevo Mundo (revista)|Nuevo Mundo]]'',{{ | [[Archiu:1924-07-18, Nuevo Mundo, El vacío.jpg|left|thumb|«El vacío». Text publicat per Ledesma en 1924 en la revista ''[[Nuevo Mundo (revista)|Nuevo Mundo]]'',<ref>{{harvnb|Simancas|Moraleja|2001|p=248}}</ref> ilustrat per [[Enrique Varela de Seijas|Varela de Seijas]].]] | ||
Ingressà molt jove en el cos de Correus i Telégrafs, i despuix de varis destins recalà en [[Madrit]], a on va terminar el bachillerat. Va freqüentar l'Ateneo i va conseguir donar-se una àmplia i sòlida cultura, en bona mida autodidacta. En [[1926]] es va matricular en la Facultat de Ciències i en la de Filosofia de l'Universitat de Madrit, en la que va coincidir en docents com [[José Ortega Gasset]], Julián Besteiro, Javier Zubiri, Manuel García Morente, Manuel B. Cossío i Fernando de los Ríos, mostrant Ledesma particular predilecció pel primer, de qui es va acabar convertint en un dels seus més assidus seguidors.<ref>{{harvnb|Soto Carrasco|2011|pp=83-84}}</ref> Va profundisar en l'estudi del filòsof Martin Heidegger i va colaborar, des de molt jove, en La Gaceta Literaria, revista cultural fundada i dirigida per Ernesto Giménez Caballero,<ref>{{harvnb|Tusell|1999|p=82|ps=«Giménez Caballero, su editor, admirador entusiasta de Mussolini, fue un representante característico del vanguardismo literario y del fascismo español».}}</ref> a on s'expressava la [[generació del 27]], en la que a partir de 1929-1930 escomençarien a cobrar eco —per influència del seu director— posicions d'inspiració fascista.<ref>{{harvnb|Selva|2000|pp=156-163, para la evolución que se produce en Ledesma —a la sombra en buena medida de [[Giménez Caballero]]— desde su lugar como comentarista filosófico y científico de ''[[La Gaceta Literaria]]'' hasta el lanzamiento de ''[[La Conquista del Estado]]''}}</ref> | |||
En 1929 la seua colaboració alcançava la més selecta de les publicacions culturals espanyoles: la ''[[Revista de Occidente]]'', fundada i dirigida per Ortega. Sofria d'un defecte en la pronunciació de la [[R|erre]] que va llimitar el seu potencial com a orador i del | En [[1929]] la seua colaboració alcançava la més selecta de les publicacions culturals espanyoles: la ''[[Revista de Occidente]]'', fundada i dirigida per Ortega. Sofria d'un defecte en la pronunciació de la [[R|erre]] que va llimitar el seu potencial com a orador i del qual es befaria en última instància [[José Antonio Primo de Rivera]].<ref>{{harvnb|Preston|2002|p=223}}</ref> | ||
=== Participació política === | === Participació política === | ||
A l'altura de 1930, despuix d'acumular una cantitat ingent de llectures filosòfiques (d'autors espanyols, alemans, francesos i italians), «el nou concepte més important per a ell fon el Angst heideggerià», en opinió de Payne. «L'oix i l'amenaça del no res —conclou l'historiador nortamericà— només podien ser superades per la voluntat i el guany, per una acció que s'anara convertint cada volta més en acció directa».{{ | A l'altura de 1930, despuix d'acumular una cantitat ingent de llectures filosòfiques (d'autors espanyols, alemans, francesos i italians), «el nou concepte més important per a ell fon el Angst heideggerià», en opinió de Payne. «L'oix i l'amenaça del no res —conclou l'historiador nortamericà— només podien ser superades per la voluntat i el guany, per una acció que s'anara convertint cada volta més en acció directa».<ref>{{harvnb|Payne|1997|p=136}}</ref> | ||
Va articular les bases del nacionalsindicalisme en Espanya, doctrina de «tercera posició» partidària de la planificació econòmica calificada com a sindicalisme nacional o fascisme a l'espanyola. Un fascisme que pot definir-se com anticatòlic, doctrinalment elaborat, admirador de l'anarcosindicalisme espanyol i del tradicionalisme carliste per ser dos ideologies que considerava autènticament espanyoles,<ref>Areilza, José María de; "Así´los he visto", Madrid, Planeta, 1976 p.90</ref> i en un fort component sindicaliste.<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 p.80</ref> | Va articular les bases del nacionalsindicalisme en Espanya, doctrina de «tercera posició» partidària de la planificació econòmica calificada com a sindicalisme nacional o fascisme a l'espanyola. Un fascisme que pot definir-se com anticatòlic, doctrinalment elaborat, admirador de l'anarcosindicalisme espanyol i del tradicionalisme carliste per ser dos ideologies que considerava autènticament espanyoles,<ref>Areilza, José María de; "Así´los he visto", Madrid, Planeta, 1976 p.90</ref> i en un fort component sindicaliste.<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 p.80</ref> | ||
Per a la seua difusió, de març a octubre de 1931 es va servir dels vintitrés números del semanari La Conquista de l'Estat —títul que va prendre del periòdic homònim italià ''La conquista dello Stato'', dirigit per Curzio Malaparte, "per sugerència expressa de Giménez Caballero"{{ | Per a la seua difusió, de març a octubre de 1931 es va servir dels vintitrés números del semanari La Conquista de l'Estat —títul que va prendre del periòdic homònim italià ''La conquista dello Stato'', dirigit per Curzio Malaparte, "per sugerència expressa de Giménez Caballero"<ref>{{harvnb|Selva|2000|p=161}}</ref>— en el que «propugnava una política pareguda a la dels nazis».<ref>{{harvnb|Thomas|1976|p=134}}</ref> Despuix de la creació de les JONS (Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicaliste) i ya com a aliat de Onésimo Redondo, Ledesma Ramos va començar un acostament a Falange Espanyola, que li va conduir al triumvirat, per fusió d'abdós formacions polítiques, de FE de les JONS junt a Juliol Ruiz de Alda i José Antonio Primo de Rivera en febrer de 1934. L'unificació entre dites organisacions va sorgir de l'iniciativa del propi Ledesma Ramos, assistent a l'acte fundacional de Falange Espanyola.<ref>{{harvnb|Tusell|1999|p=82}}</ref> | ||
==== Eixida de FE de les JONS ==== | ==== Eixida de FE de les JONS ==== | ||
No obstant, Ledesma Ramos es va apartar de la formació en giner de 1935, interpretant-se la seua eixida des dels antics jonsistes com a frut de la seua disconformitat en l'evolució de FE de les JONS, pròxima al reformisme burgués i alluntat de la via revolucionària proletària que dien defendre els seus partidaris. «La lliteratura falangista, en interpretar estes querelles, va donar émfasis a les diferències teòriques i polítiques; pero fonamentalment varen ser el resultat de les ambicions personals d'abdós costats».{{ | {{Falangisme}} | ||
No obstant, Ledesma Ramos es va apartar de la formació en giner de 1935, interpretant-se la seua eixida des dels antics jonsistes com a frut de la seua disconformitat en l'evolució de FE de les JONS, pròxima al reformisme burgués i alluntat de la via revolucionària proletària que dien defendre els seus partidaris. «La lliteratura falangista, en interpretar estes querelles, va donar émfasis a les diferències teòriques i polítiques; pero fonamentalment varen ser el resultat de les ambicions personals d'abdós costats».<ref>{{harvnb|Jackson|1979|p=169}}</ref> En qualsevol cas, despuix de la seua eixida va portar a terme un intent fallanc de reactivació de les JONS i de les CONS (Central Obrera Nacional Sindicalista) com a grup independent i es va mantindre clarament alluntat de la Falange, pese a que presentaria de nou la seua ajuda a títul personal a José Antonio Primer de Rivera en 1936. En 1935 va publicar el llibre ¿Fascisme en Espanya? (en l'pseudònim de «Roberto Llances»), a on historiava, des de la seua perspectiva, les dificultats d'implantació del fascisme en Espanya, sense excloure dures descalificacions contra Cosí de Rivera i la Falange. De 1935 és també el seu Discurs a les joventuts d'Espanya, que pot considerar-se com l'obra doctrinal més consistent del fascisme espanyol. | |||
=== Guerra civil espanyola === | === Guerra civil espanyola === | ||
| Llínea 32: | Llínea 42: | ||
== Pensament == | == Pensament == | ||
[[Archiu:Ramiro Ledesma saludo fascista (cropped).jpg|thumb|right|Ramiro Ledesma fent la salutació fascista.]] | [[Archiu:Ramiro Ledesma saludo fascista (cropped).jpg|thumb|right|Ramiro Ledesma fent la salutació fascista.]] | ||
S'ha senyalat l'influència en la seua ideologia de Nietzsche, ademés d'autors com Fichte, Hegel, Heidegger, Unamuno, Ortega i Gasset,{{ | S'ha senyalat l'influència en la seua ideologia de Nietzsche, ademés d'autors com Fichte, Hegel, Heidegger, Unamuno, Ortega i Gasset,<ref>{{harvnb|Simancas|Moraleja|2001|pp=248, 252 y 255}}</ref> Giovanni Gentile,<ref>{{harvnb|González Cuevas|2001|p=130}}</ref> Georges Sorel, Valois,<ref>{{harvnb|Perfecto García|2012|p=85}}</ref> Joaquín Costa,<ref>{{harvnb|Saz|1986|p=188}}</ref> Oswald Spengler i Nicolai Hartmann.<ref>{{harvnb|Núñez Seixas|2015|pp=42-43}}</ref> Va ser admirador del [[nacionalsocialisme]] i d'[[Adolf Hitler]], fins al punt d'imitar el pentinat d'este últim.<ref>{{Harvsp|Thomas|1976|p=134}}. «Ledesma llevó su admiración a Hitler hasta el extremo de copiar el mechón de pelo que le caía sobre la frente»;{{Harvsp|Simancas|Moraleja|2001|p=258}}. «durante un tiempo a Ledesma le gustaba ir peinado como Hitler»;{{Harvsp|Payne|1995|p=258}} «''He temporarily affected a hitlerian hairstyle''»;{{Harvsp|Thomas|1966|p=177}}. «''Clearly affected as he was by Hitler (whom he tried to copy physically)...''»</ref> D'acort en Stanley G. Payne, va anar «el primer intelectual que va definir un fascisme espanyol relativament clar i precís».<ref>{{harvnb|Payne|1997|p=135}}</ref> El seu mensage era accidentaliste en la qüestió de la forma d'Estat.<ref>{{harvnb|Sesma Landrin|2012|p=62}}</ref> Ledesma, que despreciava a José María Albiñana —al que va adscriure una «gesticulació reaccionària»—,<ref>{{harvnb|Gil Pecharromán|2013|p=143}}</ref> va ser calificat en 2004 per l'escritor falangiste Gustavo Morales com «el més clar enfilament en el fascisme original».<ref>{{harvnb|Morales|2004|p=10}}</ref> Va aplegar a plantejar la possibilitat d'articular una aliança en la CNT front al marxisme —proposició calificada com a «ilusió sense pervindre» per Ferran Gallego—.<ref>{{harvnb|Gallego|2005b|p=268}}</ref> | ||
Ledesma considerava a la CNT com "la palanca més eficaç" per a la conquista del poder, canalisant els "valors de rebelia de la raça" contra el capitalisme i l'internacionalisme marxiste.<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 p.83</ref> | Ledesma considerava a la [[CNT]] com "la palanca més eficaç" per a la conquista del poder, canalisant els "valors de rebelia de la raça" contra el capitalisme i l'internacionalisme marxiste.<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 p.83</ref> | ||
{{Cita|En esta primera fase de la seua estratègia fascista, la gran obsessió de Ledesma Ramos varen ser les masses anarquistes. Entre el 10 i el 16 de juny de 1931, es va celebrar l'III Congrés de la CNT en Madrit. Ledesma i els seus seguidors varen assistir a eixe congrés per a intentar enllaçar definitivament en els anarcosindicalistes, i inclús La Conquista de l'Estat va dedicar un | {{Cita|En esta primera fase de la seua estratègia fascista, la gran obsessió de Ledesma Ramos varen ser les masses anarquistes. Entre el 10 i el 16 de juny de 1931, es va celebrar l'III Congrés de la CNT en Madrit. Ledesma i els seus seguidors varen assistir a eixe congrés per a intentar enllaçar definitivament en els anarcosindicalistes, i inclús La Conquista de l'Estat va dedicar un número sancer al desenroll del mateix. És més, el grup de Ledesma va recolzar a la CNT en la folga que varen portar a terme en Telefónica a partir del 6 de juliol, donant-los 5000 pessetes que procedien d'industrials vascs -Lequerica, Sangroniz i Careaga- interessats en finançar un moviment fasciste -per a desestabilisar i acabar en l'II República- i que varen aplegar a Ledesma Ramos a través d'Areilza. Roberto Muñoz Bolaños<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 pp. 83 y 84</ref>}} | ||
Per a Ledesma, s'havia acabat el temps del terrorisme secret i s'obria una nova etapa en la que serien milícies uniformades i perfectament disciplinades les que eixerciren la violència que els seus objectius polítics precisaven<ref> Gallego, 2005a, p. 167.</ref> a l'estil dels camises negres italianes o els camises pardes d'Hitler. Encara que Ramiro Ledesma va jugar en ocasions a la confusió i va aplegar a publicar «A Ramiro Ledesma i als seus camarades —va escriure en el pseudònim de Roberto Llances en ''¿Fascismo en España?''— els van millor les camises roges de Garibaldi que les negres de Mussolini». | Per a Ledesma, s'havia acabat el temps del terrorisme secret i s'obria una nova etapa en la que serien milícies uniformades i perfectament disciplinades les que eixerciren la violència que els seus objectius polítics precisaven<ref> Gallego, 2005a, p. 167.</ref> a l'estil dels camises negres italianes o els camises pardes d'Hitler. Encara que Ramiro Ledesma va jugar en ocasions a la confusió i va aplegar a publicar «A Ramiro Ledesma i als seus camarades —va escriure en el pseudònim de Roberto Llances en ''¿Fascismo en España?''— els van millor les camises roges de Garibaldi que les negres de Mussolini». | ||
| Llínea 42: | Llínea 52: | ||
La violència d'estos grups, especialment contra grups d'esquerra, no va tardar en ser freqüent. Un fort antilliberalisme i antimarxisme (incloent en est a totes les corrents obreristes) inundava la seua propaganda, aixina com un rebuig al sistema parlamentari i democràtic. Encara que en La Conquista de l'Estat exigia l'extirpació del marxisme per ser «materialiste, antiespanyol i subversiu», donava la benvinguda a tots els règims revolucionaris de l'estranger, incloent l'Unió Soviètica, i inclús va declarar que preferia un sistema econòmic de tipo soviètic en Espanya sempre que este fòra purament espanyol abans que del domini de la «burguesia estrangera». | La violència d'estos grups, especialment contra grups d'esquerra, no va tardar en ser freqüent. Un fort antilliberalisme i antimarxisme (incloent en est a totes les corrents obreristes) inundava la seua propaganda, aixina com un rebuig al sistema parlamentari i democràtic. Encara que en La Conquista de l'Estat exigia l'extirpació del marxisme per ser «materialiste, antiespanyol i subversiu», donava la benvinguda a tots els règims revolucionaris de l'estranger, incloent l'Unió Soviètica, i inclús va declarar que preferia un sistema econòmic de tipo soviètic en Espanya sempre que este fòra purament espanyol abans que del domini de la «burguesia estrangera». | ||
El número 4 de la publicació (4 d'abril) demanava l'immediata revocació de totes les concessions al capital estranger. Eixa edició va ser retirada per la policia, puix en el número anterior s'havia insistit en l'intenció del grup de «impondre violentament la seua política». En el número del 4 de juny, la mateixa publicació sostenia:{{ | El número 4 de la publicació (4 d'abril) demanava l'immediata revocació de totes les concessions al capital estranger. Eixa edició va ser retirada per la policia, puix en el número anterior s'havia insistit en l'intenció del grup de «impondre violentament la seua política». En el número del 4 de juny, la mateixa publicació sostenia:<ref>{{harvnb|Payne|1997|p=140}}</ref>{{cita|¡Viva el mundo nuevo del siglo XX!<br />¡Viva la Italia fascista!<br />¡Viva la Rusia soviética!<br />¡Viva la Alemania de Hitler!<br />¡Viva la España que haremos!<br />¡Abajo las democracias burguesas y parlamentarias!}} | ||
Despuix de la seua eixida de FE de les JONS, Ledesma va aplegar a esbossar en ''Discurso a las juventudes de España'' (1935) un proyecte imperial que considerava imprescindible per a la realisació nacional plena, detallant una série de reivindicacions, que, començant per «recuperar» Gibraltar, passaria per l'unió en el «gran poble portugués», obrint-se com a marc d'expansió una llínea nort'africà «des de l'Atlàntic a Tunis» en «moltes ilusions» enterrades i «molta sanc espanyola», apostant també per l'aprofundiment de vínculs «en tot el gran bloc hispà de la nostra Amèrica».{{ | Despuix de la seua eixida de FE de les JONS, Ledesma va aplegar a esbossar en ''Discurso a las juventudes de España'' (1935) un proyecte imperial que considerava imprescindible per a la realisació nacional plena, detallant una série de reivindicacions, que, començant per «recuperar» Gibraltar, passaria per l'unió en el «gran poble portugués», obrint-se com a marc d'expansió una llínea nort'africà «des de l'Atlàntic a Tunis» en «moltes ilusions» enterrades i «molta sanc espanyola», apostant també per l'aprofundiment de vínculs «en tot el gran bloc hispà de la nostra Amèrica».<ref>{{harvnb|Parra Montserrat|2012|pp=97-98}}</ref> | ||
Fonamentalment agnòstic, no es mostra en els seus escrits una inquietut de signe religiós marcada i va aplegar a referir-se a la religiositat | Fonamentalment agnòstic, no es mostra en els seus escrits una inquietut de signe religiós marcada i va aplegar a referir-se a la religiositat del seu companyer falangiste [[Onésimo Redondo]] en to sarcàstic<ref>{{harvnb|Simancas|Moraleja|2001|pp=247-252}}</ref> En tot, el seu agnosticisme entraria en crisis, segons pareix, poc abans del seu assessinat.<ref>{{harvnb|Simancas|Moraleja|2001|p=252}}</ref> | ||
== Bibliografia de Ledesma == | == Bibliografia de Ledesma == | ||
| Llínea 64: | Llínea 74: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Gallego | *{{Harvard reference|Title=Ramiro Ledesma Ramos y el fascismo español|Last=Gallego|Given=Ferran|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=Fernando José Gallego Margaleff|url=|Year=2005a|editor=|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=Editorial Síntesis|capítulo=|ubicación=Madrid|idioma=|número=|volumen=|isbn=9788497563130}} | ||
* | *{{Harvard reference|Title=La realidad y el deseo: Ramiro Ledesma en la genealogía del franquismo|Last=Gallego|Given=Ferran|apellidos2=Morente|nombre2=Francisco|enlaceautor=Fernando José Gallego Margaleff|url=https://books.google.es/books?id=K-Vti-2lTwsC|Year=2005|editor=Francisco Morente (eds.)|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=Fascismo en España|capítulo=|ubicación=|idioma=es|número=|volumen=|isbn=84-96356-32-9}} | ||
* | *{{Harvard reference|Title=La llegada del fascismo: Ramiro Ledesma Ramos|Last=García de Cortázar|Given=Fernando|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=Fernando García de Cortázar|url=http://www.abc.es/cultura/20141020/abci-fascismo-ramiro-ledesma-ramos-201410182110.html|Year=2010|editor=|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=ABC (España)|capítulo=|ubicación=|idioma=es|número=|volumen=|isbn=}} | ||
*{{Harvard reference|Title=Sobre España inmortal, solo Dios. José María Albiñana y el partido nacionalista español (1930-1937)|Last=Gil Pecharromán|Given=Julio|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=|url=https://books.google.es/books?id=yHK_wwLa-w8C|Year=2013|editor=|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=UNED Ediciones|capítulo=|ubicación=Madrid|idioma=|número=|volumen=|isbn=978-84-362-6662-7}} | |||
*{{Harvard reference|Title=Las tradiciones ideológicas de la extrema derecha española|Last=González Cuevas|Given=Pedro Carlos|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=|url=http://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/view/308/308|Year=2001|editor=|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=Hispania|capítulo=|ubicación=|idioma=es|número=207|volumen=61|isbn=}} | |||
*{{Harvard reference|Title=La República española y la guerra civil|Last=Jackson|Given=Gabriel|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=|url=|Year=1979|editor=|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=Ediciones Orbis S. A.|capítulo=|ubicación=Barcelona|idioma=|número=|volumen=|isbn=84-7530-947-X}} | |||
*{{Harvard reference|Title=El fracàs d'una utopia. Comunicació política dels feixismes a Espanya durant la Segona República, 1931-1936|Last=Jiménez Cortacans|Given=Alfons|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=|url=http://www.tdr.cesca.es/bitstream/handle/10803/124700/tajc.pdf?sequence=5|Year=2013|editor=Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=|capítulo=|ubicación=|idioma=ca|número=|volumen=|isbn=}} | |||
*{{Harvard reference|Title=Ramiro Ledesma Ramos: años de literatura (1924-1930)|Last=Mainer|Given=José Carlos|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=José Carlos Mainer|url=http://ccec.revues.org/5574|Year=2015|editor=|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=Cahiers de civilisation espagnole contemporaine|capítulo=|ubicación=|idioma=es|número=|volumen=2|isbn=}} | |||
*{{Harvard reference|Title=Fascismo en España: Claves del desarrollo nacional sindicalista en la primera mitad del siglo XX|Last=Morales|Given=Gustavo|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=Gustavo Morales Delgado|url=http://www.nodulo.org/ec/2004/n028p10.htm|Year=2004|editor=|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=El Catoblepas|capítulo=|ubicación=|idioma=es|número=28|volumen=|isbn=}} | |||
*{{Harvard reference|Title=Ecos de Berlim: a influência do nacional-socialismo alemão no fascismo español (1930-1940)|Last=Núñez Seixas|Given=Xosé Manoel|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=Xosé Manoel Núñez Seixas|url=http://revistaseletronicas.pucrs.br/ojs/index.php/iberoamericana/article/view/20424/13377|Year=2015|editor=|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=Estudos Ibero-Americanos|capítulo=|ubicación=Porto Alegre|idioma=pt|número=1|volumen=41|isbn=}} | |||
*{{Harvard reference|Title=La narrativa del africanismo franquista. Génesis y prácticas socio-educativas|Last=Parra Montserrat|Given=David|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=|url=https://core.ac.uk/download/pdf/71006472.pdf|Year=2012|editor=|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=Universitat de València|capítulo=|ubicación=Valencia|idioma=|número=|volumen=|isbn=}} | |||
*{{Harvard reference|Title=A History of Fascism 1914-1945|Last=Payne|Given=Stanley G.|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=|url=https://archive.org/details/historyoffascism00payn|Year=1995|editor=|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=University of Wisconsin Press|capítulo=|ubicación=|idioma=en|número=|volumen=|isbn=0-299-14870-X}} | |||
*{{Harvard reference|Title=Franco y José Antonio. El extraño caso del fascismo español|Last=Payne|Given=Stanley G.|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=|url=|Year=1997|editor=|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=Editorial Planeta|capítulo=|ubicación=|idioma=|número=|volumen=|isbn=84-08-02286-5}} | |||
*{{Harvard reference|Title=Fascism in Spain, 1923–1977|Last=Payne|Given=Stanley G.|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=|url=http://books.google.es/books?id=NiD3UeOCSGsC|Year=1999|editor=|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=University of Wisconsin Press|capítulo=|ubicación=|idioma=en|número=|volumen=|isbn=0-299-16560-4}} | |||
*{{Harvard reference|Title=La derecha radical española y el pensamiento antiliberal francés en el primer tercio del siglo XX: de Charles Maurras a Georges Valois|Last=Perfecto García|Given=Miguel Ángel|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=|url=http://campus.usal.es/~revistas_trabajo/index.php/0213-2087/article/viewFile/9699/10067|Year=2012|editor=|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=Studia historica. Historia contemporánea|capítulo=|ubicación=|idioma=es|número=30|volumen=|isbn=}} | |||
*{{Harvard reference|Title=Doves of War: Four Women of Spain|Last=Preston|Given=Paul|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=|url=https://books.google.es/books?id=xdb2bWYQ6b8C|Year=2002|editor=|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=UPNE|capítulo=|ubicación=|idioma=en|número=|volumen=|isbn=1-55553-560-7}} | |||
*{{Harvard reference|Title=Tres acotaciones a propósito de los orígenes, desarrollo y crisis del fascismo español|Last=Saz|Given=Ismael|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=Ismael Saz|url=http://www.cepc.gob.es/publicaciones/revistas/revistaselectronicas?IDR=3&IDN=208&IDA=16314|Year=1986|editor=|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=Revista de estudios políticos|capítulo=|ubicación=|idioma=es|número=50|volumen=|isbn=}} | |||
*{{Harvard reference|Title=Ernesto Giménez Caballero entre la vanguardia y el fascismo|Last=Selva|Given=Enrique|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=|url=https://archive.org/details/ernestogimenezca0000selv|Year=2000|editor=|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=Pre-Textos|capítulo=|ubicación=Valencia|idioma=|número=|volumen=|isbn=84-8191-325-1}} | |||
*{{Harvard reference|Title="La dialéctica de los puños y de las pistolas": una aproximación a la formación de la idea de estado en el fascismo español (1931-1945)|Last=Sesma Landrin|Given=Nicolás|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=|url=|Year=2012|editor=|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=Historia y política: Ideas, procesos y movimientos sociales|capítulo=|ubicación=|idioma=es|número=27|volumen=|isbn=}} | |||
*{{Harvard reference|Title=Nietzsche y otras influencias intelectuales en Ledesma Ramos|Last=Simancas|Given=Moisés|apellidos2=Moraleja|nombre2=Alfonso|enlaceautor=|url=https://repositorio.uam.es/bitstream/handle/10486/326/22038_Nietzsche%20y%20otras%20influencias%20intelectuales.pdf?sequence=1|Year=2001|editor=|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=Cuaderno gris|capítulo=|ubicación=|idioma=es|número=5|volumen=|isbn=84-932145-4-X}} | |||
*{{Harvard reference|Title=El rapto de Europa. Orígenes filosófico-políticos del fascismo español. El caso Ledesma Ramos|Last=Soto Carrasco|Given=David|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=|url=https://scienzaepolitica.unibo.it/article/view/2734/2131|Year=2011|editor=|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=Scienza & Politica|capítulo=|ubicación=Bolonia|idioma=es|número=44|volumen=23|isbn=}} | |||
*{{Harvard reference|Title=The Hero in the Empty Room: Jose Antonio and Spanish Fascism|Last=Thomas|Given=Hugh|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=Hugh Thomas|url=https://archive.org/details/sim_journal-of-contemporary-history_1966_1_1/page/174|Year=1966|editor=|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=Journal of Contemporary History|capítulo=|ubicación=|idioma=en|número=1|volumen=1|isbn=}} | |||
*{{Harvard reference|Title=La Guerra Civil Española|Last=Thomas|Given=Hugh|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=Hugh Thomas|url=|Year=1976|editor=|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=Editorial Grijalbo|capítulo=|ubicación=Barcelona|idioma=|número=|volumen=|isbn=84-253-0694-9}} | |||
*{{Harvard reference|Title=Historia de España en el siglo XX (II). La crisis de los años treinta: República y Guerra Civil|Last=Tusell|Given=Javier|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=Javier Tusell|url=|Year=1999|editor=|editor2=|editor3=|traductor=|Publisher=Editorial Taurus|capítulo=|ubicación=Madrid|idioma=|número=|volumen=|isbn=}} | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||