Diferència entre les revisions de "Passeridae"

Generalment, els cheus del Vell Món són pardals menuts, regordetes, marrons i grisos en coes curtes i picos rechonchos i poderosos. Les diferències entre espècies de cheus poden ser sotils. Els membres d'esta família varien en tamany des del [[cheu castany]] (''Passer eminibey''), en 11,4&nbsp;[[centímetro|cm]] i 13,4&nbsp;[[gram|g]], al [[Passer gongonensis|cheu picogordo]] (''Passer gongonensis''), en 18&nbsp;cm i 42&nbsp;g. Els cheus són físicament similars a atres aus que s'alimenten de llavors, com els [[Fringillidae|fringílidos]], pero tenen una [[ploma primària]] externa dorsal vestigial i un os extra en la llengua.<ref name="EoB">{{cita llibre|editor=Forshaw, Joseph|autor=Bledsoe, A. H. & Payne, R. B.|any=1991|títul=Encyclopaedia of Animals: Birds|url=https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose|editorial=Merehurst Press|ubicació=Londres|pàgines=[https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose/page/222 222]|isbn=1-85391-186-0}}</ref><ref>{{Cite book|last1=Clement|first1=Peter|last2=Harris|first2=Alan|last3=Davis|first3=John|title = Finches and Sparrows: an Identification Guide|url=https://archive.org/details/finchessparrowsi0000clem|publisher=Princeton University Press|year=1993|location=Princeton, New Jersey|isbn=978-0-691-03424-9}}</ref> Este os, el ''preglossale'', ajuda a endurir la llengua en subjectar les llavors. Atres adaptacions per a menjar llavors són picos cóniicos durs i canals alimentaris allargats i especialisats.<ref name=HBW />