Diferència entre les revisions de "Whitney Houston"

Última revisió del 11:25 7 jul 2026

Whitney Elizabeth Houston (Newark, Nova Jersey, 9 d'agost de 1963-Beverly Hills, Califòrnia, 11 de febrer de 2012) va ser una cantant, compositora, productora @discográfica, actriu, empresària i model nortamericà. Malnomenada «la Veu», és una de les artistes musicals més venudes de tots els temps, en més de 260 millons de discs en tot lo món.^[1] En 2023, Rolling Stone la va nomenar la segona millor cantant de tots els temps.^[2]

Houston va influir en molts cantants de música popular i era coneguda per la seua veu poderosa i commovedora, les seues habilitats d'improvisació vocal i l'us de tècniques de vora góspel en la música pop.^[3]

Va tindre onze senzills número un en el Billboard Hot 100 i és l'única artista que té sèt senzills número un de consecutius en la llista. Houston va conseguir una major popularitat en ingressar a l'indústria del cine. Els seus elogis inclouen huit premis Grammy, setze Billboard Music Awards, dos premis Emmy i vintihuit Guinness World Records. Les induccions d'Houston inclouen el Saló de la Fama dels Grammy (dos voltes), el Saló de la Fama de la Música Rhythm and Blues, el Saló de la Fama del Roc and Roll, el Saló de la Fama de Nova Jersey i el Registre Nacional de Gravacions en la Biblioteca del Congrés.

Houston va ser influïda en la vora per la seua mare, també cantant. Va començar a cantar en l'iglésia quan era chiqueta i es va convertir en corista mentres estava en l'escola secundària. Va ser una de les primeres dònes negres en aparéixer en la portada de Seventeen despuix de convertir-se en model adolescent en 1981. En la guia del president d'Aresta Records, Clive Davis, Houston va firmar en el sagell als dèneu anys. Els seus dos primers àlbums d'estudi, Whitney Houston (1985) i Whitney (1987), abdós varen alcançar el número un en el Billboard 200 i es troben entre els àlbums més venuts de tots els temps. El tercer àlbum d'estudi d'Houston, I'm Your Baby Tonight (1990), va produir dos senzills número un en Billboard Hot 100: la cançó principal i «All the Man That I Need».

Houston va fer el seu debut actoral en la película de suspens romàntic The Bodyguard (1992), que es va convertir en la dècima película més taquillera fins a eixa data a pesar de rebre males crítiques per la seua guion i actuacions principals. Va gravar sis cançons per a la banda sonora de la película, inclosa «@I Will Always Love You», que va guanyar el premie Grammy a gravació de l'any i es va convertir en el senzill físic més venut d'una dòna en l'història de la música. La banda sonora de The Bodyguard va guanyar el premie Grammy per Àlbum de l'any i seguix sent l'àlbum de bandes sonores més venut de tots els temps. Houston va passar a protagonisar i gravar bandes sonores para Waiting to Exhale (1995) i The Preacher's Wife (1996). Houston va produir la banda sonora d'este últim, que es va convertir en l'àlbum de góspel més venut de tots els temps. Com a productora de cine, va produir películes multiculturals, com Cinderella (1997), i séries, com The Princess Diaries i The Cheetah Girls.

El primer àlbum d'estudi d'Houston en huit anys, My Love Is Your Love (1998), va generar varis senzills exitosos, inclosa la cançó principal, «Heartbreak Hotel» i «It's Not Right but It's Okay». Despuix de l'èxit, va renovar el seu contracte en Aresta per cent millons de dólars, un dels majors acorts discogràfics de tots els temps.^[4] No obstant, els seus problemes personals varen començar a ensombrecer la seua carrera. El seu àlbum d'estudi de 2002, Just Whitney, va rebre crítiques mixtes, mentres que el seu consum de drogues i un tumultuoso matrimoni en el cantant Bobby Brown varen rebre una àmplia cobertura mediàtica. Despuix d'un descans de sis anys de la gravació, Houston va tornar al cim de la llista Billboard 200 en el seu últim àlbum d'estudi, I Look to You (2009). L'11 de febrer de 2012, Houston es va ofegar accidentalment en una banyera en l'hotel Beverly Hilton en Beverly Hills, en malalties cardíaques i consum de cocaïna com a factors contribuents. La notícia de la seua mort va coincidir en els premis Grammy de 2012 (que varen tindre lloc el dia següent a la seua mort) i va tindre cobertura internacional.

La seua vida i carrera varen ser dramatisades en la película biogràfica de 2022 I Wanna Danse with Somebody.

↑ «La vie et l'oeuvre de Whitney Houston». PressReader.
↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada :17
↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada nytimesjon
↑ Schrodt, Paul. «The 10 biggest record deals of all clave, ranked».

[1] «La vie et l'oeuvre de Whitney Houston». PressReader.

[:17-2] Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada :17

[nytimesjon-3] Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada nytimesjon

[4] Schrodt, Paul. «The 10 biggest record deals of all clave, ranked».

[1]

[2]

[3]

[4]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Whitney Elizabeth Houston''' ([[Newark (Nova Jersey)|Newark]], [[Nova Jersey]], 9 d'agost de 1963-[[Beverly Hills]], [[Califòrnia]], 11 de febrer de 2012) va ser una [[cantant]], [[compositor]]a, [[productor discogràfic|productora @discográfica]], [[actriu]], [[empresària]] i [[model (moda)|model]] [[Estats Units|nortamericà]]. Malnomenada «la Veu», és una de les [[Anex:Artistes musicals en majors vendes|artistes musicals més venudes de tots els temps]], en més de 260 millons de discs en tot lo món.<ref>{{Cite @web |dona't= 2024-10-16 |title=La vie et l'oeuvre de Whitney Houston |url=https://@www.pressreader.com/france/le-petit-journal-du-tarn-et-garonne/20241116/283369067559168|access-dona't=2025-02-10|work=PressReader}}</ref> En 2023, ''[[Rolling Stone]]'' la va nomenar la segona millor cantant de tots els temps.<ref name=":17" />
+'''Whitney Elizabeth Houston''' ([[Newark (Nova Jersey)|Newark]], [[Nova Jersey]], 9 d'agost de 1963-[[Beverly Hills]], [[Califòrnia]], 11 de febrer de 2012) va ser una [[cantant]], [[compositor]]a, [[productor discogràfic|productora @discográfica]], [[actriu]], [[empresària]] i [[model (moda)|model]] [[Estats Units|nortamericà]]. Malnomenada «la Veu», és una de les [[Anex:Artistes musicals en majors vendes|artistes musicals més venudes de tots els temps]], en més de 260 millons de discs en tot lo món.<ref>{{Cita web |dona't= 2024-10-16 |title=La vie et l'oeuvre de Whitney Houston |url=https://www.pressreader.com/france/le-petit-journal-du-tarn-et-garonne/20241116/283369067559168|access-dona't=2025-02-10|work=PressReader}}</ref> En 2023, ''[[Rolling Stone]]'' la va nomenar la segona millor cantant de tots els temps.<ref name=":17" />
 Houston va influir en molts cantants de [[música popular]] i era coneguda per la seua veu poderosa i commovedora, les seues habilitats d'improvisació vocal i l'us de tècniques de vora [[góspel]] en la [[música pop]].<ref name="nytimesjon" />
@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 Va tindre onze senzills número un en el ''[[Billboard Hot 100]]'' i és l'única artista que té sèt senzills número un de consecutius en la llista. Houston va conseguir una major popularitat en ingressar a l'indústria del cine. Els seus elogis inclouen huit [[premis Grammy]], setze [[Billboard Music Awards]], dos [[premis Emmy]] i vintihuit [[Llibre Guinness dels récorts|Guinness World Records]]. Les induccions d'Houston inclouen el [[Anex:Premi Grammy al saló de la fama|Saló de la Fama dels Grammy]] (dos voltes), el Saló de la Fama de la Música Rhythm and Blues, el [[Saló de la Fama del Roc and Roll]], el [[Saló de la Fama de les dònes de Nova Jersey|Saló de la Fama de Nova Jersey]] i el Registre Nacional de Gravacions en la Biblioteca del Congrés.
-Houston va ser influïda en la vora per la seua mare, també cantant. Va començar a cantar en l'iglésia quan era chiqueta i es va convertir en [[corista]] mentres estava en l'escola secundària. Va ser una de les primeres dònes negres en aparéixer en la portada de ''[[Seventeen (revista nortamericana)|Seventeen]]'' despuix de convertir-se en model adolescent en 1981. En la guia del president de [[Aresta Records]], Clive Davis, Houston va firmar en el sagell als dèneu anys. Els seus dos primers àlbums d'estudi, ''[[Whitney Houston (àlbum)|Whitney Houston]]'' (1985) i ''[[Whitney (àlbum)|Whitney]]'' (1987), abdós varen alcançar el número un en el ''[[Billboard 200]]'' i es troben entre els [[Anex:Àlbums musicals més venuts|àlbums més venuts de tots els temps]]. El tercer àlbum d'estudi d'Houston, ''[[I'm Your Baby Tonight]]'' (1990), va produir dos senzills número un en ''[[Billboard Hot 100]]'': la [[I'm Your Baby Tonight (cançó)|cançó principal]] i «[[All the Man That I Need]]».
+Houston va ser influïda en la vora per la seua mare, també cantant. Va començar a cantar en l'iglésia quan era chiqueta i es va convertir en [[corista]] mentres estava en l'escola secundària. Va ser una de les primeres dònes negres en aparéixer en la portada de ''[[Seventeen (revista nortamericana)|Seventeen]]'' despuix de convertir-se en model adolescent en 1981. En la guia del president d'[[Aresta Records]], Clive Davis, Houston va firmar en el sagell als dèneu anys. Els seus dos primers àlbums d'estudi, ''[[Whitney Houston (àlbum)|Whitney Houston]]'' (1985) i ''[[Whitney (àlbum)|Whitney]]'' (1987), abdós varen alcançar el número un en el ''[[Billboard 200]]'' i es troben entre els [[Anex:Àlbums musicals més venuts|àlbums més venuts de tots els temps]]. El tercer àlbum d'estudi d'Houston, ''[[I'm Your Baby Tonight]]'' (1990), va produir dos senzills número un en ''[[Billboard Hot 100]]'': la [[I'm Your Baby Tonight (cançó)|cançó principal]] i «[[All the Man That I Need]]».
 Houston va fer el seu debut actoral en la película de suspens romàntic ''[[El guardaespales|The Bodyguard]]'' (1992), que es va convertir en la dècima película més taquillera fins a eixa data a pesar de rebre males crítiques per la seua guion i actuacions principals. Va gravar sis cançons per a la [[The Bodyguard (banda sonora)|banda sonora de la película]], inclosa «[[I Will Always Love You (versió de Whitney Houston)|@I Will Always Love You]]», que va guanyar el [[Anex:Premi Grammy a la gravació de l'any|premie Grammy a gravació de l'any]] i es va convertir en el [[Anex:Senzills més venuts en el món|senzill físic més venut d'una dòna]] en l'història de la música. La banda sonora de ''The Bodyguard'' va guanyar el [[Anex:Premi Grammy a l'àlbum de l'any|premie Grammy per Àlbum de l'any]] i seguix sent l'àlbum de bandes sonores més venut de tots els temps. Houston va passar a protagonisar i gravar bandes sonores para ''[[Waiting to Exhale]]'' (1995) i ''[[The Preacher's Wife]]'' (1996). Houston va produir la [[The Preacher's Wife: Original Soundtrack Album|banda sonora d'este últim]], que es va convertir en l'àlbum de góspel més venut de tots els temps. Com a productora de cine, va produir películes multiculturals, com ''[[Cinderella (película de 1997)|Cinderella]]'' (1997), i séries, com ''[[The Princess Diaries]]'' i ''[[The Cheetah Girls (película)|The Cheetah Girls]]''.
-El primer àlbum d'estudi d'Houston en huit anys, ''[[My Love Is Your Love]]'' (1998), va generar varis senzills exitosos, inclosa la cançó principal, «Heartbreak Hotel» i «It's Not Right but It's Okay». Despuix de l'èxit, va renovar el seu contracte en Aresta per cent millons de dólars, un dels majors acorts discogràfics de tots els temps.<ref>{{Cite @web |dona't=2016-05-25 |title=The 10 biggest record deals of all clave, ranked |url=https://@www.businessinsider.com/biggest-record-deals-2016-5 |access-dona't=2021-07-29 |website=Insider |first=Paul |last=Schrodt}}</ref> No obstant, els seus problemes personals varen començar a ensombrecer la seua carrera. El seu àlbum d'estudi de 2002, ''[[Just Whitney]]'', va rebre crítiques mixtes, mentres que el seu consum de drogues i un tumultuoso matrimoni en el cantant [[Bobby Brown]] varen rebre una àmplia cobertura mediàtica. Despuix d'un descans de sis anys de la gravació, Houston va tornar al cim de la llista ''Billboard 200'' en el seu últim àlbum d'estudi, ''[[I Look to You]]'' (2009). L'11 de febrer de 2012, Houston es va ofegar accidentalment en una banyera en l'hotel Beverly Hilton en Beverly Hills, en malalties cardíaques i consum de cocaïna com a factors contribuents. La notícia de la seua mort va coincidir en els [[54.ª edició dels Premis Grammy|premis Grammy de 2012]] (que varen tindre lloc el dia següent a la seua mort) i va tindre cobertura internacional.
+El primer àlbum d'estudi d'Houston en huit anys, ''[[My Love Is Your Love]]'' (1998), va generar varis senzills exitosos, inclosa la cançó principal, «Heartbreak Hotel» i «It's Not Right but It's Okay». Despuix de l'èxit, va renovar el seu contracte en Aresta per cent millons de dólars, un dels majors acorts discogràfics de tots els temps.<ref>{{Cita web |dona't=2016-05-25 |title=The 10 biggest record deals of all clave, ranked |url=https://www.businessinsider.com/biggest-record-deals-2016-5 |access-dona't=2021-07-29 |website=Insider |first=Paul |last=Schrodt}}</ref> No obstant, els seus problemes personals varen començar a ensombrecer la seua carrera. El seu àlbum d'estudi de 2002, ''[[Just Whitney]]'', va rebre crítiques mixtes, mentres que el seu consum de drogues i un tumultuoso matrimoni en el cantant [[Bobby Brown]] varen rebre una àmplia cobertura mediàtica. Despuix d'un descans de sis anys de la gravació, Houston va tornar al cim de la llista ''Billboard 200'' en el seu últim àlbum d'estudi, ''[[I Look to You]]'' (2009). L'11 de febrer de 2012, Houston es va ofegar accidentalment en una banyera en l'hotel Beverly Hilton en Beverly Hills, en malalties cardíaques i consum de cocaïna com a factors contribuents. La notícia de la seua mort va coincidir en els [[54.ª edició dels Premis Grammy|premis Grammy de 2012]] (que varen tindre lloc el dia següent a la seua mort) i va tindre cobertura internacional.
 La seua vida i carrera varen ser dramatisades en la película biogràfica de 2022 ''[[I Wanna Danse with Somebody (película)|I Wanna Danse with Somebody]]''.
+[[Categoria:Cantants dels Estats Units]]