Diferència entre les revisions de "Ou (biologia)"
Bot: Creant artícul solicitat |
Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Un '''ou''' és un cos redonejat de tamany i durea variables, que les femelles de diversos grups d'animals produïxen, i que sustenta i protegix al [[embrió]] quan el [[òvul]] és [[fecundació|fecundado]],<ref>{{Cita lliure|llinages=Sánchez-Lafuente|nomene=Antonio Car|títul=#Elaboració bàsiques i plats elementals en hortalices, llegums secs, pastes, arrossos i ous. HOTR0408|url=https://books.google.és/books?aneu=49xajowEKvoC&pg=PT139&dq=ou+és+un+cos+redonejat&hl=és&sa=X&vejau=0ahUKEwis14rqv8bZAhVD0xQKHc7pDSwQ6AEIQDAF#v=onepage&q=ou%20és%20un%20cos%20redonejat&f=false|fechaacceso=27 de febrer de 2018|data=19 d'abril de 2013|editorial=IC Editorial|isbn=9788483647363|idioma=és}}</ref> convertint-se aixina en [[zigot]]. Posen ous els [[vertebrats]] [[Oviparidad|ovípars]], en poc o cap desenroll dins de la mare, aixina com molts [[invertebrats]]. Esta és la forma de reproducció de molts [[Pisces|peixos]], [[Amphibia|amfibis]] i [[Reptilia|reptils]], totes les [[aus]], els [[Mammalia|mamífers]] [[Monotremata|monotrema]] i la majoria dels [[Insecta|insectes]] i [[Arachnida|aràcnits]]. Quan l'ou es desenrolla dins de la mare es parla d'[[ovoviviparismo]]. | Un '''ou''' és un cos redonejat de tamany i durea variables, que les femelles de diversos grups d'animals produïxen, i que sustenta i protegix al [[embrió]] quan el [[òvul]] és [[fecundació|fecundado]],<ref>{{Cita lliure|llinages=Sánchez-Lafuente|nomene=Antonio Car|títul=#Elaboració bàsiques i plats elementals en hortalices, llegums secs, pastes, arrossos i ous. HOTR0408|url=https://books.google.és/books?aneu=49xajowEKvoC&pg=PT139&dq=ou+és+un+cos+redonejat&hl=és&sa=X&vejau=0ahUKEwis14rqv8bZAhVD0xQKHc7pDSwQ6AEIQDAF#v=onepage&q=ou%20és%20un%20cos%20redonejat&f=false|fechaacceso=27 de febrer de 2018|data=19 d'abril de 2013|editorial=IC Editorial|isbn=9788483647363|idioma=és}}</ref> convertint-se aixina en [[zigot]]. Posen ous els [[vertebrats]] [[Oviparidad|ovípars]], en poc o cap desenroll dins de la mare, aixina com molts [[invertebrats]]. Esta és la forma de reproducció de molts [[Pisces|peixos]], [[Amphibia|amfibis]] i [[Reptilia|reptils]], totes les [[aus]], els [[Mammalia|mamífers]] [[Monotremata|monotrema]] i la majoria dels [[Insecta|insectes]] i [[Arachnida|aràcnits]]. Quan l'ou es desenrolla dins de la mare es parla d'[[ovoviviparismo]]. | ||
Els ous dels reptils, aus i monotrema estan rodejats per un cascarón protector que pot ser flexible o no. L'ou del [[Struthio camelus|esturç]], de fins a 1,5 kg, és el major ou actual que es coneix, | Els ous dels reptils, aus i monotrema estan rodejats per un cascarón protector que pot ser flexible o no. L'ou del [[Struthio camelus|esturç]], de fins a 1,5 kg, és el major ou actual que es coneix, encara que el ya extint ''[[Aepyornis]]'' i alguns [[Dinosauria|dinosauris]] posaven ous majors. El zunzuncito (''[[Mellisuga helenae]]'') produïx el menor ou d'au conegut: pesa mig gram.<ref name=colibri>{{Cita web |url=http://www.sierradebaza.org/index.php/mapa-web/79-reportages/739-13-07-notic9 |títul=Mellisuga helenae: l'au més menuda del món |fechaacceso=4 de setembre de 2015 |llinage=Pantaleón |nom=José Miguel |data=setembre de 2015 |obra=Proyecte Serra de Basa |editor=Raúl García de Parets |fechaarchivo=24 de juny de 2021 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210624201025/http://www.sierradebaza.org/index.php/mapa-web/79-reportages/739-13-07-notic9 |deadurl=yes }}</ref> Els ous d'alguns reptils i de la majoria dels peixos són menors, i els de els insectes i uns atres [[invertebrat]]s tenen encara menys tamany, pero no estan calcificados. | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
[[Categoria:Térmens zoològics | [[Categoria:Térmens zoològics | ||
]] | ]] | ||
== Referències == | |||
<references /> | |||
Última revisió del 06:18 8 jul 2026
Plantilla:Referències adicionals
Un ou és un cos redonejat de tamany i durea variables, que les femelles de diversos grups d'animals produïxen, i que sustenta i protegix al embrió quan el òvul és fecundado,[1] convertint-se aixina en zigot. Posen ous els vertebrats ovípars, en poc o cap desenroll dins de la mare, aixina com molts invertebrats. Esta és la forma de reproducció de molts peixos, amfibis i reptils, totes les aus, els mamífers monotrema i la majoria dels insectes i aràcnits. Quan l'ou es desenrolla dins de la mare es parla d'ovoviviparismo.
Els ous dels reptils, aus i monotrema estan rodejats per un cascarón protector que pot ser flexible o no. L'ou del esturç, de fins a 1,5 kg, és el major ou actual que es coneix, encara que el ya extint Aepyornis i alguns dinosauris posaven ous majors. El zunzuncito (Mellisuga helenae) produïx el menor ou d'au conegut: pesa mig gram.[2] Els ous d'alguns reptils i de la majoria dels peixos són menors, i els de els insectes i uns atres invertebrats tenen encara menys tamany, pero no estan calcificados.
L'estudi dels ous, i particularment dels de les aus, es diu oología.
[[Categoria:Ous ]] [[Categoria:Térmens zoològics ]]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sánchez-Lafuente (19 d'abril de 2013). #Elaboració bàsiques i plats elementals en hortalices, llegums secs, pastes, arrossos i ous. HOTR0408 (en és), IC Editorial. ISBN 9788483647363.
- ↑ Raúl García de Parets (ed.): . Proyecte Serra de Basa. Archivat des d'el original, el 24 de juny de 2021. Consultat el 4 de setembre de 2015.