Diferència entre les revisions de "Manacus manacus" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Archiu:Manacus manacus.jpg|miniatura|saltarín barbiblanco (''Manacus manacus'')]]

El '''saltarín barbiblanco'''<ref name=sèu>{{Noms aus SEO 9 |fechaacceso =9 de maig de 2016. P. 492}}</ref> (en [[Colòmbia]]) ('''''Manacus manacus'''''), també denominat '''ballarí blanc''' (en [[Argentina]] i [[Paraguay]]), '''saltarín de barba blanca''' (en [[Perú]]), '''saltarín maraquero''' (en [[Veneçola]]) o '''matraquero blanc''',~~<ref name=AB/>~~ és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Pipridae]] pertanyent al [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Manacus]]''. És natiu d'[[Amèrica del Sur]].

El '''saltarín barbiblanco'''<ref name=sèu>{{Noms aus SEO 9 |fechaacceso =9 de maig de 2016. P. 492}}</ref> (en [[Colòmbia]]) ('''''Manacus manacus'''''), també denominat '''ballarí blanc''' (en [[Argentina]] i [[Paraguay]]), '''saltarín de barba blanca''' (en [[Perú]]), '''saltarín maraquero''' (en [[Veneçola]]) o '''matraquero blanc''', és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Pipridae]] pertanyent al [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Manacus]]''. És natiu d'[[Amèrica del Sur]].

==Distribució i hàbitat==

S'estenen per Amèrica del Sur, en poblacions [[Distribució disjunta|disjuntas]]: per la [[conca de l'Amazones]], [[Guyana]], [[Surinam]], [[Guayana francesa]], inclusivament [[Illa Trinitat|Trinitat]], i el drenage del [[riu Orinoco]] en [[Veneçola]], també l'orient de [[Colòmbia]], este d'[[Equador]], nort del [[Perú]], nort de [[Bolívia]] i nort i centre oest de [[Brasil]]; a l'oest dels [[cordillera dels Vages|Vages]], en la costa del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] d'Equador, en el suroest de Colòmbia; per la costa i interior occidental de Veneçola en el noroest de Colòmbia; i al surest de Brasil, en les regions interiors limítrofes de l'est de [[Paraguay]] i extrem noreste d'[[Argentina]]. Està absent en un àrea al suroest de la conca de l'Amazones, a uns 2200 quilómetros de la regió del [[riu Purús]], en el suroest de l'estat d'[[Amazones (Brasil)|Amazones]].<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=whbman1 |títul=White-bearded Manakin (''Manacus manacus'') |autor=El teu, L., McCabe, C. & Tori, W.|editor=Schulenberg, T.S.|any=2020 |consultat=2024-03-01 |doi=10.2173/bow.whbman1.01}}</ref>

Esta espècie és àmpliament disseminada i a sovint comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: el dens [[sotobosque]] de vores de [[pluvisilva|selves i boscs humits]] tropicals i subtropicales, generalment avall dels 1000 {{esd|[[m s. n. m.]]}} d'altitut,<ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=''Manacus manacus'', p. 491, làmina 64(1)|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició=1<sup>a.</sup>|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn= 978-0-292-71748-0}}</ref> fins als 1900 m en Colòmbia.~~<ref name=BOW/>~~

Esta espècie és àmpliament disseminada i a sovint comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: el dens [[sotobosque]] de vores de [[pluvisilva|selves i boscs humits]] tropicals i subtropicales, generalment avall dels 1000 {{esd|[[m s. n. m.]]}} d'altitut,<ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=''Manacus manacus'', p. 491, làmina 64(1)|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició=1<sup>a.</sup>|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn= 978-0-292-71748-0}}</ref> fins als 1900 m en Colòmbia.

==Descripció==

De la mateixa manera que atres saltarines, el saltarín barbiblanco és un au menuda, de coa curta, per lo general medix 11 [[cm]] de llongitut i el seu pes és de 17 [[gram|g]]. El iris és pardo; el pico, en maxilar negre i mandíbula grisa azulada, grisa o parda; el tarso i dits són anaranjados o groc anaranjado; el macho adult té la corona, la part superior de les ales, esquena i coa negres, rabadilla grisa, les plomes de la gola, que els machos en exhibició expandixen com una “barba”, i el collar nucal són blancs, més grisáceo cap a avall. L'ample del collar nucal i el color del ábdomen varien geogràficament entre gris i blanc.

Les femelles i els jóvens macho són de color vert oliva i s'assemblen a les femelles del '''saltarín cabecidorad'''o ''[[Ceratopipra erythrocephala]]'', pero tenen pates anaranjadas. La raça endèmica de Trinitat, el ''Manacus manacus trinitatis'' és més gran que les aus del continent, i la femella té les parts inferiors de color groc.~~<ref name=BOW/><ref name=RR/>~~

Les femelles i els jóvens macho són de color vert oliva i s'assemblen a les femelles del '''saltarín cabecidorad'''o ''[[Ceratopipra erythrocephala]]'', pero tenen pates anaranjadas. La raça endèmica de Trinitat, el ''Manacus manacus trinitatis'' és més gran que les aus del continent, i la femella té les parts inferiors de color groc.

==Comportament==

Són aus inconspícuas; quan estan fòra dels seus ''leks'', usualment van sols, en arbres fructíferes, a on poden juntar-se varis individus.~~<ref name=RR/>~~

Són aus inconspícuas; quan estan fòra dels seus ''leks'', usualment van sols, en arbres fructíferes, a on poden juntar-se varis individus.

=== Alimentació ===

Llínea 20:

El tipo d'[[artròpode]]s consumits és ben menys conegut, pero inclou [[aranya]]s, [[Coleoptera]], [[Diptera]], [[formiga]]s, [[Hemiptera]], [[avespa]]s, i [[termita]]s. S'informa que el saltarín barbiblanco seguix regularment regueros de [[formiga guerrera|formigues #legionari]].~~<ref name=BOW/>~~

El tipo d'[[artròpode]]s consumits és ben menys conegut, pero inclou [[aranya]]s, [[Coleoptera]], [[Diptera]], [[formiga]]s, [[Hemiptera]], [[avespa]]s, i [[termita]]s. S'informa que el saltarín barbiblanco seguix regularment regueros de [[formiga guerrera|formigues #legionari]].

=== Reproducció ===

La femella construïx un niu en forma de bol poc profunt en les branques dels arbres, posa dos [[Ou (biologia)|ous]] blancs o marró motejat, i únicament la femella els incuba en durant uns 18 a 19 dies. i els pollets es mantindran en el niu 13 a 15 dies més. Els pollets són alimentats principalment de fruts regurgitados en alguns insectes.~~<ref name=BOW/>~~

La femella construïx un niu en forma de bol poc profunt en les branques dels arbres, posa dos [[Ou (biologia)|ous]] blancs o marró motejat, i únicament la femella els incuba en durant uns 18 a 19 dies. i els pollets es mantindran en el niu 13 a 15 dies més. Els pollets són alimentats principalment de fruts regurgitados en alguns insectes.

El macho saltarín barbiblanco té una reproducció curiosa ya que realisen la parada nupcial en un [[Lek (comportament animal)|lek]] comunal. Cada macho neteja un péntol de sol dels boscs de terra descoberta, i es posa sobre un pal. L'exhibició es compon de bots ràpits entre els pals i el sol, acompanyats d'un esclafit fort en les ala, un zumbido de les ales, i una cridada que sona “chi-pu”.~~<ref name=RR/>~~ Grups de fins a 70 aus poden actuar juntes, els “leks” més grans estan en Trinitat.

El macho saltarín barbiblanco té una reproducció curiosa ya que realisen la parada nupcial en un [[Lek (comportament animal)|lek]] comunal. Cada macho neteja un péntol de sol dels boscs de terra descoberta, i es posa sobre un pal. L'exhibició es compon de bots ràpits entre els pals i el sol, acompanyats d'un esclafit fort en les ala, un zumbido de les ales, i una cridada que sona “chi-pu”. Grups de fins a 70 aus poden actuar juntes, els “leks” més grans estan en Trinitat.

===Vocalisació===

Aparte de l'exhibició de zumbidos i vora, el saltarín barbiblanco emet una gran varietat de cridades, incloent una trinat musical que sona «''piiurr''».~~<ref name=RR/>~~

Aparte de l'exhibició de zumbidos i vora, el saltarín barbiblanco emet una gran varietat de cridades, incloent una trinat musical que sona «''piiurr''».

==Sistemàtica==

===Descripció original===

L'espècie ''M. manacus'' va ser descrita per primera volta pel naturaliste [[Suècia|suec]] [[Carlos Linneo]] en 1766 baix el [[nom científic]] ''Pipra manacus''; la [[localitat tipo]] és «Surinam».~~<ref name=AB/>~~

L'espècie ''M. manacus'' va ser descrita per primera volta pel naturaliste [[Suècia|suec]] [[Carlos Linneo]] en 1766 baix el [[nom científic]] ''Pipra manacus''; la [[localitat tipo]] és «Surinam».

===Etimologia===

Llínea 41:

===Taxonomia===

Les quatre espècies d'este gènero ya varen ser tractades com [[conespecífica]]s com ''Manacus manacus'', pero les significatives diferències [[Morfologia (biologia)|morfològiques]] i les evidències [[Genètica molecular|genètiques]] justifiquen la separació. La present espècie [[Híbrit (biologia)|hibrida]] en ''[[Manacus vitellinus]]'' en Colòmbia, en el baix [[vall del riu Cauca|vall del Cauca]]. Casi totes les variacions geogràfiques són provablement [[cline|clinales]], i algunes de les subespecies descrites tal volta no siguen vàlides; seria desijable una àmplia revisió [[taxonomia|taxonómica]].~~<ref name=BOW/>~~

Les quatre espècies d'este gènero ya varen ser tractades com [[conespecífica]]s com ''Manacus manacus'', pero les significatives diferències [[Morfologia (biologia)|morfològiques]] i les evidències [[Genètica molecular|genètiques]] justifiquen la separació. La present espècie [[Híbrit (biologia)|hibrida]] en ''[[Manacus vitellinus]]'' en Colòmbia, en el baix [[vall del riu Cauca|vall del Cauca]]. Casi totes les variacions geogràfiques són provablement [[cline|clinales]], i algunes de les subespecies descrites tal volta no siguen vàlides; seria desijable una àmplia revisió [[taxonomia|taxonómica]].

=== Subespecies ===

Segons les classificacions del [[Congrés Ornitológico Internacional]] (IOC)<ref name="iocCot">{{IOC Cotingas|fechaacceso = 9 de maig de 2016.|any=6.2., 2016.}}</ref> i [[Taxonomia de Clements|Clements Checklist/eBird]],<ref name=cle>{{Clements v2015}}</ref> es reconeixen quinze [[subespecies]], en la seua corresponent distribució geogràfica:~~<ref name=BOW/>~~

Segons les classificacions del [[Congrés Ornitológico Internacional]] (IOC)<ref name="iocCot">{{IOC Cotingas|fechaacceso = 9 de maig de 2016.|any=6.2., 2016.}}</ref> i [[Taxonomia de Clements|Clements Checklist/eBird]],<ref name=cle>{{Clements v2015}}</ref> es reconeixen quinze [[subespecies]], en la seua corresponent distribució geogràfica:

* ''Manacus manacus abditivus'' {{versalita|[[Outram Bangs|Bangs]]}}, 1899 - nort de [[Colòmbia]] (regió de [[Santa Marta (Colòmbia)|Santa Marta]], baix [[vall del riu Cauca|vall del Cauca]], baix i mig [[vall del riu Magdalena|entanque del Magdalena]]).

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Archiu:Manacus manacus.jpg|miniatura|saltarín barbiblanco (''Manacus manacus'')]]
-El '''saltarín barbiblanco'''<ref name=sèu>{{Noms aus SEO 9 |fechaacceso =9 de maig de 2016. P. 492}}</ref> (en [[Colòmbia]]) ('''''Manacus manacus'''''), també denominat '''ballarí blanc''' (en [[Argentina]] i [[Paraguay]]), '''saltarín de barba blanca''' (en [[Perú]]), '''saltarín maraquero''' (en [[Veneçola]]) o '''matraquero blanc''',<ref name=AB/> és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Pipridae]] pertanyent al [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Manacus]]''. És natiu d'[[Amèrica del Sur]].
+El '''saltarín barbiblanco'''<ref name=sèu>{{Noms aus SEO 9 |fechaacceso =9 de maig de 2016. P. 492}}</ref> (en [[Colòmbia]]) ('''''Manacus manacus'''''), també denominat '''ballarí blanc''' (en [[Argentina]] i [[Paraguay]]), '''saltarín de barba blanca''' (en [[Perú]]), '''saltarín maraquero''' (en [[Veneçola]]) o '''matraquero blanc''', és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Pipridae]] pertanyent al [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Manacus]]''. És natiu d'[[Amèrica del Sur]].
 ==Distribució i hàbitat==
 S'estenen per Amèrica del Sur, en poblacions [[Distribució disjunta|disjuntas]]: per la [[conca de l'Amazones]], [[Guyana]], [[Surinam]], [[Guayana francesa]], inclusivament [[Illa Trinitat|Trinitat]], i el drenage del [[riu Orinoco]] en [[Veneçola]], també l'orient de [[Colòmbia]], este d'[[Equador]], nort del [[Perú]], nort de [[Bolívia]] i nort i centre oest de [[Brasil]]; a l'oest dels [[cordillera dels Vages|Vages]], en la costa del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] d'Equador, en el suroest de Colòmbia; per la costa i interior occidental de Veneçola en el noroest de Colòmbia; i al surest de Brasil, en les regions interiors limítrofes de l'est de [[Paraguay]] i extrem noreste d'[[Argentina]]. Està absent en un àrea al suroest de la conca de l'Amazones, a uns 2200 quilómetros de la regió del [[riu Purús]], en el suroest de l'estat d'[[Amazones (Brasil)|Amazones]].<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=whbman1 |títul=White-bearded Manakin (''Manacus manacus'') |autor=El teu, L., McCabe, C. & Tori, W.|editor=Schulenberg, T.S.|any=2020 |consultat=2024-03-01 |doi=10.2173/bow.whbman1.01}}</ref>
-Esta espècie és àmpliament disseminada i a sovint comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: el dens [[sotobosque]] de vores de [[pluvisilva|selves i boscs humits]] tropicals i subtropicales, generalment avall dels 1000&nbsp;{{esd|[[m s. n. m.]]}} d'altitut,<ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=''Manacus manacus'', p. 491, làmina 64(1)|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició=1<sup>a.</sup>|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn= 978-0-292-71748-0}}</ref> fins als 1900&nbsp;m en Colòmbia.<ref name=BOW/>
+Esta espècie és àmpliament disseminada i a sovint comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: el dens [[sotobosque]] de vores de [[pluvisilva|selves i boscs humits]] tropicals i subtropicales, generalment avall dels 1000&nbsp;{{esd|[[m s. n. m.]]}} d'altitut,<ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=''Manacus manacus'', p. 491, làmina 64(1)|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició=1<sup>a.</sup>|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn= 978-0-292-71748-0}}</ref> fins als 1900&nbsp;m en Colòmbia.
 ==Descripció==
 De la mateixa manera que atres saltarines, el saltarín barbiblanco és un au menuda, de coa curta, per lo general medix 11&nbsp;[[cm]] de llongitut i el seu pes és de 17&nbsp;[[gram|g]]. El iris és pardo; el pico, en maxilar negre i mandíbula grisa azulada, grisa o parda; el tarso i dits són anaranjados o groc anaranjado; el macho adult té la corona, la part superior de les ales, esquena i coa negres, rabadilla grisa, les plomes de la gola, que els machos en exhibició expandixen com una “barba”, i el collar nucal són blancs, més grisáceo cap a avall. L'ample del collar nucal i el color del ábdomen varien geogràficament entre gris i blanc.
-Les femelles i els jóvens macho són de color vert oliva i s'assemblen a les femelles del '''saltarín cabecidorad'''o ''[[Ceratopipra erythrocephala]]'', pero tenen pates anaranjadas. La raça endèmica de Trinitat, el ''Manacus manacus trinitatis'' és més gran que les aus del continent, i la femella té les parts inferiors de color groc.<ref name=BOW/><ref name=RR/>
+Les femelles i els jóvens macho són de color vert oliva i s'assemblen a les femelles del '''saltarín cabecidorad'''o ''[[Ceratopipra erythrocephala]]'', pero tenen pates anaranjadas. La raça endèmica de Trinitat, el ''Manacus manacus trinitatis'' és més gran que les aus del continent, i la femella té les parts inferiors de color groc.
 ==Comportament==
-Són aus inconspícuas; quan estan fòra dels seus ''leks'', usualment van sols, en arbres fructíferes, a on poden juntar-se varis individus.<ref name=RR/>
+Són aus inconspícuas; quan estan fòra dels seus ''leks'', usualment van sols, en arbres fructíferes, a on poden juntar-se varis individus.
 === Alimentació ===
@@ Llínea 20: / Llínea 20: @@
-El tipo d'[[artròpode]]s consumits és ben menys conegut, pero inclou [[aranya]]s, [[Coleoptera]], [[Diptera]], [[formiga]]s, [[Hemiptera]], [[avespa]]s, i [[termita]]s. S'informa que el saltarín barbiblanco seguix regularment regueros de [[formiga guerrera|formigues #legionari]].<ref name=BOW/>
+El tipo d'[[artròpode]]s consumits és ben menys conegut, pero inclou [[aranya]]s, [[Coleoptera]], [[Diptera]], [[formiga]]s, [[Hemiptera]], [[avespa]]s, i [[termita]]s. S'informa que el saltarín barbiblanco seguix regularment regueros de [[formiga guerrera|formigues #legionari]].
 === Reproducció ===
-La femella construïx un niu en forma de bol poc profunt en les branques dels arbres, posa dos [[Ou (biologia)|ous]] blancs o marró motejat, i únicament la femella els incuba en durant uns 18 a 19 dies. i els pollets es mantindran en el niu 13 a 15 dies més. Els pollets són alimentats principalment de fruts regurgitados en alguns insectes.<ref name=BOW/>
+La femella construïx un niu en forma de bol poc profunt en les branques dels arbres, posa dos [[Ou (biologia)|ous]] blancs o marró motejat, i únicament la femella els incuba en durant uns 18 a 19 dies. i els pollets es mantindran en el niu 13 a 15 dies més. Els pollets són alimentats principalment de fruts regurgitados en alguns insectes.
-El macho saltarín barbiblanco té una reproducció curiosa ya que realisen la parada nupcial en un [[Lek (comportament animal)|lek]] comunal. Cada macho neteja un péntol de sol dels boscs de terra descoberta, i es posa sobre un pal. L'exhibició es compon de bots ràpits entre els pals i el sol, acompanyats d'un esclafit fort en les ala, un zumbido de les ales, i una cridada que sona “chi-pu”.<ref name=RR/> Grups de fins a 70 aus poden actuar juntes, els “leks” més grans estan en Trinitat.
+El macho saltarín barbiblanco té una reproducció curiosa ya que realisen la parada nupcial en un [[Lek (comportament animal)|lek]] comunal. Cada macho neteja un péntol de sol dels boscs de terra descoberta, i es posa sobre un pal. L'exhibició es compon de bots ràpits entre els pals i el sol, acompanyats d'un esclafit fort en les ala, un zumbido de les ales, i una cridada que sona “chi-pu”. Grups de fins a 70 aus poden actuar juntes, els “leks” més grans estan en Trinitat.
 ===Vocalisació===
-Aparte de l'exhibició de zumbidos i vora, el saltarín barbiblanco emet una gran varietat de cridades, incloent una trinat musical que sona «''piiurr''».<ref name=RR/>
+Aparte de l'exhibició de zumbidos i vora, el saltarín barbiblanco emet una gran varietat de cridades, incloent una trinat musical que sona «''piiurr''».
 ==Sistemàtica==
 ===Descripció original===
-L'espècie ''M. manacus'' va ser descrita per primera volta pel naturaliste [[Suècia|suec]] [[Carlos Linneo]] en 1766 baix el [[nom científic]] ''Pipra manacus''; la [[localitat tipo]] és «Surinam».<ref name=AB/>
+L'espècie ''M. manacus'' va ser descrita per primera volta pel naturaliste [[Suècia|suec]] [[Carlos Linneo]] en 1766 baix el [[nom científic]] ''Pipra manacus''; la [[localitat tipo]] és «Surinam».
 ===Etimologia===
@@ Llínea 41: / Llínea 41: @@
 ===Taxonomia===
-Les quatre espècies d'este gènero ya varen ser tractades com [[conespecífica]]s com ''Manacus manacus'', pero les significatives diferències [[Morfologia (biologia)|morfològiques]] i les evidències [[Genètica molecular|genètiques]] justifiquen la separació. La present espècie [[Híbrit (biologia)|hibrida]] en ''[[Manacus vitellinus]]'' en Colòmbia, en el baix [[vall del riu Cauca|vall del Cauca]]. Casi totes les variacions geogràfiques són provablement [[cline|clinales]], i algunes de les subespecies descrites tal volta no siguen vàlides; seria desijable una àmplia revisió [[taxonomia|taxonómica]].<ref name=BOW/>
+Les quatre espècies d'este gènero ya varen ser tractades com [[conespecífica]]s com ''Manacus manacus'', pero les significatives diferències [[Morfologia (biologia)|morfològiques]] i les evidències [[Genètica molecular|genètiques]] justifiquen la separació. La present espècie [[Híbrit (biologia)|hibrida]] en ''[[Manacus vitellinus]]'' en Colòmbia, en el baix [[vall del riu Cauca|vall del Cauca]]. Casi totes les variacions geogràfiques són provablement [[cline|clinales]], i algunes de les subespecies descrites tal volta no siguen vàlides; seria desijable una àmplia revisió [[taxonomia|taxonómica]].
 === Subespecies ===
-Segons les classificacions del [[Congrés Ornitológico Internacional]] (IOC)<ref name="iocCot">{{IOC Cotingas|fechaacceso = 9 de maig de 2016.|any=6.2., 2016.}}</ref> i [[Taxonomia de Clements|Clements Checklist/eBird]],<ref name=cle>{{Clements v2015}}</ref>  es reconeixen quinze [[subespecies]], en la seua corresponent distribució geogràfica:<ref name=BOW/>
+Segons les classificacions del [[Congrés Ornitológico Internacional]] (IOC)<ref name="iocCot">{{IOC Cotingas|fechaacceso = 9 de maig de 2016.|any=6.2., 2016.}}</ref> i [[Taxonomia de Clements|Clements Checklist/eBird]],<ref name=cle>{{Clements v2015}}</ref>  es reconeixen quinze [[subespecies]], en la seua corresponent distribució geogràfica:
 * ''Manacus manacus abditivus'' {{versalita|[[Outram Bangs|Bangs]]}}, 1899 - nort de [[Colòmbia]] (regió de [[Santa Marta (Colòmbia)|Santa Marta]], baix [[vall del riu Cauca|vall del Cauca]], baix i mig [[vall del riu Magdalena|entanque del Magdalena]]).