Diferència entre les revisions de "Imperi bizantí"

A lo llarc de la seua dilatada història, l'Imperi bizantí va sofrir numerosos revessos i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romà-sasánidas|guerres contra els sasánidas]], [[Guerres bizantí-normandas|normandos]], [[Guerres búlgar-bizantines|búlgars]], [[guerres árabo-bizantino|àraps]] i [[Guerres turc-bizantines|turcs]]. Va alcançar la seua major extensió baixe el regnat de [[Justiniano I]] (''r''. 527-565), qui reconquistó breument gran part d'Itàlia i la [[Mar Mediterrànea|costa mediterrànea]] occidental. [[Plaga de Justiniano|Una plaga va escomençar]] al voltant de l'any 541, i una devastadora [[Guerra bizantí-sasánida (602-628)|guerra en la Pèrsia Sasánida]] drenó els recursos de l'imperi. Les [[Expansió musulmana|conquistes àraps]] varen dur a la pèrdua de les províncies més riques de l'imperi—[[Egipte (província romana)|Egipte]] i [[Síria (província romana)|Síria]]—a mans del [[Califato ortodox]]. En 689, [[Batalla de Cartago (698)|es va perdre Àfrica]] a mans del [[Califato omeya]], pero l'imperi es va estabilisar baix la [[Imperi bizantí baix la dinastia isáurica|dinastia isáurica]]. Es va expandir una volta més baix la [[dinastia macedonia]], passant per un [[Renaixença macedonio|renaixença]] que va durar dos sigles. Posteriorment, periodos de guerra civil i incursions [[Dinastia selyúcida|selyúcidas]] varen resultar en la pèrdua de la major part d'[[Anatolia|Àsia Menor]]. Encara que la seua influència en Àfrica del Nort i Oriente Pròxim va decaure com a resultat d'estos conflictes, l'imperi va continuar sent una important potència militar i econòmica en [[Europa]], [[Oriente Pròxim]] i el [[Mar Mediterràneu|Mediterràneu]] oriental durant la major part de la [[Edat Mija]]. L'imperi es va recuperar durant la [[restauració Comneno]] i Constantinopla va continuar sent la ciutat més gran i rica en Europa fins a el {{Sigle|XIII||s}}. Despuix d'això, l'imperi va començar una [[Decadència de l'Imperi bizantí|prolongada decadència]]: va ser en gran mida desmantellat en 1204, despuix del [[Lloc de Constantinopla (1204)|saqueig de Constantinopla]] durant la [[Quarta creuada]], quan els seus antics territoris [[Partitio terrarum imperii Romaniae|varen ser dividits]] entre [[Estat remanente|estats remanentes]] grecs i [[Francocracia|regnes llatins]]. A pesar de que en 1261 [[Imperi bizantí baix la dinastia Paleólogo|es va recuperar Constantinopla]], l'imperi reconstituido solament va eixercir un poder regional durant els seus últims sigles. Els seus territoris restants varen ser anexats progressivament pels [[Imperi otomà|turcs otomans]] en [[Guerres turc-bizantines|una série de guerres]] lliurades en els sigles {{Sigle|XIV||}} i {{Sigle|XV||}}. La [[caiguda de Constantinopla]] en 1453 va dur el final de l'imperi, pero la seua història i llegats continuen sent tema de debat fins a l'actualitat.

Mentres que és la continuació oriental de l'Imperi romà, la seua transformació en una entitat cultural diferent d'Occident pot vore's com un llarc procés que es va iniciar quan l'emperador [[Constantino I el Gran]] va traslladar la capital imperial a [[Constantinopla]] en l'any 330. Va continuar en la divisió definitiva de l'Imperi despuix de la mort de [[Teodosio I]] en 395 i la posterior caiguda en 476 del [[Imperi romà d'Occident]], i va alcançar la seua culminació durant el {{Sigle|VII||s}}, baixe l'emperador [[Heraclio I]], en les reformes del qual l'Imperi va adquirir un caràcter marcadament diferent al del vell [[Imperi romà]]. Alguns acadèmics, com [[Theodor Mommsen]], han afirmat que fins a [[Heraclio I|Heraclio]] pot parlar-se en propietat de l'Imperi romà d'Orient, puix este va substituir l'antic títul imperial d'[[Augusto (títul)|august]] pel de ''[[Basileos#Bizancio|basileus]]'' (paraula grega que significa «rei» o «emperador») i va reemplaçar el [[llatí]] pel [[idioma grec|grec]] com a llengua administrativa en el 620, despuix de la qual cosa l'Imperi va tindre un marcat caràcter helènic.