Diferència entre les revisions de "Georg Wilhelm Friedrich Hegel"

Millora de l'artícul
Sense resum d'edició
 
Llínea 2: Llínea 2:
'''Georg Wilhelm Friedrich Hegel''' ([[Stuttgart]], [[Württemberg]], [[27 d'agost]] de [[1770]] - † [[Berlin]], [[Prússia]], [[14 de novembre]] de [[1831]]) fon un filòsof alemà i una figura central en la tradició de l'[[idealisme]] alemà. La seua influència en la filosofia occidental comprén una àmplia gama de temes, des de qüestions metafísiques en l'[[epistemologia]] i l'[[ontologia]], fins a la filosofia política, la filosofia de l'art i la [[filosofia de la religió]].       
'''Georg Wilhelm Friedrich Hegel''' ([[Stuttgart]], [[Württemberg]], [[27 d'agost]] de [[1770]] - † [[Berlin]], [[Prússia]], [[14 de novembre]] de [[1831]]) fon un filòsof alemà i una figura central en la tradició de l'[[idealisme]] alemà. La seua influència en la filosofia occidental comprén una àmplia gama de temes, des de qüestions metafísiques en l'[[epistemologia]] i l'[[ontologia]], fins a la filosofia política, la filosofia de l'art i la [[filosofia de la religió]].       


Hegel naixqué a Stuttgart. La seua vida va transcórrer durant el periodo de transició entre l'[[Ilustració]] i el [[Romanticisme|moviment romàntic]]. El seu pensament estigué marcat per la [[Revolució francesa]] i les guerres napoleòniques, acontenyiments que interpretà des d'una perspectiva filosòfica. La seua carrera acadèmica culminà en el seu nomenament com a catedràtic de filosofia en l'Universitat de Berlin, a on va permanéixer com una figura intelectual destacada fins a la seua mort.       
Hegel naixqué en Stuttgart. La seua vida va transcórrer durant el periodo de transició entre l'[[Ilustració]] i el [[Romanticisme|moviment romàntic]]. El seu pensament estigué marcat per la [[Revolució francesa]] i les guerres napoleòniques, acontenyiments que interpretà des d'una perspectiva filosòfica. La seua carrera acadèmica culminà en el seu nomenament com a catedràtic de filosofia en l'Universitat de Berlin, a on va permanéixer com una figura intelectual destacada fins a la seua mort.       


A lo llarc de la seua obra, Hegel s'esforçà per corregir lo que considerava dualismes insostenibles comuns en la filosofia moderna. El seu guany principal fon el desenroll d'un sistema filosòfic comprehensiu, a sovint cridat [[idealisme absolut]], destinat a explicar la realitat com un tot unificat. Central en este sistema és el concepte d'«esperit» (''Geist''), que Hegel presentà com el procés per mig del qual la humanitat aplega a conéixer-se a sí mateixa a través d'un desenroll històric racional. El método característic de Hegel, a sovint denominat dialèctic o especulatiu, evalua els conceptes i les formes de consciència segons els seus propis criteris interns, revelant les seues contradiccions i el seu caràcter unilateral. Açò conduïx a la seua resolució en una unitat superior i més comprehensiva, que al mateix temps supera i preserva l'etapa inicial. Les seues obres principals, entre elles ''Fenomenologia de l'esperit'' (1807) i ''Ciència de la llògica'' (1812–1816), desenrollen esta visió sistemàtica. En la seua filosofia política, afirmà célebrement que «''l'història universal és el progrés en la consciència de la llibertat''».       
A lo llarc de la seua obra, Hegel s'esforçà per corregir lo que considerava dualismes insostenibles comuns en la filosofia moderna. El seu guany principal fon el desenroll d'un sistema filosòfic comprensiu, a sovint cridat [[idealisme absolut]], destinat a explicar la realitat com un tot unificat. Centrat en este sistema és el concepte d'«espirit» (''Geist''), que Hegel presentà com el procés per mig del qual la humanitat aplega a conéixer-se a sí mateixa a través d'un desenroll històric racional. El método característic de Hegel, a sovint denominat dialèctic o especulatiu, evalua els conceptes i les formes de consciència segons els seus propis criteris interns, revelant les seues contradiccions i el seu caràcter unilateral. Açò conduïx a la seua resolució en una unitat superior i més comprensiva, que al mateix temps supera i preserva l'etapa inicial. Les seues obres principals, entre elles ''Fenomenologia de l'espirit'' (1807) i ''Ciència de la llògica'' (1812–1816), desenrollen esta visió sistemàtica. En la seua filosofia política, afirmà célebrement que «''l'història universal és el progrés en la consciència de la llibertat''».       


L'influència de Hegel ha segut profunda i divisiva. Despuix de la seua mort, els seus seguidors es dividiren en corrents rivals conegudes com els hegelians de «dreta» i d'«esquerra». Els de esquerra, entre ells [[Ludwig Feuerbach]] i [[Karl Marx]], adaptaren el seu método dialèctic per a les seues crítiques [[Materialisme|materialistes]] de la religió i la societat. En el sigle XX, el seu pensament fon desenrollat encara més en tradicions com el hegelianisme francés i la teoria crítica, i es convertí en un punt de referència fonamental per a l'[[existencialisme]].             
L'influència de Hegel ha segut profunda i divisiva. Despuix de la seua mort, els seus seguidors es dividiren en corrents rivals conegudes com els hegelians de «dreta» i d'«esquerra». Els de esquerra, entre ells [[Ludwig Feuerbach]] i [[Karl Marx]], adaptaren el seu método dialèctic per a les seues crítiques [[Materialisme|materialistes]] de la religió i la societat. En el [[sigle XX]], el seu pensament fon desenrollat encara més en tradicions com el hegelianisme francés i la teoria crítica, i es convertí en un punt de referència fonamental per a l'[[existencialisme]].             


== Publicacions i atres escrits ==
== Publicacions i atres escrits ==