Diferència entre les revisions de "Sterna paradisaea"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
m Text reemplaça - 'd'cria' a 'de cria' (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El '''charrán àrtic''' ('''''Sterna paradisaea'''''),<ref>{{Noms aus SEO 3 |fechaacceso=2023-10-30}}</ref> també conegut com '''gaviotín àrtic''',<ref name=AB>{{Avibase |aneu=BDC5CF80BE6CFC21 |títul=''Sterna paradisaea'' (Pontoppidan, 1763) |fechaacceso=2023-10-30}}</ref><ref>{{Llesta Aus BJS |data=2023-10-30}}</ref> és un [[Aus|au]] [[au marina|marina]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[Sternidae|estérnidos]]. Esta au té una distribució circumpolar; | El '''charrán àrtic''' ('''''Sterna paradisaea'''''),<ref>{{Noms aus SEO 3 |fechaacceso=2023-10-30}}</ref> també conegut com '''gaviotín àrtic''',<ref name=AB>{{Avibase |aneu=BDC5CF80BE6CFC21 |títul=''Sterna paradisaea'' (Pontoppidan, 1763) |fechaacceso=2023-10-30}}</ref><ref>{{Llesta Aus BJS |data=2023-10-30}}</ref> és un [[Aus|au]] [[au marina|marina]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[Sternidae|estérnidos]]. Esta au té una distribució circumpolar; cria en colónies en el [[Àrtic]] i en regions subárticas d'[[Europa]], [[Àsia]] i [[Amèrica del Nort|Nortamèrica]] (en un llímit meridional en la [[Bretanya]] o [[Massachusetts]]). Esta espècie és una gran [[Migració animal|migradora]] i es veu somesa dos [[estiu]]s per any quan migra dels seus terrenys de cria boreales fins als oceans propencs a la [[Antàrtida]], i durant la seua tornada (uns {{Unitat|38600|km}}) cada any; en alguns casos, esta distància és superior a {{Unitat|80000|km}} a l'any.<ref name="egevang"/> Es tracta de la migració regular més llarga de tots els animals coneguts.<ref name="HBW" /> | ||
Els charranes àrtics són aus de tamany mijà. Medixen 33-39 centímetros de llarc i tenen una envergadura de 76-85{{esd}}cm. Les seues plomes són principalment grises i blanques, en unes pates roges i un pico també roig, tan llarc com el cap, recte, en una unió pronunciada de les branques mandibulars; té una #front blanca, una nuca i coronilla negres en ralles blanques, i unes galtes blanques. El mant, gris, medix 305{{esd}}mm, i les [[escàpula]]s són marrons, en algunes puntes blanques. La part superior de les [[ala (anatomia)|ales]] és grisa en una vora d'atac blanc, i el coll és completament blanc, tal com el tronc. La coa, notablement bifurcada, és blanquecina en algunes plomes grises a la part exterior. La part posterior de la coronilla fins als orificis auditius és negra.<ref name="HBW" /><ref name="aus" /> | Els charranes àrtics són aus de tamany mijà. Medixen 33-39 centímetros de llarc i tenen una envergadura de 76-85{{esd}}cm. Les seues plomes són principalment grises i blanques, en unes pates roges i un pico també roig, tan llarc com el cap, recte, en una unió pronunciada de les branques mandibulars; té una #front blanca, una nuca i coronilla negres en ralles blanques, i unes galtes blanques. El mant, gris, medix 305{{esd}}mm, i les [[escàpula]]s són marrons, en algunes puntes blanques. La part superior de les [[ala (anatomia)|ales]] és grisa en una vora d'atac blanc, i el coll és completament blanc, tal com el tronc. La coa, notablement bifurcada, és blanquecina en algunes plomes grises a la part exterior. La part posterior de la coronilla fins als orificis auditius és negra.<ref name="HBW" /><ref name="aus" /> | ||