Diferència entre les revisions de "Lophornis gouldii" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 7:

Es distribuïx pel centre nort i centre de [[Brasil]] (des del noreste de [[Pará]] i oest de [[Maranhão]] cap al sur fins a [[Mate Grosso]] i [[Goiás]]) i en l'extrem oriental de [[Bolívia]] ([[departament de Santa Creu (Bolívia)|Santa Creu]]).<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=doecoq1 |títul=Dot-eared Coquette (''Lophornis gouldii'') |autor=Züchner, T., Kirwan, G.M. & Boesman, P.F.D.|editor=J. del Clot, A. Elliott, J. Sargatal, D. A. Christie & I. de Juana |any=2020 |consultat=2024-06-10|doi=10.2173/bow.doecoq1.01}}</ref>

Esta espècie, és molt poc coneguda en els seus [[hàbitat]]s naturals: les vores de boscs, [[Província fitogeográfica del tancat|tancats]], i atres hàbitats oberts, pero és per lo manco ocasionalment registrada en [[pluvisilva|selves humides]] de ''terra ferma''; fins als 800 [[metro|m]] d'[[altitut]].~~<ref name=BOW/>~~

Esta espècie, és molt poc coneguda en els seus [[hàbitat]]s naturals: les vores de boscs, [[Província fitogeográfica del tancat|tancats]], i atres hàbitats oberts, pero és per lo manco ocasionalment registrada en [[pluvisilva|selves humides]] de ''terra ferma''; fins als 800 [[metro|m]] d'[[altitut]].

==Estat de conservació==

La coqueta motejada havia segut calificada com «[[Espècie vulnerable|vulnerable]]» per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN) fins a l'any 2021, en que una nova evaluació la recalificó com «[[Espècie casi amenaçada|casi amenaçada]]», degut a que la seua població, ara estimada entre 28 000 i 376 000 individus madurs, es troba en decadència moderadament ràpida en els pròxims dèu anys com a resultat de la [[Destrucció d'hàbitat|degradació i pèrdua del seu hàbitat]].~~<ref name=iucn/>~~

La coqueta motejada havia segut calificada com «[[Espècie vulnerable|vulnerable]]» per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN) fins a l'any 2021, en que una nova evaluació la recalificó com «[[Espècie casi amenaçada|casi amenaçada]]», degut a que la seua població, ara estimada entre 28 000 i 376 000 individus madurs, es troba en decadència moderadament ràpida en els pròxims dèu anys com a resultat de la [[Destrucció d'hàbitat|degradació i pèrdua del seu hàbitat]].

==Descripció==

Medix entre 6,8 i 7,6 [[cm]] de llongitut i pesa entre 2,4 i 2,8 [[gram|g]]. El pico és curt, recte i roig en la punta negra. El macho exhibix una atractiva cresta rufo obscura, la #front és de color vert dorat lluent, el restant de les parts superiors és verda bronzejada en una banda blanca en la rabadilla; la gola és verda esmeralda lluenta en un palmito compost de plomes elongadas blanques en punts verts lluents, que s'òbrin des de les galtes; la coa és quadrada en les rectrices centrals verda bronzejada, el restant rufo en puntes i vores verda bronzejada. La femella no té la cresta ni el palmito i és similar al macho pero més bronze iridiscent, la gola rufa i per avall de color vert grisáceo llavat.~~<ref name=BOW/>~~

Medix entre 6,8 i 7,6 [[cm]] de llongitut i pesa entre 2,4 i 2,8 [[gram|g]]. El pico és curt, recte i roig en la punta negra. El macho exhibix una atractiva cresta rufo obscura, la #front és de color vert dorat lluent, el restant de les parts superiors és verda bronzejada en una banda blanca en la rabadilla; la gola és verda esmeralda lluenta en un palmito compost de plomes elongadas blanques en punts verts lluents, que s'òbrin des de les galtes; la coa és quadrada en les rectrices centrals verda bronzejada, el restant rufo en puntes i vores verda bronzejada. La femella no té la cresta ni el palmito i és similar al macho pero més bronze iridiscent, la gola rufa i per avall de color vert grisáceo llavat.

==Comportament==

===Alimentació===

S'alimenta principalment del [[Néctar (botànica)|néctar]] de flors que visita en un circuit regular i també, com atres colibríes, de menuts [[Arthropoda|artròpodes]].~~<ref name=BOW/>~~

S'alimenta principalment del [[Néctar (botànica)|néctar]] de flors que visita en un circuit regular i també, com atres colibríes, de menuts [[Arthropoda|artròpodes]].

===Reproducció===

La reproducció ocorre entre els mesos de decembre i abril. El niu, en format de tassa, medix 15 [[mm]] d'altura en un diàmetro extern de 30«»mm i intern de 22 mm; la posada és de dos ous que medixen 12 x 8 mm, l'incubació, feta únicament per la femella dura catorze dies i els pollets abandonen el niu despuix de 22 dies.<ref>{{cita lliure|llinage={{versalita|Grantsau}}|nomene=R.|enlaceautor=|any=1988|títul=Vos beija-flors do Brasil|issn=|ubicació=Ric de Janeiro |editorial=Expressão i Cultura|idioma=pt|url=|doi=|format=}}</ref~~><ref name=BOW/~~>

La reproducció ocorre entre els mesos de decembre i abril. El niu, en format de tassa, medix 15 [[mm]] d'altura en un diàmetro extern de 30«»mm i intern de 22 mm; la posada és de dos ous que medixen 12 x 8 mm, l'incubació, feta únicament per la femella dura catorze dies i els pollets abandonen el niu despuix de 22 dies.<ref>{{cita lliure|llinage={{versalita|Grantsau}}|nomene=R.|enlaceautor=|any=1988|títul=Vos beija-flors do Brasil|issn=|ubicació=Ric de Janeiro |editorial=Expressão i Cultura|idioma=pt|url=|doi=|format=}}</ref>

===Vocalisació===

És silenciós la major part del temps. Mentres s'alimenta emet un curt «''tsip''». Mentres sura en l'aire, les ales fan un sò com d'abelles.~~<ref name=BOW/>~~

És silenciós la major part del temps. Mentres s'alimenta emet un curt «''tsip''». Mentres sura en l'aire, les ales fan un sò com d'abelles.

==Sistemàtica==

Llínea 30:

===Descripció original===

L'espècie ''L. gouldii'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[França|francés]] [[René Primevère Lesson]] en 1832 baix el [[nom científic]] ''Ornismya gouldii''; la [[localitat tipo]] no va ser donada.~~<ref name=AB/>~~

L'espècie ''L. gouldii'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[França|francés]] [[René Primevère Lesson]] en 1832 baix el [[nom científic]] ''Ornismya gouldii''; la [[localitat tipo]] no va ser donada.

===Etimologia===

Llínea 37:

===Taxonomia===

És [[monotípica]].~~<ref name=BOW/>~~

És [[monotípica]].

==Referències==

@@ Llínea 7: / Llínea 7: @@
 Es distribuïx pel centre nort i centre de [[Brasil]] (des del noreste de [[Pará]] i oest de [[Maranhão]] cap al sur fins a [[Mate Grosso]] i [[Goiás]]) i en l'extrem oriental de [[Bolívia]] ([[departament de Santa Creu (Bolívia)|Santa Creu]]).<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=doecoq1 |títul=Dot-eared Coquette (''Lophornis gouldii'') |autor=Züchner, T., Kirwan, G.M. & Boesman, P.F.D.|editor=J. del Clot, A. Elliott, J. Sargatal, D. A. Christie & I. de Juana |any=2020 |consultat=2024-06-10|doi=10.2173/bow.doecoq1.01}}</ref>
-Esta espècie, és molt poc coneguda en els seus [[hàbitat]]s naturals: les vores de boscs, [[Província fitogeográfica del tancat|tancats]], i atres hàbitats oberts, pero és per lo manco ocasionalment registrada en [[pluvisilva|selves humides]] de ''terra ferma''; fins als 800&nbsp;[[metro|m]] d'[[altitut]].<ref name=BOW/>
+Esta espècie, és molt poc coneguda en els seus [[hàbitat]]s naturals: les vores de boscs, [[Província fitogeográfica del tancat|tancats]], i atres hàbitats oberts, pero és per lo manco ocasionalment registrada en [[pluvisilva|selves humides]] de ''terra ferma''; fins als 800&nbsp;[[metro|m]] d'[[altitut]].
 ==Estat de conservació==
-La coqueta motejada havia segut calificada com «[[Espècie vulnerable|vulnerable]]» per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN) fins a l'any 2021, en que una nova evaluació la recalificó com «[[Espècie casi amenaçada|casi amenaçada]]», degut a que la seua població, ara estimada entre 28&nbsp;000 i 376&nbsp;000&nbsp;individus madurs, es troba en decadència moderadament ràpida en els pròxims dèu anys com a resultat de la [[Destrucció d'hàbitat|degradació i pèrdua del seu hàbitat]].<ref name=iucn/>
+La coqueta motejada havia segut calificada com «[[Espècie vulnerable|vulnerable]]» per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN) fins a l'any 2021, en que una nova evaluació la recalificó com «[[Espècie casi amenaçada|casi amenaçada]]», degut a que la seua població, ara estimada entre 28&nbsp;000 i 376&nbsp;000&nbsp;individus madurs, es troba en decadència moderadament ràpida en els pròxims dèu anys com a resultat de la [[Destrucció d'hàbitat|degradació i pèrdua del seu hàbitat]].
 ==Descripció==
-Medix entre 6,8 i 7,6&nbsp;[[cm]] de llongitut i pesa entre 2,4 i 2,8&nbsp;[[gram|g]]. El pico és curt, recte i roig en la punta negra. El macho exhibix una atractiva cresta rufo obscura, la #front és de color vert dorat lluent, el restant de les parts superiors és verda bronzejada en una banda blanca en la rabadilla; la gola és verda esmeralda lluenta en un palmito compost de plomes elongadas blanques en punts verts lluents, que s'òbrin des de les galtes; la coa és quadrada en les rectrices centrals verda bronzejada, el restant rufo en puntes i vores verda bronzejada. La femella no té la cresta ni el palmito i és similar al macho pero més bronze iridiscent, la gola rufa i per avall de color vert grisáceo llavat.<ref name=BOW/>
+Medix entre 6,8 i 7,6&nbsp;[[cm]] de llongitut i pesa entre 2,4 i 2,8&nbsp;[[gram|g]]. El pico és curt, recte i roig en la punta negra. El macho exhibix una atractiva cresta rufo obscura, la #front és de color vert dorat lluent, el restant de les parts superiors és verda bronzejada en una banda blanca en la rabadilla; la gola és verda esmeralda lluenta en un palmito compost de plomes elongadas blanques en punts verts lluents, que s'òbrin des de les galtes; la coa és quadrada en les rectrices centrals verda bronzejada, el restant rufo en puntes i vores verda bronzejada. La femella no té la cresta ni el palmito i és similar al macho pero més bronze iridiscent, la gola rufa i per avall de color vert grisáceo llavat.
 ==Comportament==
 ===Alimentació===
-S'alimenta principalment del [[Néctar (botànica)|néctar]] de flors que visita en un circuit regular i també, com atres colibríes, de menuts [[Arthropoda|artròpodes]].<ref name=BOW/>
+S'alimenta principalment del [[Néctar (botànica)|néctar]] de flors que visita en un circuit regular i també, com atres colibríes, de menuts [[Arthropoda|artròpodes]].
 ===Reproducció===
-La reproducció ocorre entre els mesos de decembre i abril. El niu, en format de tassa, medix 15&nbsp;[[mm]] d'altura en un diàmetro extern de 30«»mm i intern de 22&nbsp;mm; la posada és de dos ous que medixen 12 x 8&nbsp;mm, l'incubació, feta únicament per la femella dura catorze dies i els pollets abandonen el niu despuix de 22 dies.<ref>{{cita lliure|llinage={{versalita|Grantsau}}|nomene=R.|enlaceautor=|any=1988|títul=Vos beija-flors do Brasil|issn=|ubicació=Ric de Janeiro |editorial=Expressão i Cultura|idioma=pt|url=|doi=|format=}}</ref><ref name=BOW/>
+La reproducció ocorre entre els mesos de decembre i abril. El niu, en format de tassa, medix 15&nbsp;[[mm]] d'altura en un diàmetro extern de 30«»mm i intern de 22&nbsp;mm; la posada és de dos ous que medixen 12 x 8&nbsp;mm, l'incubació, feta únicament per la femella dura catorze dies i els pollets abandonen el niu despuix de 22 dies.<ref>{{cita lliure|llinage={{versalita|Grantsau}}|nomene=R.|enlaceautor=|any=1988|títul=Vos beija-flors do Brasil|issn=|ubicació=Ric de Janeiro |editorial=Expressão i Cultura|idioma=pt|url=|doi=|format=}}</ref>
 ===Vocalisació===
-És silenciós la major part del temps. Mentres s'alimenta emet un curt «''tsip''». Mentres sura en l'aire, les ales fan un sò com d'abelles.<ref name=BOW/>
+És silenciós la major part del temps. Mentres s'alimenta emet un curt «''tsip''». Mentres sura en l'aire, les ales fan un sò com d'abelles.
 ==Sistemàtica==
@@ Llínea 30: / Llínea 30: @@
 ===Descripció original===
-L'espècie ''L. gouldii'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[França|francés]] [[René Primevère Lesson]] en 1832 baix el [[nom científic]] ''Ornismya gouldii''; la [[localitat tipo]] no va ser donada.<ref name=AB/>
+L'espècie ''L. gouldii'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[França|francés]] [[René Primevère Lesson]] en 1832 baix el [[nom científic]] ''Ornismya gouldii''; la [[localitat tipo]] no va ser donada.
 ===Etimologia===
@@ Llínea 37: / Llínea 37: @@
 ===Taxonomia===
-És [[monotípica]].<ref name=BOW/>
+És [[monotípica]].
 ==Referències==