Diferència entre les revisions de "Regne d'Anglaterra"
Bot: Creant artícul solicitat |
m Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix ' (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
El '''Regne d'Anglaterra''' ({{Lang-en|Kingdom of England}}) va ser un [[Estat sobirà]] ubicat al sur de la [[Gran Bretanya]], el territori de la qual corresponia a les actuals [[Nació constitutiva|nacions constitutives]] d'[[Anglaterra]] i [[Gales]]. Va tindre existència des de 927, quan es varen unir els regnes de la [[heptarquía anglosaxona]], fins a 1707, any del seu [[Acta d'Unió (1707)|unió]] en el [[Regne d'Escòcia]] per a formar el [[Regne de Gran Bretanya]]. Entre 1649 i 1660 va ser una república en el nom de [[Mancomunidad d'Anglaterra]]. | El '''Regne d'Anglaterra''' ({{Lang-en|Kingdom of England}}) va ser un [[Estat sobirà]] ubicat al sur de la [[Gran Bretanya]], el territori de la qual corresponia a les actuals [[Nació constitutiva|nacions constitutives]] d'[[Anglaterra]] i [[Gales]]. Va tindre existència des de 927, quan es varen unir els regnes de la [[heptarquía anglosaxona]], fins a 1707, any del seu [[Acta d'Unió (1707)|unió]] en el [[Regne d'Escòcia]] per a formar el [[Regne de Gran Bretanya]]. Entre 1649 i 1660 va ser una república en el nom de [[Mancomunidad d'Anglaterra]]. | ||
El 12 de juliol de 927, el rei [[Athelstan]] de la [[casa de Wessex]], va unificar als regnes anglosaxons prenent el títul de "rei de tota [[Britania]]" (''Rex Totius Britanniae'').<ref>{{Cita lliure|llinages=Rory Naismith, Martin Allen, Elina Screen|nomene=|enlaceautor=|títul=Early Medieval Monetary History: Studies in Memory of Mark Blackburn|url=https://books.google.com.pe/books?aneu=6zgXBgAAQBAJ&pg=PA35&dq=12+july+927&hl=és&sa=X&vejau=2ahUKEwimwYnx86DsAhVnI7kGHb2YB4YQ6AEwAXoECAUQAg#v=onepage&q=12%20july%20927&f=false|fechaacceso=|any=2014|editorial=Ashgate Publishing|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=35|idioma=|capítul=}}</ref> En 1016, el regne va formar part del cridat [[Imperi de la mar del Nort]], l'unió personal de Noruega, Dinamarca i Anglaterra | El 12 de juliol de 927, el rei [[Athelstan]] de la [[casa de Wessex]], va unificar als regnes anglosaxons prenent el títul de "rei de tota [[Britania]]" (''Rex Totius Britanniae'').<ref>{{Cita lliure|llinages=Rory Naismith, Martin Allen, Elina Screen|nomene=|enlaceautor=|títul=Early Medieval Monetary History: Studies in Memory of Mark Blackburn|url=https://books.google.com.pe/books?aneu=6zgXBgAAQBAJ&pg=PA35&dq=12+july+927&hl=és&sa=X&vejau=2ahUKEwimwYnx86DsAhVnI7kGHb2YB4YQ6AEwAXoECAUQAg#v=onepage&q=12%20july%20927&f=false|fechaacceso=|any=2014|editorial=Ashgate Publishing|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=35|idioma=|capítul=}}</ref> En 1016, el regne va formar part del cridat [[Imperi de la mar del Nort]], l'unió personal de Noruega, Dinamarca i Anglaterra baix el sobirà [[Canuto el Gran]]; qui va anar el primer en prendre el títul de "Rei d'Anglaterra" (''Rex Anglie''). Baix [[Canuto Hardeknut|Hardicanuto]], el seu successor, el regne va tornar al poder de la casa de Wessex, solament per a ser [[Conquista normanda d'Anglaterra|conquistat, en 1066, pels normandos]] al mando de [[Guillermo el Conquistador]]. Este fet va dur al trasllat de la residència real de [[Winchester]] a [[Westminster]], en la qual cosa la [[City de Londres|ciutat de Londres]] es va convertir en la [[Capital (política)|capital]] i principal centre comercial del regne'''.<ref>[https://books.google.com/books?aneu=bkGpFhiPtIEC&lpg=PA430&dq=History%20of%20London&pg=PA363#v=onepage&q&f=false ''London, 800–1216: The Shaping of a City''], "''...rivalry between City and government, between a commercial capital in the City and the political capital of lleve a different empire in Westminster.''", accessed November 2013.</ref>''' | ||
A partir de llavors, el regne va ser regit per les cases [[Casa de Normandia|normanda]] (1066–1154), [[Casa de Plantagenet|Plantagenet]] (1154–1485), [[Casa de Tudor|Tudor]] (1485–1603) i [[Casa de Estuardo|Estuardo]] (1603–1707) en un [[Interregne anglés|interregne republicà]], | A partir de llavors, el regne va ser regit per les cases [[Casa de Normandia|normanda]] (1066–1154), [[Casa de Plantagenet|Plantagenet]] (1154–1485), [[Casa de Tudor|Tudor]] (1485–1603) i [[Casa de Estuardo|Estuardo]] (1603–1707) en un [[Interregne anglés|interregne republicà]], baix el govern d'un [[Lord Protector]], entre 1649 i 1660. A partir del regnat de [[Juan I d'Anglaterra|Juan sense Terra]] (1199–1216) el títul del monarca va passar a ser "Rei d'Anglaterra" (''Rex'' o en el cas de ser dòna ''Regina Anglie'') i des de 1604 el rei [[Jacobo I d'Anglaterra i VI d'Escòcia|Jacobo I]] va usar el títul en anglés de "Rei de Gran Bretanya" (''King of Great Britain'') encara que el mateix no va ser reconegut pels parlaments d'abdós regnes. | ||
En 1284, [[Eduardo I d'Anglaterra|Eduardo I]] va conquistar [[Gales]] i ho va incorporar al regne. A partir de la década de 1340, els reis d'Anglaterra varen reivindicar el seu re dret a la [[Anex:Monarques de França|corona de França]], #lo que va conduir a la [[guerra dels Cent Anys]]; en 1455, els anglesos ya no posseïen territoris en França, llevat [[Calais]], pero varen mantindre el títul de reis de França fins a 1801. Despuix dels disturbis de la [[guerra de les Dos Roses]], la dinastia Tudor es va afirmar en el poder. En [[Enrique VIII d'Anglaterra|Enrique VIII]] es va crear una [[Anglicanismo|iglésia nacional]], independent de Roma i baix la seua filla [[Isabel I d'Anglaterra|Isabel I]] (1558–1603) el regne va viure una época de prosperitat i esplendor cultural coneguda com "[[Época isabelina]]". | En 1284, [[Eduardo I d'Anglaterra|Eduardo I]] va conquistar [[Gales]] i ho va incorporar al regne. A partir de la década de 1340, els reis d'Anglaterra varen reivindicar el seu re dret a la [[Anex:Monarques de França|corona de França]], #lo que va conduir a la [[guerra dels Cent Anys]]; en 1455, els anglesos ya no posseïen territoris en França, llevat [[Calais]], pero varen mantindre el títul de reis de França fins a 1801. Despuix dels disturbis de la [[guerra de les Dos Roses]], la dinastia Tudor es va afirmar en el poder. En [[Enrique VIII d'Anglaterra|Enrique VIII]] es va crear una [[Anglicanismo|iglésia nacional]], independent de Roma i baix la seua filla [[Isabel I d'Anglaterra|Isabel I]] (1558–1603) el regne va viure una época de prosperitat i esplendor cultural coneguda com "[[Época isabelina]]". | ||