Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "David Hockney"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
← Edició anterior
desferAvenza (Discussió | contribucions)
Administradors
62 edicions
VisualWikitext
Sense resum d'edició
(Etiquetes: Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Millora de l'artícul
 
Llínea 9: Llínea 9:


Quan el RCA declarà que no li permetria graduar-se si no completava un eixercici de dibuix del natural en model viu en 1962, Hockney pintà ''Life Painting for a Diploma'' com a forma de protesta. S'havia negat a escriure un ensaig requerit per a l'examen final i afirmava que devia ser evaluat únicament per les seues obres artístiques. Reconeixent el seu talent i la seua creixent reputació, el RCA modificà la seua normativa i li otorgà el diploma. Despuix de deixar el RCA, ensenyà durant un breu periodo en el Maidstone College of Art.<ref>Ward, Ossian. [https://web.archive.org/web/20181022153312/https://www.timeout.com/london/art/interview-david-hockney "David Hockney interview"]. ''Time Out''. Archived from the original on 22 October 2018.</ref> En 1964 impartí classes en l'Universitat de Iowa.<ref>[https://facilities.uiowa.edu/art-on-campus/artwork/parade "Parade"]. Archived from the original on 15 January 2022. Consultat el 15 de juny de 2026.</ref> Hockney també ensenyà en l'Universitat de Colorat en Boulder en 1965. Despuix ensenyà en l'Universitat de Califòrnia en Los Àngeles entre 1966 i 1967, i posteriorment en l'Universitat de Califòrnia en Berkeley en 1967.<ref>[https://www.pbs.org/wnet/americanmasters/david-hockney-career-timeline/104/ "David Hockney ~ Career Timeline | American Masters"]. ''American Masters''. 18 July 2007. Archived from the original on 11 March 2022. Consultat el 15 de juny de 2026.</ref>
Quan el RCA declarà que no li permetria graduar-se si no completava un eixercici de dibuix del natural en model viu en 1962, Hockney pintà ''Life Painting for a Diploma'' com a forma de protesta. S'havia negat a escriure un ensaig requerit per a l'examen final i afirmava que devia ser evaluat únicament per les seues obres artístiques. Reconeixent el seu talent i la seua creixent reputació, el RCA modificà la seua normativa i li otorgà el diploma. Despuix de deixar el RCA, ensenyà durant un breu periodo en el Maidstone College of Art.<ref>Ward, Ossian. [https://web.archive.org/web/20181022153312/https://www.timeout.com/london/art/interview-david-hockney "David Hockney interview"]. ''Time Out''. Archived from the original on 22 October 2018.</ref> En 1964 impartí classes en l'Universitat de Iowa.<ref>[https://facilities.uiowa.edu/art-on-campus/artwork/parade "Parade"]. Archived from the original on 15 January 2022. Consultat el 15 de juny de 2026.</ref> Hockney també ensenyà en l'Universitat de Colorat en Boulder en 1965. Despuix ensenyà en l'Universitat de Califòrnia en Los Àngeles entre 1966 i 1967, i posteriorment en l'Universitat de Califòrnia en Berkeley en 1967.<ref>[https://www.pbs.org/wnet/americanmasters/david-hockney-career-timeline/104/ "David Hockney ~ Career Timeline | American Masters"]. ''American Masters''. 18 July 2007. Archived from the original on 11 March 2022. Consultat el 15 de juny de 2026.</ref>
== Carrera ==
En 1964, Hockney es traslladà a Los Àngeles, a on s'inspirà per a realisar una série de pintures de piscines amprant el llavors relativament nou mig de l'acrílic i utilisant colors vibrants. Durant finals de la década de 1960 i la de 1970 va viure en distints periodos en Los Àngeles, Londres i París. En 1974 inicià una relació personal que va durar una década en Gregory Evans, qui es traslladà en ell a Estats Units en 1976 i que, en 2019, seguia sent el seu soci professional.<ref>[https://web.archive.org/web/20180227035124/https://www.barnebys.com/blog/article/11661/when-david-met-gregory-the-man-behind-hockneys-career/ "When David met Gregory: The man behind Hockney's career"]. Barnebys. 3 July 2017. Archived from the original on 27 February 2018.</ref>
En 1978 llogà una casa en Hollywood Hills; posteriorment la comprà i l'amplià per a incloure el seu estudi.<ref>Weinraub, Bernard (15 August 2001). [https://www.nytimes.com/2001/08/15/arts/enticed-bright-light-david-hockney-show-photocollages-los-angeles.html "Enticed by Bright Light; From David Hockney, a Show of Photocollages in Los Angeles"]. ''The New York Times''. Archived from the original on 17 April 2014. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> També posseïa una casa de plaja d'uns 1.643 peus quadrats (152,6 m²) en el 21039 de Pacific Coast Highway, en Malibú, que va vendre en 1999 per aproximadament 1,5 millons de dólars (1,2 millons de lliures).<ref>[https://web.archive.org/web/20181120221152/http://www.bergproperties.com/blog/artist-david-hockney-sells-1908-square-foot-house-in-los-angeles-hollywood-hills-to-his-former-lover-and-now-working-partner-and-friend-gregory-evans-/ "Artist David Hockney sells the 1,908-square-foot house in Los Angeles' Hollywood Hills to his former lover and now working partner and friend Gregory Evans for $600K"]. ''BergProperties.com''. Archived from the original on 20 November 2018.</ref> En la década de 1990, Hockney tornà en major freqüència a Yorkshire, normalment cada tres mesos, per a visitar a la seua mare,<ref name=":1">Isenberg, Barbara (6 December 2009). [https://www.latimes.com/entertainment/arts/la-ca-hockney6-2009dec06-story.html "The worlds of David Hockney"]. ''Los Angeles Times''. Archived from the original on 26 April 2014. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> que morí en 1999. Fins a 1997, rara volta permaneixia allí més de dos semanes,<ref name=":1" /> quan el seu amic Jonathan Silver, que patia una malaltia terminal, li animà a plasmar l'entorn local. Al principi ho va fer en pintures basades en la memòria, algunes inspirades en la seua infància. En 1998 completà la seua pintura del parage emblemàtic de Yorkshire, Garrowby Hill.<ref>Thompson, Jessie (7 February 2017). [https://www.standard.co.uk/culture/david-hockney-at-tate-britain-five-hockney-paintings-to-bring-you-joy-a3460641.html "David Hockney at Tate Britain: Five Hockney paintings to bring you joy"]. ''London Evening Standard''. Archived from the original on 31 December 2019. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> Hockney retornà a Yorkshire durant periodos cada volta més llarcs i, per a 2003, estava pintant el paisage ''en plein air'' tant a l'oli com a l'aquarela.<ref name=":1" />
=== Obra ===
Hockney experimentà en la pintura, el dibuix, el gravat, les aquareles, la fotografia i molts atres mijos, inclosos el [[fax]], la polpa de paper, aplicacions informàtiques i programes de dibuix en ''iPad''.<ref>[https://brooklynrail.org/2012/02/art/david-hockney-with-william-corwin/ "In Conversation: David Hockney with William Corwin"]. ''The Brooklyn Rail''. 1 February 2012. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> Els temes del seu interés comprenen des de les naturalees mortes fins a paisages, retrats d'amics, els seus gossos i escenografies per al Royal Court Theatre, Glyndebourne i el Metropolitan Opera de Nova York.<ref>Williams, S. (3 June 2026), ''British Pop Art: Hockney, Blake, and the Swinging Sixties'', NFT Publishing, p. 129</ref>
==== Retrats ====
Hockney tornà a la pintura de retrats a lo llarc de tota la seua carrera. Des de 1968, i durant els anys següents, realisà retrats i dobles retrats d'amics, amants i familiars, llaugerament per baix del tamany natural, en un estil realiste que captava en gran habilitat la semblança dels seus models.<ref>White, Edmund (8 September 2006). [https://www.theguardian.com/artanddesign/2006/sep/08/art1 "Sunlight, beaches, and boys"]. ''The Guardian''. London. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> Hockney es sentí repetidament atret pels mateixos temes: la seua família, els seus empleats, els artistes Mo McDermott i Maurice Payne, varis escritors als que havia conegut, els dissenyadors de moda Celia Birtwell i Ossie Clark (''Mr. and Mrs. Clark'' ''and Percy'', 1970–71), el comissari Henry Geldzahler, el marchant d'art Nicholas Wilder,<ref>[https://www.nytimes.com/1989/05/16/obituaries/nicholas-wilder-51-artist-and-art-dealer.html "Nicholas Wilder, 51, Artist and Art Dealer"]. ''The New York Times''. 16 May 1989. ISSN 0362-4331. Archived from the original on 12 May 2023. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> George Lawson i el seu amant, el ballarí de ballet Wayne Sleep, aixina com les seues relacions sentimentals a lo llarc dels anys, entre ells Peter Schlesinger i Gregory Evans.<ref>White, Edmund (8 September 2006). [https://www.theguardian.com/artanddesign/2006/sep/08/art1 "Sunlight, beaches and boys"]. ''The Guardian''. London. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> Potser més que a tots ells, Hockney va recórrer a la seua pròpia figura any rere any, creant més de 300 autorretrats.<ref>[https://web.archive.org/web/20190727084550/https://thedavidhockneyfoundation.org/series/self-portraits "The David Hockney Foundation: Self Portraits"]. Archived from the original on 27 July 2019.</ref>
De 1999 a 2001, Hockney utilisà una cambra lúcida per a les seues investigacions en història de l'art, aixina com en el seu propi treball en l'estudi.<ref>Weschler, Lawrence (24 January 2000). [https://www.newyorker.com/magazine/2000/01/31/the-looking-glass "The Looking Glass"]. ''The New Yorker''. ISSN 0028-792X. Archived from the original on 19 April 2018. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> <ref>Marr, Andrew (6 October 2001). [https://www.theguardian.com/theobserver/2001/oct/07/featuresreview.review1 "What the eye didn't see..."] ''The Guardian''. Archived from the original on 25 September 2015. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> En este antic dispositiu òptic creà més de 200 dibuixos d'amics, familiars i de sí mateix.<ref>[https://www.theguardian.com/theobserver/2000/feb/06/focus.news "Portrait of the artist as a cheat"]. ''The Guardian''. 6 February 2000. ISSN 0261-3077. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref>
En 2016, la ''Royal Academy'' expongué la série de Hockney titulada ''82 Portraits and 1 Still-life'', que posteriorment viajà a ''Ca’ Pesaro'' en [[Venècia]] ([[Itàlia]]), al Museu Guggenheim de [[Bilbao]] en 2017 i al Museu d'Art del Comtat de [[Los Àngeles]] en 2018.<ref>[https://myartguides.com/exhibitions/venice/david-hockney-82-portraits-and-1-still-life/ "David Hockney: 82 Portraits and 1 Still-life | My Art Guides"]. ''My Art Guides | Your Compass in the Art World''. Archived from the original on 20 January 2022. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> Hockney va descriure les pintures, iniciades en 2013, com a «exposicions de vint hores», ya que cada sessió durava entre sis i sèt hores durant tres dies consecutius.<ref>Cumming, Laura (3 July 2016). [https://www.theguardian.com/artanddesign/2016/jul/03/david-hockney-82-portraits-royal-academy-observer-review "David Hockney RA: 82 Portraits and 1 Still-life review – are you sitting colourfully?"]. ''The Guardian''. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref>


== Referències ==
== Referències ==
<references />
<references />

Última revisió del 07:09 16 jun 2026

David Hockney (9 de juliol de 1937– 11 de juny de 2026) fon un pintor, escenógraf i fotógraf anglés. Com a important contribuent al moviment de l'art pop de la década de 1960, és considerat un dels artistes britànics més influents dels sigles XX i XXI.

Hockney estudià en el Royal College of Art abans de traslladar-se a Los Àngeles en la década de 1960. La llum i l'estil de vida de Califòrnia tingueren un profunt efecte en la seua obra; utilisant pintura acrílica, realisà grans estudis de retrats abans d'orientar-se cap als gravats i els fotocollages en les etapes posteriors de la seua carrera. En les últimes décades de la seua trayectòria utilisà àmpliament aplicacions digitals i retornà als paisages de Yorkshire de la seua infància en grans peces realisades en plein air. També fon un reconegut escenógraf d'òpera. Va expondre internacionalment en vàries retrospectives importants en institucions destacades i va rebre importants honors cívics i institucionals. Hockney declarà obertament la seua homosexualitat quan era jove, varis anys abans de la despenalisació de l'homosexualitat en Gran Bretanya. Va viure entre el Regne Unit, França i Estats Units. A finals de la década de 2010, les vendes en subastes ho varen consolidar com l'artiste viu més car.

Primers anys i educació

[editar | editar còdic]

David Hockney naixqué el 9 de juliol de 1937 en Bradford, West Riding de Yorkshire, Anglaterra, el quarto de cinc fills de Kenneth Hockney (1904–1978),[1] [2] un auxiliar contable que més tart dirigí el seu propi negoci de contabilitat[3] i que havia segut objector de consciència durant la Segona Guerra Mundial, i de Laura (1900–1999), de fadrina Thompson,[4] una metodista devota i estrictament vegetariana.[5] [6] [7] [8] Fon educat en la Wellington Primary School, en la Bradford Grammar School, en el Bradford College of Art (a on els seus professors inclogueren a Frank Lisle[9] i entre els seus companyers es trobaven Derek Boshier, Pauline Boty, Angela McCaul, Norman Stevens, David Oxtoby i John Loker)[10] [11] [12] i en el Royal College of Art (RCA) de Londres, a on conegué a R. B. Kitaj,[7] Frank Bowling i Neil Stokoe.

En el RCA, Hockney participà junt a Peter Blake en l'exposició New Contemporaries, que anuncià l'arribada de l'art pop britànic. Estigué associat en este moviment, encara que les seues primeres obres mostren elements expressionistes similars a alguns treballs de Francis Bacon.[13]

Quan el RCA declarà que no li permetria graduar-se si no completava un eixercici de dibuix del natural en model viu en 1962, Hockney pintà Life Painting for a Diploma com a forma de protesta. S'havia negat a escriure un ensaig requerit per a l'examen final i afirmava que devia ser evaluat únicament per les seues obres artístiques. Reconeixent el seu talent i la seua creixent reputació, el RCA modificà la seua normativa i li otorgà el diploma. Despuix de deixar el RCA, ensenyà durant un breu periodo en el Maidstone College of Art.[14] En 1964 impartí classes en l'Universitat de Iowa.[15] Hockney també ensenyà en l'Universitat de Colorat en Boulder en 1965. Despuix ensenyà en l'Universitat de Califòrnia en Los Àngeles entre 1966 i 1967, i posteriorment en l'Universitat de Califòrnia en Berkeley en 1967.[16]

Carrera

[editar | editar còdic]

En 1964, Hockney es traslladà a Los Àngeles, a on s'inspirà per a realisar una série de pintures de piscines amprant el llavors relativament nou mig de l'acrílic i utilisant colors vibrants. Durant finals de la década de 1960 i la de 1970 va viure en distints periodos en Los Àngeles, Londres i París. En 1974 inicià una relació personal que va durar una década en Gregory Evans, qui es traslladà en ell a Estats Units en 1976 i que, en 2019, seguia sent el seu soci professional.[17]

En 1978 llogà una casa en Hollywood Hills; posteriorment la comprà i l'amplià per a incloure el seu estudi.[18] També posseïa una casa de plaja d'uns 1.643 peus quadrats (152,6 m²) en el 21039 de Pacific Coast Highway, en Malibú, que va vendre en 1999 per aproximadament 1,5 millons de dólars (1,2 millons de lliures).[19] En la década de 1990, Hockney tornà en major freqüència a Yorkshire, normalment cada tres mesos, per a visitar a la seua mare,[20] que morí en 1999. Fins a 1997, rara volta permaneixia allí més de dos semanes,[20] quan el seu amic Jonathan Silver, que patia una malaltia terminal, li animà a plasmar l'entorn local. Al principi ho va fer en pintures basades en la memòria, algunes inspirades en la seua infància. En 1998 completà la seua pintura del parage emblemàtic de Yorkshire, Garrowby Hill.[21] Hockney retornà a Yorkshire durant periodos cada volta més llarcs i, per a 2003, estava pintant el paisage en plein air tant a l'oli com a l'aquarela.[20]

Obra

[editar | editar còdic]

Hockney experimentà en la pintura, el dibuix, el gravat, les aquareles, la fotografia i molts atres mijos, inclosos el fax, la polpa de paper, aplicacions informàtiques i programes de dibuix en iPad.[22] Els temes del seu interés comprenen des de les naturalees mortes fins a paisages, retrats d'amics, els seus gossos i escenografies per al Royal Court Theatre, Glyndebourne i el Metropolitan Opera de Nova York.[23]

Retrats

[editar | editar còdic]

Hockney tornà a la pintura de retrats a lo llarc de tota la seua carrera. Des de 1968, i durant els anys següents, realisà retrats i dobles retrats d'amics, amants i familiars, llaugerament per baix del tamany natural, en un estil realiste que captava en gran habilitat la semblança dels seus models.[24] Hockney es sentí repetidament atret pels mateixos temes: la seua família, els seus empleats, els artistes Mo McDermott i Maurice Payne, varis escritors als que havia conegut, els dissenyadors de moda Celia Birtwell i Ossie Clark (Mr. and Mrs. Clark and Percy, 1970–71), el comissari Henry Geldzahler, el marchant d'art Nicholas Wilder,[25] George Lawson i el seu amant, el ballarí de ballet Wayne Sleep, aixina com les seues relacions sentimentals a lo llarc dels anys, entre ells Peter Schlesinger i Gregory Evans.[26] Potser més que a tots ells, Hockney va recórrer a la seua pròpia figura any rere any, creant més de 300 autorretrats.[27]

De 1999 a 2001, Hockney utilisà una cambra lúcida per a les seues investigacions en història de l'art, aixina com en el seu propi treball en l'estudi.[28] [29] En este antic dispositiu òptic creà més de 200 dibuixos d'amics, familiars i de sí mateix.[30]

En 2016, la Royal Academy expongué la série de Hockney titulada 82 Portraits and 1 Still-life, que posteriorment viajà a Ca’ Pesaro en Venècia (Itàlia), al Museu Guggenheim de Bilbao en 2017 i al Museu d'Art del Comtat de Los Àngeles en 2018.[31] Hockney va descriure les pintures, iniciades en 2013, com a «exposicions de vint hores», ya que cada sessió durava entre sis i sèt hores durant tres dies consecutius.[32]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Barber, Lynn (1998). Demon Barber. Viking. p. 64. ISBN 978-0670853540.
  2. ↑ "David Hockney". Consultat el 15 de juny de 2026.
  3. ↑ Wainwright, Martin (19 May 1999). "Laura Hockney". The Guardian. Consultat el 15 de juny de 2026.
  4. ↑ "A man of the wold". Financial Times. Consultat el 15 de juny de 2026.
  5. ↑ "Obituary: Laura Hockney". The Independent. 16 May 1999. Archived from the original on 28 August 2023. Consultat el 15 de juny de 2026.
  6. ↑ "The David Hockney Foundation: 1937–52". www.thedavidhockneyfoundation.org. Consultat el 15 de juny de 2026.
  7. ↑ 7,0 7,1 Gayford, Martin (2016). A Bigger Message: Conversations with David Hockney. Thames & Hudson. p. 236. ISBN 978-0-500-23887-5.
  8. ↑ Sykes, Christopher Simon (2011). Hockney: The Biography, Volume 1. London: Century. p. 13. ISBN 978-1-84605-709-0.
  9. ↑ "The Royal Hall Harrogate 1 – Series 38". Antiques Roadshow. Series 38. Episode 1. 27 March 2016. BBC. Archived from the original on 25 March 2016. Consultat el 15 de juny de 2026.
  10. ↑ "John Loker". Bradford College. 2007. Archived from the original on 27 February 2018.
  11. ↑ "David Oxtoby". Redfern Gallery. Archived from the original on 22 October 2018. Consultat el 15 de juny de 2026.
  12. ↑ Rosenberg, Karen (20 November 2019). "Overlooked No More: Pauline Boty, Rebellious Pop Artist". The New York Times. ISSN 0362-4331. Archived from the original on 8 January 2020. Consultat el 15 de juny de 2026.
  13. ↑ Sharrock, Lee (5 March 2017). "David Hockney at Tate Britain". FAD Magazine. Archived from the original on 17 December 2022. Consultat el 15 de juny de 2026.
  14. ↑ Ward, Ossian. "David Hockney interview". Time Out. Archived from the original on 22 October 2018.
  15. ↑ "Parade". Archived from the original on 15 January 2022. Consultat el 15 de juny de 2026.
  16. ↑ "David Hockney ~ Career Timeline | American Masters". American Masters. 18 July 2007. Archived from the original on 11 March 2022. Consultat el 15 de juny de 2026.
  17. ↑ "When David met Gregory: The man behind Hockney's career". Barnebys. 3 July 2017. Archived from the original on 27 February 2018.
  18. ↑ Weinraub, Bernard (15 August 2001). "Enticed by Bright Light; From David Hockney, a Show of Photocollages in Los Angeles". The New York Times. Archived from the original on 17 April 2014. Consultat el 16 de juny de 2026.
  19. ↑ "Artist David Hockney sells the 1,908-square-foot house in Los Angeles' Hollywood Hills to his former lover and now working partner and friend Gregory Evans for $600K". BergProperties.com. Archived from the original on 20 November 2018.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Isenberg, Barbara (6 December 2009). "The worlds of David Hockney". Los Angeles Times. Archived from the original on 26 April 2014. Consultat el 16 de juny de 2026.
  21. ↑ Thompson, Jessie (7 February 2017). "David Hockney at Tate Britain: Five Hockney paintings to bring you joy". London Evening Standard. Archived from the original on 31 December 2019. Consultat el 16 de juny de 2026.
  22. ↑ "In Conversation: David Hockney with William Corwin". The Brooklyn Rail. 1 February 2012. Consultat el 16 de juny de 2026.
  23. ↑ Williams, S. (3 June 2026), British Pop Art: Hockney, Blake, and the Swinging Sixties, NFT Publishing, p. 129
  24. ↑ White, Edmund (8 September 2006). "Sunlight, beaches, and boys". The Guardian. London. Consultat el 16 de juny de 2026.
  25. ↑ "Nicholas Wilder, 51, Artist and Art Dealer". The New York Times. 16 May 1989. ISSN 0362-4331. Archived from the original on 12 May 2023. Consultat el 16 de juny de 2026.
  26. ↑ White, Edmund (8 September 2006). "Sunlight, beaches and boys". The Guardian. London. Consultat el 16 de juny de 2026.
  27. ↑ "The David Hockney Foundation: Self Portraits". Archived from the original on 27 July 2019.
  28. ↑ Weschler, Lawrence (24 January 2000). "The Looking Glass". The New Yorker. ISSN 0028-792X. Archived from the original on 19 April 2018. Consultat el 16 de juny de 2026.
  29. ↑ Marr, Andrew (6 October 2001). "What the eye didn't see..." The Guardian. Archived from the original on 25 September 2015. Consultat el 16 de juny de 2026.
  30. ↑ "Portrait of the artist as a cheat". The Guardian. 6 February 2000. ISSN 0261-3077. Consultat el 16 de juny de 2026.
  31. ↑ "David Hockney: 82 Portraits and 1 Still-life | My Art Guides". My Art Guides | Your Compass in the Art World. Archived from the original on 20 January 2022. Consultat el 16 de juny de 2026.
  32. ↑ Cumming, Laura (3 July 2016). "David Hockney RA: 82 Portraits and 1 Still-life review – are you sitting colourfully?". The Guardian. Consultat el 16 de juny de 2026.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=David_Hockney&oldid=481657»