L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Ebrón"

← Edició anterior
desferValencian (Discussió | contribucions)
Burócrates, Administradors
84 441 edicions
VisualWikitext
Text reemplaça - 'Castielfabit' a 'Castielfabip'
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
El '''Ebrón'''es un [[riu]] afluent del riu [[Túria]], que naix en el terme de [[El Cuervo]], [[província de Terol]] en [[Aragó]], introduint-se en la comarca del [[Racó d'Ademús]], [[província de Valéncia]], travessa els termes municipals de [[Castielfabit]] i [[Torrebaixa]], per a desembocar en el Túria en el llímit del terme d'[[Ademús]]. El riu Ebrón constituïx, junt ab el riu [[Bohílgues]], el principal afluent del [[Túria]] en la comarca del Racó.
[[File:Ebron.jpg|thumb|250px|Riu Ebrón]]


Històricament, el curs del riu Ebron contà ab un bon número molins fariners, alguns se remonten al segle XIII, com el molí de la Vila de [[Castielfabit]]. En les seues vores també s'instalà el Convent de [[Sant Guillen de Castielfabit]]. El seu curs, flanquejat de cultius de regadiu escalonats en bancals, es molt profunt. Ya en la época del botànic [[Cavanilles]] este dona noticia del problema a l'hora dels recs. També el botànic valencià se sorprengué del tamany dels anouers i dels almeces que creixien en les seues vores. Més recentment, a principis del segle XX, s'instalà una de les centrals elèctriques pioneres en la comarca del [[Racó d'Ademús]], hui en desús.
L''''Ebrón''' és un [[riu]] afluent del riu [[Túria]], que naix en el terme de ''[[El Cuervo]] '', [[província de Terol]] en [[Aragó]], introduint-se en la comarca del [[Racó d'Ademús]], [[província de Valéncia]], travessa els térmens municipals de [[Castielfabip]] i [[Torrebaixa]], per a desembocar en el Túria en el llímit del terme d'[[Ademús]]. El riu Ebrón constituïx, junt en el riu [[Bohílgues]], el principal afluent del [[Túria]] en la comarca del Racó.


Els màrgens del riu Ebrón presenten una atractiva flora, especialment en el seu curs mig i alt, que el fa idòneu per a realisar rutes i passejos de senderisme.
Històricament, el curs del riu Ebron contà en un bon número molins fariners, alguns se remonten al [[sigle XIII]], com el molí de la Vila de [[Castielfabip]]. En les seues vores també s'instalà el Convent de [[Sant Guillen de Castielfabip]]. El seu curs, flanquejat de cultius de regadiu escalonats en bancals, és molt profunt. Ya en l'época del botànic [[Cavanilles]] este dona noticia del problema a l'hora dels recs. També el botànic valencià se sorprengué del tamany dels anouers i dels almeces que creixien en les seues vores. Més recentment, a principis del [[sigle XX]], s'instalà una de les centrals elèctriques pioneres en la comarca del [[Racó d'Ademús]], hui en desús.
 
Els màrgens del riu Ebrón presenten una atractiva flora, especialment en el seu curs mig i alt, que el fa idòneu per a realisar rutes i passejos de senderisme.


== Referències ==
== Referències ==
* {{Traduït de|es|Ebrón}}
{{Traduït de|es|Ebrón}}
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Ebrón River}}


[[Categoria:Rius d'Espanya]]
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Afluents del Túria]]
[[Categoria:Afluents del Túria]]
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Ebrón»