Diferència entre les revisions de "Estació d'Atocha"
Bot: Creant artícul solicitat |
Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències |
||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
La '''estació d'Atocha''' és un complex ferroviari situat en les rodalies de la [[plaça de l'Emperador Carlos V]], en [[Madrit]] (Espanya). Fa les funcions de nuc ferroviari, i açò la convertix en l'estació en més tràfic de passagers del país, aixina com una de les principals d'Europa. | La '''estació d'Atocha''' és un complex ferroviari situat en les rodalies de la [[plaça de l'Emperador Carlos V]], en [[Madrit]] (Espanya). Fa les funcions de nuc ferroviari, i açò la convertix en l'estació en més tràfic de passagers del país, aixina com una de les principals d'Europa. | ||
Va registrar en 2015 un tràfic de 108 millons de passagers; corresponent 87 millons al servici de [[Rodalies Madrit|Rodalies]], 17 millons a la llarga distància i [[Alta_Velocitat_Espanyola|AVE]] i 2,6 millons als servicis regionals de [[Renfe Mija Distància|Mija Distància]]. | Va registrar en 2015 un tràfic de 108 millons de passagers; corresponent 87 millons al servici de [[Rodalies Madrit|Rodalies]], 17 millons a la llarga distància i [[Alta_Velocitat_Espanyola|AVE]] i 2,6 millons als servicis regionals de [[Renfe Mija Distància|Mija Distància]]. El complex ferroviari és un conjunt d'estacions i d'edificis ubicats en la zona. | ||
L'estació sorgix com un simple ''abaixador'' (inaugurat en 1851), que s'amplia fins a convertir-se en la ''estació del Migdia'' (inaugurada en 1892), propietat inicialment de la [[Companyia dels Ferrocarrils de Madrit a Saragossa i Alacant]] (abreviada com MZA). | L'estació sorgix com un simple ''abaixador'' (inaugurat en 1851), que s'amplia fins a convertir-se en la ''estació del Migdia'' (inaugurada en 1892), propietat inicialment de la [[Companyia dels Ferrocarrils de Madrit a Saragossa i Alacant]] (abreviada com MZA). El constant creiximent de passagers de llarga, mija i curta distància fa que es vaja transformant progressivament en el complex ferroviari format per dos estacions que es coneix actualment. | ||
A lo llarc de el {{sigle|XX||s}} la demanda de viagers va motivar que fora incorporant edificis i instalacions ferroviàries adjacents, que prolongaven la seua estructura varis quilómetros cap al sur. A mitan del sigle va ser [[Estatización|nacionalisada]], passant a càrrec de [[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]. L'1 de giner de 2005 RENFE es va escindir en vàries companyies, i [[Adif]] va passar a ser la propietària encarregada de la gestió de les estacions. | A lo llarc de el {{sigle|XX||s}} la demanda de viagers va motivar que fora incorporant edificis i instalacions ferroviàries adjacents, que prolongaven la seua estructura varis quilómetros cap al sur. A mitan del sigle va ser [[Estatización|nacionalisada]], passant a càrrec de [[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]. L'1 de giner de 2005 RENFE es va escindir en vàries companyies, i [[Adif]] va passar a ser la propietària encarregada de la gestió de les estacions. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
== Referències == | |||
<references /> | |||
[[Categoria:Categories per revisar]] | [[Categoria:Categories per revisar]] | ||