Diferència entre les revisions de "Lagidium viscacia viatorum"
Bot: Creant artícul sobre el mamífer |
m "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià. (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Taxonomia == | == Taxonomia == | ||
Esta [[subespecie]] va ser descrita originalment com una bona espècie en l'any 1921 pel [[Mastozoología|mastozoólogo]] [[Regne Unit|britànic]] [[Oldfield Thomas|Michael Rogers Oldfield Thomas]], | Esta [[subespecie]] va ser descrita originalment com una bona espècie en l'any 1921 pel [[Mastozoología|mastozoólogo]] [[Regne Unit|britànic]] [[Oldfield Thomas|Michael Rogers Oldfield Thomas]], baix la combinació científica de ''Lagidium viatorum''.<ref name="Thomas21">Thomas, O. (1921) XXII.—On mammals from the Province of Sant Joan, Western Argentina. Journal of Natural History, 8(44), 214-221 (descripció en la pàgina 220).</ref> | ||
En l'any 1940, J. R. Ellerman la rebaixa a [[subespecie]]: ''Lagidium viscaccia viatorum'',<ref>Ellerman, J. R. (1940). Rodents other than Muridae. Families and genera of living rodents, by R. WV. Hayman and GWC Holt, 1, 1939-43.</ref> en incorrecte nom específic. | En l'any 1940, J. R. Ellerman la rebaixa a [[subespecie]]: ''Lagidium viscaccia viatorum'',<ref>Ellerman, J. R. (1940). Rodents other than Muridae. Families and genera of living rodents, by R. WV. Hayman and GWC Holt, 1, 1939-43.</ref> en incorrecte nom específic. | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
Este tàxon posseïx un tamany prou gran, similar al de ''[[Lagidium viscacia tontalis|L. v. tontalis]]'', pero la regió interorbital és més àmplia. La llongitut del cap i el cos és de 400 mm; el llarc de la coa és de 335 mm; el llarc del peu és de 105 mm; la llongitut de l'orella és de 80 mm.<ref name="Thomas21" /> | Este tàxon posseïx un tamany prou gran, similar al de ''[[Lagidium viscacia tontalis|L. v. tontalis]]'', pero la regió interorbital és més àmplia. La llongitut del cap i el cos és de 400 mm; el llarc de la coa és de 335 mm; el llarc del peu és de 105 mm; la llongitut de l'orella és de 80 mm.<ref name="Thomas21" /> | ||
El cap és curt i redonejada, en grans ulls obscurs i orelles sempre erectas, llargues, protegides per pèls. A abdós costats del | El cap és curt i redonejada, en grans ulls obscurs i orelles sempre erectas, llargues, protegides per pèls. A abdós costats del morro exhibix molt llargues vibrisas, rígides, obscures, les que apunten cap a avall i cap a arrere. Els molar són grans; tant estos com els seus incisius creixen en forma contínua; estos últims són groc pàlits en la seua cara frontal.<ref name="Thomas21" /> | ||
Posseïx un | Posseïx un pelage suau, dens i lanoso, el qual exhibix un patró cromàtic dorsal (inclosa el cap) de color prou més uniforme i gris neutre que en ''L. v. tontalis'', sense el aclaramiento en els muscles i en la grupa.<ref name="Thomas21" /> Contrasta en el color dorsal una llínea dorsal llongitudinal de color més obscur. | ||
Ventralmente, els extrems dels pèls són visiblement ocráceos o canella-bayos, en lloc de ser grocs com en ''L. v. tontalis''.<ref name="Thomas21" /> Els pegats axilars blancs estan presents.<ref name="Thomas21" /> | Ventralmente, els extrems dels pèls són visiblement ocráceos o canella-bayos, en lloc de ser grocs com en ''L. v. tontalis''.<ref name="Thomas21" /> Els pegats axilars blancs estan presents.<ref name="Thomas21" /> | ||
Totes les seues extremitats tenen 4 dits; les almohadillas plantares són les úniques zones nuetes de | Totes les seues extremitats tenen 4 dits; les almohadillas plantares són les úniques zones nuetes de pelage de tot el seu cos. Les anteriors són més curtes, i les seues dèbils ungles no li servixen per a cavar. Les posteriors són majors i conten en forta musculatura i llarcs peus, que li permet escapar dels seus predadores botant entre les roques. | ||
La coa és allargada i està coberta per pèls llarcs, els que en la seua part dorsal mostren major llongitut i rigidea, concloent en el seu extrem en un mechón en forma de pinzell, el qual és més obscur, de la mateixa manera que els pèls de la part inferior de la coa. Esta, normalment, es troba doblada cap a dalt; solament la llibera d'eixa posició quan es desplaça entre les roques, en raó de que complix una funció de balanç per a mantindre l'estabilitat durant els seus grans bots. | La coa és allargada i està coberta per pèls llarcs, els que en la seua part dorsal mostren major llongitut i rigidea, concloent en el seu extrem en un mechón en forma de pinzell, el qual és més obscur, de la mateixa manera que els pèls de la part inferior de la coa. Esta, normalment, es troba doblada cap a dalt; solament la llibera d'eixa posició quan es desplaça entre les roques, en raó de que complix una funció de balanç per a mantindre l'estabilitat durant els seus grans bots. | ||
| Llínea 55: | Llínea 55: | ||
; Hàbits | ; Hàbits | ||
Posseïx hàbits diürns, en major activitat en les primeres i últimes hores del dia. És de costums gregarias, vivint en grups familiars o colónies. Cada individu o parella defén un menut territori, el qual se centra en el clavill entre les roques que utilisen com guarida i una superfície de la seua derredor, la que inclou un àrea en terra solta que és amprada com revolcadero para empolvar la seua | Posseïx hàbits diürns, en major activitat en les primeres i últimes hores del dia. És de costums gregarias, vivint en grups familiars o colónies. Cada individu o parella defén un menut territori, el qual se centra en el clavill entre les roques que utilisen com guarida i una superfície de la seua derredor, la que inclou un àrea en terra solta que és amprada com revolcadero para empolvar la seua pelage en l'objectiu de que este conserve les seues qualitats aïllants. També sol contar en una plataforma rocosa o balcó de descans, a on pren banys de sol i sobre el qual la parella realisa entre sí sessions de espulgamiento i acicalamiento. Per a mantindre's comunicats o alertar la presència de possibles predadores, emeten una série de sons de contacte i alarma. | ||
; Dieta i depredadors | ; Dieta i depredadors | ||