Diferència entre les revisions de "Psittaciformes" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

Els '''psitaciformes''' ('''Psittaciformes''')<ref name="zoonomen">{{cita web|url=http://www.zoonomen.net/avtax/psit.html|títul=Zoological Nomenclature Resource: Psittaciformes (Version 9.013)|data=29 de decembre de 2008|editorial=www.zoonomen.net}}</ref> són un [[orde (biologia)|orde]] d'[[aus]] que inclou aproximadament 86 [[gènero (biologia)|gèneros]] en 372 [[espècie]]s que es troben principalment en les zones [[Tròpic|tropicals]] i [[subtropical]]és. El grup va ser batejat pel nom grec del loro ψιττακός «''psittakos''», i per això el nom d'este orde significa «que té forma de loro». L'orde es subdivide en tres superfamilias: [[Psittacoidea]] (els '''loros típics''' o '''papagayos'''), [[Cacatuoidea]] (les '''cacatúas''') i [[Strigopoidea]] (els '''loros de Nova Zelanda''').~~<ref name="revision"/>~~ Els psitaciformes tenen principalment una distribució [[pantropical]], encara que vàries espècies habiten en regions [[Clima templat|templades]]. El grup presenta el seu major [[biodiversitat|diversitat]] en [[Amèrica del Sur]] i [[Australasia]].

Els '''psitaciformes''' ('''Psittaciformes''')<ref name="zoonomen">{{cita web|url=http://www.zoonomen.net/avtax/psit.html|títul=Zoological Nomenclature Resource: Psittaciformes (Version 9.013)|data=29 de decembre de 2008|editorial=www.zoonomen.net}}</ref> són un [[orde (biologia)|orde]] d'[[aus]] que inclou aproximadament 86 [[gènero (biologia)|gèneros]] en 372 [[espècie]]s que es troben principalment en les zones [[Tròpic|tropicals]] i [[subtropical]]és. El grup va ser batejat pel nom grec del loro ψιττακός «''psittakos''», i per això el nom d'este orde significa «que té forma de loro». L'orde es subdivide en tres superfamilias: [[Psittacoidea]] (els '''loros típics''' o '''papagayos'''), [[Cacatuoidea]] (les '''cacatúas''') i [[Strigopoidea]] (els '''loros de Nova Zelanda'''). Els psitaciformes tenen principalment una distribució [[pantropical]], encara que vàries espècies habiten en regions [[Clima templat|templades]]. El grup presenta el seu major [[biodiversitat|diversitat]] en [[Amèrica del Sur]] i [[Australasia]].

Tots els membres de l'orde tenen com a característiques comunes: un [[pico (zoologia)|pico]] robust i curvat cap a avall, la postura empinada del seu cos i les seues garres prensils [[Dactilia#Zigodactilia|zigodáctilas]], és dir, que tenen dos [[dit]]s dirigits cap a davant i dos cap a arrere. La majoria dels psitaciformes són de colors intensos. Moltes espècies de loros són predominantment verts, i unes atres tenen plomall multicolor. En canvi, el plomall de la majoria de les cacatúas oscila és predominantment blanc o negre, i totes es caracterisen per tindre un [[penacho]] de plomes eréctil en el cap. La majoria de psitaciformes presenta poc o cap [[dimorfisme sexual]], encara que hi ha excepcions. Són l'orde d'aus que presenta la major variació de llongitut entre espècies.

Llínea 5:

S'alimenten principalment de llavors, anous, fruts, brots i atres matèries vegetals. Algunes espècies consumixen a voltes animals i carronya, mentres que els [[Loriini|loris]] i [[loriculus|lorículos]] estan especialisats en menjar [[Néctar (botànica)|néctar]], [[polen]] i fruta blana. Casi tots els psitaciformes anidan en els buits dels arbres i posen ous de color blanc, dels quals eclosionan pollets [[altricial]]és.

Els loros, junt als [[Corvidae|córvidos]], es troben entre les aus més inteligents, i la capacitat d'algunes de les seues espècies d'[[Aus parlantes|imitar la veu humana]] els convertix en mascotes molt populars. La captura de loros per al [[Comerç d'animals salvages|tràfic illegal de mascotes]] i atres fins, la [[pèrdua d'hàbitat]], la caça i la competència en [[Espècie invasora|espècies invasoras]] han mermat les poblacions salvages, en ser el grup d'aus selvades que sofrix major explotació.<ref>Snyder, N; McGowan, P; Gilardi, J; & A Grajal (2000), ''[http://www.parrots.org/index.php/ourpublication/papfiles/ Parrots: Status Survey and Conservation Action Pla, 2000–2004]''. Chapter 1. vii. [[IUCN]] ISBN 2-8317-0504-5. Chapter 1. vii.</ref> Molts membres de l'orde estan classificats com [[espècie amenaçada|espècies amenaçades]] o [[Espècie casi amenaçada|casi amenaçades]], dels quals 16 es consideren [[Espècie en perill crític d'extinció|en perill crític d'extinció]] actualment.~~<ref name~~=~~"UICN">~~</~~ref~~>

Els loros, junt als [[Corvidae|córvidos]], es troben entre les aus més inteligents, i la capacitat d'algunes de les seues espècies d'[[Aus parlantes|imitar la veu humana]] els convertix en mascotes molt populars. La captura de loros per al [[Comerç d'animals salvages|tràfic illegal de mascotes]] i atres fins, la [[pèrdua d'hàbitat]], la caça i la competència en [[Espècie invasora|espècies invasoras]] han mermat les poblacions salvages, en ser el grup d'aus selvades que sofrix major explotació.<ref>Snyder, N; McGowan, P; Gilardi, J; & A Grajal (2000), ''[http://www.parrots.org/index.php/ourpublication/papfiles/ Parrots: Status Survey and Conservation Action Pla, 2000–2004]''. Chapter 1. vii. [[IUCN]] ISBN 2-8317-0504-5. Chapter 1. vii.</ref> Molts membres de l'orde estan classificats com [[espècie amenaçada|espècies amenaçades]] o [[Espècie casi amenaçada|casi amenaçades]], dels quals 16 es consideren [[Espècie en perill crític d'extinció|en perill crític d'extinció]] actualment.

== Referències ==

[[Categoria:Psittaciformes]]

[[Categoria:Tàxons descrits per Johann Georg Wagler]]

[[Categoria:Ordres d'aus]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-Els '''psitaciformes''' ('''Psittaciformes''')<ref name="zoonomen">{{cita web|url=http://www.zoonomen.net/avtax/psit.html|títul=Zoological Nomenclature Resource: Psittaciformes (Version 9.013)|data=29 de decembre de 2008|editorial=www.zoonomen.net}}</ref> són un [[orde (biologia)|orde]] d'[[aus]] que inclou aproximadament 86 [[gènero (biologia)|gèneros]] en 372 [[espècie]]s que es troben principalment en les zones [[Tròpic|tropicals]] i [[subtropical]]és. El grup va ser batejat pel nom grec del loro  ψιττακός «''psittakos''», i per això el nom d'este orde significa «que té forma de loro». L'orde es subdivide en tres superfamilias: [[Psittacoidea]] (els '''loros típics''' o '''papagayos'''), [[Cacatuoidea]] (les '''cacatúas''') i [[Strigopoidea]] (els '''loros de Nova Zelanda''').<ref name="revision"/> Els psitaciformes tenen principalment una distribució [[pantropical]], encara que vàries espècies habiten en regions [[Clima templat|templades]]. El grup presenta el seu major [[biodiversitat|diversitat]] en [[Amèrica del Sur]] i [[Australasia]].
+Els '''psitaciformes''' ('''Psittaciformes''')<ref name="zoonomen">{{cita web|url=http://www.zoonomen.net/avtax/psit.html|títul=Zoological Nomenclature Resource: Psittaciformes (Version 9.013)|data=29 de decembre de 2008|editorial=www.zoonomen.net}}</ref> són un [[orde (biologia)|orde]] d'[[aus]] que inclou aproximadament 86 [[gènero (biologia)|gèneros]] en 372 [[espècie]]s que es troben principalment en les zones [[Tròpic|tropicals]] i [[subtropical]]és. El grup va ser batejat pel nom grec del loro  ψιττακός «''psittakos''», i per això el nom d'este orde significa «que té forma de loro». L'orde es subdivide en tres superfamilias: [[Psittacoidea]] (els '''loros típics''' o '''papagayos'''), [[Cacatuoidea]] (les '''cacatúas''') i [[Strigopoidea]] (els '''loros de Nova Zelanda'''). Els psitaciformes tenen principalment una distribució [[pantropical]], encara que vàries espècies habiten en regions [[Clima templat|templades]]. El grup presenta el seu major [[biodiversitat|diversitat]] en [[Amèrica del Sur]] i [[Australasia]].
 Tots els membres de l'orde tenen com a característiques comunes: un [[pico (zoologia)|pico]] robust i curvat cap a avall, la postura empinada del seu cos i les seues garres prensils [[Dactilia#Zigodactilia|zigodáctilas]], és dir, que tenen dos [[dit]]s dirigits cap a davant i dos cap a arrere. La majoria dels psitaciformes són de colors intensos. Moltes espècies de loros són predominantment verts, i unes atres tenen plomall multicolor. En canvi, el plomall de la majoria de les cacatúas oscila és predominantment blanc o negre, i totes es caracterisen per tindre un [[penacho]] de plomes eréctil en el cap. La majoria de psitaciformes presenta poc o cap [[dimorfisme sexual]], encara que hi ha excepcions. Són l'orde d'aus que presenta la major variació de llongitut entre espècies.
@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 S'alimenten principalment de llavors, anous, fruts, brots i atres matèries vegetals. Algunes espècies consumixen a voltes animals i carronya, mentres que els [[Loriini|loris]] i [[loriculus|lorículos]] estan especialisats en menjar [[Néctar (botànica)|néctar]], [[polen]] i fruta blana. Casi tots els psitaciformes anidan en els buits dels arbres i posen ous de color blanc, dels quals eclosionan pollets [[altricial]]és.
-Els loros, junt als [[Corvidae|córvidos]], es troben entre les aus més inteligents, i la capacitat d'algunes de les seues espècies d'[[Aus parlantes|imitar la veu humana]] els convertix en mascotes molt populars. La captura de loros per al [[Comerç d'animals salvages|tràfic illegal de mascotes]] i atres fins, la [[pèrdua d'hàbitat]], la caça i la competència en [[Espècie invasora|espècies invasoras]] han mermat les poblacions salvages, en ser el grup d'aus selvades que sofrix major explotació.<ref>Snyder, N; McGowan, P; Gilardi, J; & A Grajal (2000), ''[http://www.parrots.org/index.php/ourpublication/papfiles/ Parrots: Status Survey and Conservation Action Pla, 2000–2004]''. Chapter 1. vii. [[IUCN]] ISBN 2-8317-0504-5. Chapter 1. vii.</ref> Molts membres de l'orde estan classificats com [[espècie amenaçada|espècies amenaçades]] o [[Espècie casi amenaçada|casi amenaçades]], dels quals 16 es consideren [[Espècie en perill crític d'extinció|en perill crític d'extinció]] actualment.<ref name="UICN"></ref>
+Els loros, junt als [[Corvidae|córvidos]], es troben entre les aus més inteligents, i la capacitat d'algunes de les seues espècies d'[[Aus parlantes|imitar la veu humana]] els convertix en mascotes molt populars. La captura de loros per al [[Comerç d'animals salvages|tràfic illegal de mascotes]] i atres fins, la [[pèrdua d'hàbitat]], la caça i la competència en [[Espècie invasora|espècies invasoras]] han mermat les poblacions salvages, en ser el grup d'aus selvades que sofrix major explotació.<ref>Snyder, N; McGowan, P; Gilardi, J; & A Grajal (2000), ''[http://www.parrots.org/index.php/ourpublication/papfiles/ Parrots: Status Survey and Conservation Action Pla, 2000–2004]''. Chapter 1. vii. [[IUCN]] ISBN 2-8317-0504-5. Chapter 1. vii.</ref> Molts membres de l'orde estan classificats com [[espècie amenaçada|espècies amenaçades]] o [[Espècie casi amenaçada|casi amenaçades]], dels quals 16 es consideren [[Espècie en perill crític d'extinció|en perill crític d'extinció]] actualment.
+== Referències ==
+<references />
 [[Categoria:Psittaciformes]]
 [[Categoria:Tàxons descrits per Johann Georg Wagler]]
 [[Categoria:Ordres d'aus]]