Diferència entre les revisions de "Anatomia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari)

Llínea 36:

L'edicte de [[Frederic II del Sacre Imperi Romano-Germànic|Frederic II]] en Nàpoles consistent en forçar a l'escola a introduir en el seu currículum un entrenament pràctic en anatomia en l'any [[1240]], va ser decisiu en el desenroll d'esta ciència.

Els precursors del periodo modern d'aprenentage en anatomia varen sorgir en l'any [[1315]] en Bolonya (Italia), quan es va practicar una dissecció. En este any, les disseccions de cossos humans tornen a ser rutina en l'escola mèdica. Els cossos que es feen servir provenien, en general, de persones eixecutades com a criminals. El professor [[Mondino de Liuzzi]] fon el recuperador d'esta pràctica, escrivint en tots els seus resultats el llibre ''Anathomia'' ([[1316]]) que fon el primer llibre d'anatomia i fisiologia de l'edat moderna, pero que es basava fortament en les ensenyances de Galè i d'Aristòtil. Este llibre fon imprés per primera vegada en [[Pàdua]] en l'any [[1478]], havent-se fet servir durant sigles en 40 edicions.

Els precursors del periodo modern d'aprenentage en anatomia varen sorgir en l'any [[1315]] en Bolonya (Italia), quan es va practicar una dissecció. En este any, les disseccions de cossos humans tornen a ser rutina en l'escola mèdica. Els cossos que es feen servir provenien, en general, de persones eixecutades com a criminals. El professor [[Mondino de Liuzzi]] fon el recuperador d'esta pràctica, escrivint en tots els seus resultats el llibre ''Anathomia'' ([[1316]]) que fon el primer llibre d'anatomia i fisiologia de l'edat moderna, pero que es basava fortament en les ensenyances de Galè i d'Aristòtil. Este llibre fon imprés per primera vegada en [[Pàdua]] en l'any [[1478]], havent-se fet servir durant sigles en 40 edicions.<ref name=brain>{{citar web|títol=History of anatomy|consulta=2011-09-14|llengua=anglès|any=2007|editor=Oxford University Press|cognom=Hughes|nom=J.T.|url=http://brain.oxfordjournals.org/content/130/4/1167.full}}</ref>

Les disseccions en aquell temps es varen fer servir a soles per objectius educatius, sense qüestionar les escritures antigues d'anatomia.

Llínea 89:

== Nomenclatura ==

[[Archiu:Human_anatomy_planes_CAT.svg|thumb|Plans de l'anatomia]]

Abans que l'anatomia comence a dispondre de nomenclatura oficial, es va crear un llenguage tècnic. El llenguage tècnic s'estandardisa, de manera que és el mateix en el món sancer, per eixemple, via el sistema '''NA''' ([[Nomina Anatomica]]), que fon l'últim en ser revisat en [[1998]]. Moltes de les contribucions al llenguage tècnic s'han fet en el llatí o llatinisació del grec antic.

Abans que l'anatomia comence a dispondre de nomenclatura oficial, es va crear un llenguage tècnic. El llenguage tècnic s'estandardisa, de manera que és el mateix en el món sancer, per eixemple, via el sistema '''NA''' ([[Nomina Anatomica]]), que fon l'últim en ser revisat en [[1998]].<ref>Federative Committee on Anatomical Terminology. Terminologia Anatomica. Thieme, 1998.</ref> Moltes de les contribucions al llenguage tècnic s'han fet en el llatí o llatinisació del grec antic.

Per a cada senzilla estructura anatòmica hi ha un nom (a vegades més d'un), de manera que es pot representar per mig de diferents talls i direccions, que ajuden a descriure l'estructura completa.

Llínea 175:

L'aliment passa primer per l'intestí prim a on s'absorbixen els [[nutrient]]s, i despuix per l'intestí gros, a on s'absorbixen els líquits i les sals.

Finalment, les substàncies restants s'excreten pel recte. El Fege i el pàncrees són tradicionalment considerats com a parts del sistema digestiu, ya que són dos glàndules endocrines i exocrines.

Finalment, les substàncies restants s'excreten pel recte. El Fege i el pàncrees són tradicionalment considerats com a parts del sistema digestiu, ya que són dos glàndules endocrines i exocrines.<ref>{{citar web|títol=Liver, Biliary, and Pancreatic Disorders Glossary|editor=The Ohio State University Medical Center|consulta=2011-09-14|llengua=anglès|url=http://medicalcenter.osu.edu/patientcare/healthcare_services/liver_biliary_pancreatic_disease/liver_biliary_pancreatic_glossary/Pages/index.aspx}}</ref>

* [[Boca]] ''os''

Llínea 281:

La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'eixemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el periodo del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc|arts etrusques]] i [[art romà|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que l'investigació dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.

== Referències ==

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 36: / Llínea 36: @@
 L'edicte de [[Frederic II del Sacre Imperi Romano-Germànic|Frederic II]] en Nàpoles consistent en forçar a l'escola a introduir en el seu currículum un entrenament pràctic en anatomia en l'any [[1240]], va ser decisiu en el desenroll d'esta ciència.
-Els precursors del periodo modern d'aprenentage en anatomia varen sorgir en l'any [[1315]] en Bolonya (Italia), quan es va practicar una dissecció. En este any, les disseccions de cossos humans tornen a ser rutina en l'escola mèdica. Els cossos que es feen servir provenien, en general, de persones eixecutades com a criminals. El professor [[Mondino de Liuzzi]] fon el recuperador d'esta pràctica, escrivint en tots els seus resultats el llibre ''Anathomia'' ([[1316]]) que fon el primer llibre d'anatomia i fisiologia de l'edat moderna, pero que es basava fortament en les ensenyances de Galè i d'Aristòtil. Este llibre fon imprés per primera vegada en [[Pàdua]] en l'any [[1478]], havent-se fet servir durant sigles en 40 edicions.
+Els precursors del periodo modern d'aprenentage en anatomia varen sorgir en l'any [[1315]] en Bolonya (Italia), quan es va practicar una dissecció. En este any, les disseccions de cossos humans tornen a ser rutina en l'escola mèdica. Els cossos que es feen servir provenien, en general, de persones eixecutades com a criminals. El professor [[Mondino de Liuzzi]] fon el recuperador d'esta pràctica, escrivint en tots els seus resultats el llibre ''Anathomia'' ([[1316]]) que fon el primer llibre d'anatomia i fisiologia de l'edat moderna, pero que es basava fortament en les ensenyances de Galè i d'Aristòtil. Este llibre fon imprés per primera vegada en [[Pàdua]] en l'any [[1478]], havent-se fet servir durant sigles en 40 edicions.<ref name=brain>{{citar web|títol=History of anatomy|consulta=2011-09-14|llengua=anglès|any=2007|editor=Oxford University Press|cognom=Hughes|nom=J.T.|url=http://brain.oxfordjournals.org/content/130/4/1167.full}}</ref>
 Les disseccions en aquell temps es varen fer servir a soles per objectius educatius, sense qüestionar les escritures antigues d'anatomia.
@@ Llínea 89: / Llínea 89: @@
 == Nomenclatura ==
 [[Archiu:Human_anatomy_planes_CAT.svg|thumb|Plans de l'anatomia]]
-Abans que l'anatomia comence a dispondre de nomenclatura oficial, es va crear un llenguage tècnic. El llenguage tècnic s'estandardisa, de manera que és el mateix en el món sancer, per eixemple, via el sistema '''NA''' ([[Nomina Anatomica]]), que fon l'últim en ser revisat en [[1998]]. Moltes de les contribucions al llenguage tècnic s'han fet en el llatí o llatinisació del grec antic.
+Abans que l'anatomia comence a dispondre de nomenclatura oficial, es va crear un llenguage tècnic. El llenguage tècnic s'estandardisa, de manera que és el mateix en el món sancer, per eixemple, via el sistema '''NA''' ([[Nomina Anatomica]]), que fon l'últim en ser revisat en [[1998]].<ref>Federative Committee on Anatomical Terminology. Terminologia Anatomica. Thieme, 1998.</ref> Moltes de les contribucions al llenguage tècnic s'han fet en el llatí o llatinisació del grec antic.
 Per a cada senzilla estructura anatòmica hi ha un nom (a vegades més d'un), de manera que es pot representar per mig de diferents talls i direccions, que ajuden a descriure l'estructura completa.
@@ Llínea 175: / Llínea 175: @@
 L'aliment passa primer per l'intestí prim a on s'absorbixen els [[nutrient]]s, i despuix per l'intestí gros, a on s'absorbixen els líquits i les sals.
-Finalment, les substàncies restants s'excreten pel recte. El Fege i el pàncrees són tradicionalment considerats com a parts del sistema digestiu, ya que són dos glàndules endocrines i exocrines.
+Finalment, les substàncies restants s'excreten pel recte. El Fege i el pàncrees són tradicionalment considerats com a parts del sistema digestiu, ya que són dos glàndules endocrines i exocrines.<ref>{{citar web|títol=Liver, Biliary, and Pancreatic Disorders Glossary|editor=The Ohio State University Medical Center|consulta=2011-09-14|llengua=anglès|url=http://medicalcenter.osu.edu/patientcare/healthcare_services/liver_biliary_pancreatic_disease/liver_biliary_pancreatic_glossary/Pages/index.aspx}}</ref>
 * [[Boca]] ''os''
@@ Llínea 281: / Llínea 281: @@
 La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'eixemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el periodo del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc|arts etrusques]] i [[art romà|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que l'investigació dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.
+== Referències ==
+<references/>
 == Enllaços externs ==