Diferència entre les revisions de "Lepidothrix vilasboasi"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
m Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix ' |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
==Distribució i hàbitat== | ==Distribució i hàbitat== | ||
Es distribuïx en el centre sur de la [[conca de l'Amazones|Amazònia]], entre la part alta del [[riu Cururú]] i fins a prop de 200 [[km]] al nordest, en el [[riu Jamanxim]], afluents orientals del [[riu Tapajós]], en [[Pará]], [[Brasil]]. | Es distribuïx en el centre sur de la [[conca de l'Amazones|Amazònia]], entre la part alta del [[riu Cururú]] i fins a prop de 200 [[km]] al nordest, en el [[riu Jamanxim]], afluents orientals del [[riu Tapajós]], en [[Pará]], [[Brasil]].<ref name="WA">[http://www.wikiaves.com.br/dancador-de-coroa-dourada Dançador-de-coroa-dourada] en ''WikiAves''. Consultada el 29 de juny de 2014.</ref> | ||
Esta espècie, molt poc coneguda, habita en el [[sotobosque]] de [[pluvisilva|selves humides]] de «''terra ferma''», fins als 200 [[metro|m]] d'[[altitut]].<ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=''Lepidothrix vilasboasi'', p. 496|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició=1<sup>a.</sup>|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn= 978-0-292-71748-0}}</ref> | Esta espècie, molt poc coneguda, habita en el [[sotobosque]] de [[pluvisilva|selves humides]] de «''terra ferma''», fins als 200 [[metro|m]] d'[[altitut]].<ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=''Lepidothrix vilasboasi'', p. 496|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició=1<sup>a.</sup>|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn= 978-0-292-71748-0}}</ref> | ||
==Estat de conservació== | ==Estat de conservació== | ||
El saltarín coronidorado havia segut calificat com [[Espècie vulnerable|vulnerable]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN) fins a 2016, degut a que la seua menuda població total, estimada llavors entre 10 000 i 20 000 individus madurs, es presumia estar en declinio moderat per les taxes de [[deforestación]] per a extracció de fusta i ganaderia en la seua zona de distribució coneguda; no obstant, una nova evaluació realisada en 2021 ho va considerar [[Espècie | El saltarín coronidorado havia segut calificat com [[Espècie vulnerable|vulnerable]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN) fins a 2016, degut a que la seua menuda població total, estimada llavors entre 10 000 i 20 000 individus madurs, es presumia estar en declinio moderat per les taxes de [[deforestación]] per a extracció de fusta i ganaderia en la seua zona de distribució coneguda; no obstant, una nova evaluació realisada en 2021 ho va considerar [[Espècie baix preocupació menor|preocupació menor]], en la seua població estimada entre 15 000 i 137 000 individus madurs. | ||
==Descripció== | ==Descripció== | ||
Medix prop de 8,5 [[cm]] de llongitut. El macho és vert lluent en l'abdomen groc i la part alta del cap dorat. La femella presenta tot el cap vert. | Medix prop de 8,5 [[cm]] de llongitut. El macho és vert lluent en l'abdomen groc i la part alta del cap dorat. La femella presenta tot el cap vert. | ||
==Alimentació== | ==Alimentació== | ||
S'alimenta de fruts i [[Insecta|insectes]]. | S'alimenta de fruts i [[Insecta|insectes]]. | ||
== Referències == | |||
<references /> | |||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Última revisió del 16:40 8 jul 2026
El saltarín coronidorado[1] (Lepidothrix vilasboasi), també denominat saltarín de cap dorat,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Pipridae pertanyent al gènero Lepidothrix. És endèmic de l'Amazònia brasilera.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx en el centre sur de la Amazònia, entre la part alta del riu Cururú i fins a prop de 200 km al nordest, en el riu Jamanxim, afluents orientals del riu Tapajós, en Pará, Brasil.[3]
Esta espècie, molt poc coneguda, habita en el sotobosque de selves humides de «terra ferma», fins als 200 m d'altitut.[4]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]El saltarín coronidorado havia segut calificat com vulnerable per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) fins a 2016, degut a que la seua menuda població total, estimada llavors entre 10 000 i 20 000 individus madurs, es presumia estar en declinio moderat per les taxes de deforestación per a extracció de fusta i ganaderia en la seua zona de distribució coneguda; no obstant, una nova evaluació realisada en 2021 ho va considerar preocupació menor, en la seua població estimada entre 15 000 i 137 000 individus madurs.
Descripció
[editar | editar còdic]Medix prop de 8,5 cm de llongitut. El macho és vert lluent en l'abdomen groc i la part alta del cap dorat. La femella presenta tot el cap vert.
Alimentació
[editar | editar còdic]S'alimenta de fruts i insectes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 29 de juny de 2014.
- ↑ Saltarín Coronidorado Lepidothrix vilasboasi (Sick, 1959) en Avibase. Consultada el 28 d'abril de 2016.
- ↑ Dançador-de-coroa-dourada en WikiAves. Consultada el 29 de juny de 2014.
- ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Lepidothrix vilasboasi, p. 496»